FAQS: El finançament per fórmula, explicat

Notícies

La fórmula de l’equitat és una proposta per a un nou sistema de repartiment que reconegui que no tots els centres tenen les mateixes necessitats i que ajusti els recursos a la complexitat de cada escola o institut. És a dir, un sistema que destini més a aquells centres que necessiten més. Així, plantegem una necessària reformulació del sistema de finançament que doni resposta a un repte clau per al sistema educatiu: millorar l’equitat del sistema en funció de la diversitat de les necessitats dels centres.

Notícia: La Fundació Bofill reclama consolidar els 570 milions d’euros extraordinaris de la Covid-19 i que es destinin als centres més complexos amb una nova fórmula de finançament que tingui en compte les necessitats dels centres

L’objectiu general d’aquesta proposta és obrir el debat sobre la viabilitat d’un sistema de finançament per fórmula a Catalunya a partir d’una proposta tècnica, concreta i aplicable. Però, exactament, quines són les claus del nou model de finançament i per què és millor?

1. Què és el finançament per fórmula (FxF)?

El FxF és un model per definir el repartiment de recursos entre els centres educatius tenint en compte algunes de les seves característiques i particularitats. La majoria de sistemes de FxF que existeixen al món incorporen un element d’equitat en la fórmula, de tal manera que si un centre té una major concentració d’alumnes vulnerables rebrà més recursos que un centre que no en té. Així, l’objectiu d’un finançament per fórmula d’equitat és que aquells centres que concentren un alumnat socialment i educativament més vulnerable rebin més recursos (docents, professionals, materials, de formació, etc.) i d’aquesta manera puguin millorar les seves oportunitats educatives.

Relacionat: Descarrega el document de síntesi La fórmula de l’equitat

2. Què té en compte la nostra proposta de FxF?

La fórmula de l’equitat que proposem té la següent expressió matemàtica:

F₁ = (p *g * k * nt₁) + (m *g * k * nt2) + (f * g * nt3) + (i * s * nt4) + (r * b * nt5) + (e * g * d)

En termes generals, aquest model es basa en dos grans conceptes:

  1. Una dotació bàsica i lineal per al conjunt dels centres, que s’assigna en concepte de: a) personal docent i, b) una assignació econòmica per a activitats complementàries i serveis escolars, així com per a despeses de funcionament (equipaments, subministraments, PAS, etc.).
  2. Una dotació addicional, calculada en funció de la realitat social i educativa del centre, i que pondera a l’alça l’assignació econòmica i de professorat en els centres: a) de major complexitat, b) amb baixos resultats educatius, c) amb més alumnes amb mesures d’educació inclusiva, i d) ubicats en entorns vulnerables.

Relacionat: Descarrega l’informe breu

3. Però, per què és més equitatiu que el sistema actual?

    Actualment, els centres educatius reben finançament principalment en funció de la seva grandària i del nombre d’alumnes que tenen. És cert que els centres de major complexitat ja reben uns recursos addicionals, però encara són insuficients per donar resposta a les seves necessitats. Per això, el sistema de FxF té molt més en compte característiques com la complexitat social i educativa del centre i el seu entorn a l’hora d’assignar els recursos.

    4. Per què els centres amb més complexitat necessiten més recursos que la resta?

      Els alumnes que es troben en una situació socioeconòmica desafavorida parteixen d’una posició educativa desavantatjada i acostumen a tenir més dificultats en el procés d’aprenentatge que els infants i adolescents de famílies amb un alt estatus socioeconòmic. La relació entre estatus socioeconòmic i oportunitats o resultats educatius està internacionalment documentada (per exemple, en tots els informes PISA) i s’explica pel fet que les famílies amb més recursos econòmics, habitualment amb un nivell d’instrucció també més elevat, ofereixen als seus fills uns estímuls cognitius, un acompanyament i un suport als aprenentatges i un accés a activitats extraescolars d’alt valor educatiu que les famílies amb menys recursos tenen menys possibilitats d’oferir.

      Els centres més complexos, amb concentració d’alumnat desafavorit, requereixen més recursos per compensar els desavantatges educatius

      Per això, els centres més complexos, amb concentració d’alumnat desafavorit, requereixen més recursos per poder oferir-los el suport educatiu que necessiten i així compensar els desavantatges educatius i les dificultats d’aprenentatge que pateixen aquests alumnes.

      5. Per què aquest model és més eficient i transparent?

        El FxF promou l’eficiència en l’assignació de recursos en la mesura que assigna les partides necessàries a cada centre segons les seves característiques i, per tant, s’incrementa l’impacte de la inversió. Aquest model també és més transparent perquè la fórmula defineix de manera pública i explícita què és el que es vol finançar, amb quines assignacions i sota quines condicions. D’aquesta manera s’evita la discrecionalitat i s’incrementa la capacitat dels centres de preveure i planificar adequadament la seva activitat organitzativa i docent.

        6. Hi ha algun país que ja hagi aplicat un model similar?

          Sí, la gran majoria de sistemes educatius de l’OCDE disposen d’un sistema de FxF on s’inclou algun factor d’equitat per sobredotar de recursos els centres més desafavorits. Aquest factor pot tenir més o menys pes en la fórmula segons el cas. A Europa, són paradigmàtics els casos del Regne Unit i els Països Baixos, que utilitzen models de FxF des de la dècada dels setanta.

