Actualment som lluny de poder fer un pas endavant en els nivells de qualitat i equitat del sistema educatiu. Malgrat els esforços per incrementar els recursos públics destinats a educació d’ençà de la pandèmia, la despesa pública per estudiant no universitari a Catalunya (6.060€ per alumne), continua per sota de la mitjana estatal i lluny de la inversió al País Basc (7.857€). Per aconseguir millorar en els nivells de qualitat i equitat, cal incrementar el finançament que reben els centres educatius i alhora fer que aquest finançament es distribueixi de manera més equitativa, considerant les realitats socials i educatives de l’alumnat, cos docent i entorn. Més encara, és urgent que un nou model estableixi uns criteris clars i estables de repartiment dels recursos, coneguts i acceptats pels centres educatius, que els permeti planificar la seva activitat a curt i mig termini.
Amb l’actual model de finançament, els recursos es distribueixen entre els centres d’acord amb el nombre d’alumnes, i s’hi afegeixen algunes dotacions extraordinàries, principalment recursos humans, per als centres de més complexitat. Aquesta sobredotació, no obstant, es troba clarament per sota de les necessitats d’aquests centres, i sovint es tracta de recursos conjunturals, de fonts diverses, que moltes vegades s’escapen de la planificació dels centres i de la seva capacitat d’ajustar-los a projectes integrals i assegurar-ne una mínima estabilitat.
Finançament per fórmula
Per superar aquesta situació, “La legislatura de l’educació: Reptes i propostes per millorar l’equitat educativa” proposa avançar cap un model de “finançament per fórmula” dels centres educatius, públics i concertats, basat en les seves realitats i necessitats. Aquesta fórmula serviria per distribuir personal docent i no docent i unes dotacions econòmiques que el centre pugui rebre per desenvolupar aspectes centrals del seu projecte educatiu, de forma que es tingui en compte factors clau com la grandària del centre, l’etapa educativa, el nivell de complexitat, nivells competencials, alumnat amb necessitats de suports intensius, índex de vulnerabilitat de l’entorn i el caràcter urbà o rural de la localització del centre. Al mateix temps, i per tal d’implementar i testar les condicions institucionals, de recursos, d’integració i processos necessaris per al desplegament, i avançar cap a aquest nou model, el document planteja impulsar una prova pilot territorial de finançament per fórmula.
En aquest recull de publicacions del nostre blog hi trobareu articles relacionats dels últims anys per obtenir més informació sobre el finançament en educació. Consulteu-les i compartiu-les!