          Relacionat: Llegeix l’article Experiències internacionals de finançament per fórmula

          7. Quan parlem de recursos, a què ens referim?

            Més recursos per als centres més desafavorits vol dir més professorat, però també més professionals de suport, especialistes, programes d’acollida i acompanyament, activitats complementàries i extraescolars gratuïtes, ajuts de menjador, capacitació parental i dotacions materials i digitals, entre d’altres. Recursos que permetin a aquests centres oferir als seus alumnes les experiències i les oportunitats educatives que poden tenir dificultats per obtenir en el seu entorn familiar o comunitari.

            8. Quina inversió demana la posada en marxa del FxF a Catalunya?

              Caldria apostar per desplegar el FxF d’equitat en un escenari en què es garanteixi la plena cobertura del cost de la plaça escolar i l’absència total de copagaments per part de les famílies. Implementar la fórmula proposada en aquest escenari permetria combinar els dos objectius d’equitat i gratuïtat en educació, i tindria un impacte pressupostari de 1.622 M€. Voldria dir passar d’una despesa educativa sobre el PIB com l’actual, del 3,6%, a una del 4,3%.

              Un primer pas en aquesta direcció seria aplicar la fórmula de l’equitat en un escenari “de garanties”, on es corregeixen en gran mesura les desigualtats socials i educatives entre escoles i instituts sense que cap centre, ni tan sols aquells amb una complexitatmés baixa, retrocedeixi en els recursos que rep actualment. En aquest cas, la inversió requerida seria de 643 M€, equivalent a una despesa educativa sobre el PIB del 3,9%.

              Relacionat: Descarrega el document de síntesi La fórmula de l’equitat

              9. I hi ha pressupost per finançar aquest nou model?

                Desplegar a Catalunya un finançament per fórmula d’equitat, en un escenari on els centres més desafavorits reben més recursos que en l’actualitat i els centres no desafavorits mantenen les seves dotacions, pot representar una inversió propera als 600 M€, cosa que suposaria un increment del 15% de la despesa pública actual en els centres educatius.

                Una bona part dels recursos per al nou model de finançament ja hi són. El que caldria és mantenir-los i redistribuir-los de manera més equitativa

                A tall de comparació, aquest import és força proper a la despesa extraordinària que el Departament d’Educació ha fet els cursos 2020-2021 i 2021-2022 per donar resposta a la crisi de la COVID-19 (més docents i professionals de l’educació, recursos digitals, suport educatiu i comunitari, ajuts de menjador, etc.), una despesa que se situa al voltant dels 580 M€. Per tant, una bona part dels recursos per al nou model de finançament ja hi són. El que caldria és mantenir-los i redistribuir-los de manera més equitativa entre els centres i entorns educatius.

                10. Els centres concertats també rebrien més recursos?

                  La fórmula d’equitat que aquí proposem s’adreça al finançament del conjunt del centres del servei d’educació de Catalunya. En altres paraules, el canvi en el model de distribució dels recursos es planteja en funció de les característiques socials i educatives dels centres educatius, no de la seva titularitat. Per tant, amb l’aplicació de la fórmula, els centres concertats de major complexitat, amb baixos resultats educatius, més alumnes amb suports educatius intensius i ubicats en entorns vulnerables rebrien més recursos dels que reben actualment. Exactament en el mateix sentit que els centres públics.

                  11. El FxF substitueix altres programes de suport als centres i entorns desafavorits?

                    No necessàriament. En tot cas, considerant que el FxF afectaria el repartiment del gros del pressupost destinat als centres i que en el nou model els centres desafavorits passarien a rebre sensiblement més recursos que en l’actualitat, sí que caldria revisar l’enfocament i l’abast d’altres fórmules existents o previstes per sobredotar els centres i els entorns educatius més vulnerables.

                    Alguns programes de beques o ajuts per a activitats extraescolars, recursos extraordinaris als centres en àmbits específics (digital, socioemocional, orientació, etc.), els suplements econòmics per alumne amb necessitats educatives específiques previstos en el nou Decret d’admissió 11/2021 o part dels recursos econòmics i professionals recollits en el Pla de Millora de les Oportunitats Educatives (2020, 2021) haurien de ser reconsiderats en funció de com s’avanci en altres escenaris d’aplicació de la fórmula de finançament.

                    12. Quin grau d’autonomia tindrien els centres a l’hora de decidir com rebre i utilitzar aquest nou finançament?

                      El FxF d’equitat assigna més recursos als centres que més ho necessiten, alguns en forma de dotació de professorat, d’altres en forma d’assignació econòmica. En tot cas, el FxF dona marge d’autonomia als centres educatius perquè puguin definir quin tipus de recursos necessiten i com utilitzar-los a la pràctica. Quin ha de ser aquest marge d’autonomia i quins han de ser els mecanismes de rendició de comptes de l’ús del finançament per part dels centres són qüestions que és necessari abordar en el mateix marc de disseny i planificació del desplegament de qualsevol model de FxF. Un instrument com el contracte programa pot ser de gran utilitat a l’hora de desplegar acords de corresponsabilitat entre els centres educatius i el Departament d’Educació amb relació a l’aprofitament del FxF.

                      13. Com s’expressa la fórmula i quins són els seus factors principals?

                        El model de FxF que proposem es concreta en aquesta expressió algebraica:

                        Vols saber més sobre la proposta de finançament per fórmula per a Catalunya?

                        Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

                        Acceptar