Experiències internacionals de finançament per fórmula

Països com Finlàndia, Suècia, Països Baixos, Regne Unit o Canadà fa anys que disposen d’un sistema de FxF on s’inclou algun factor d’equitat per sobredotar de recursos els centres més desafavorits, i és sinònim d’eina de bon govern, transparència i gestió eficient. De fet, la gran majoria de sistemes educatius de l’OCDE disposen d’un sistema de FxF, on el factor d’equitat pot tenir més o menys pes segons el cas.

Notícia: La Fundació Bofill reclama consolidar els 570 milions d’euros extraordinaris de la Covid-19 i que es destinin als centres més complexos amb una nova fórmula de finançament que tingui en compte les necessitats dels centres

A Europa, són paradigmàtics els casos del Regne Unit i els Països Baixos, que utilitzen models de FxF des de la dècada dels setanta.

Relacionat: Llegeix l’article FAQS: El finançament per fórmula, explicat

Regne Unit: National Funding Formula + Pupil Premium

Anglaterra va adoptar els primers mecanismes de finançament per fórmula durant la dècada dels anys setanta, amb l’objectiu de compensar les necessitats educatives de les escoles i els estudiants més desavantatjats. Els criteris i càlculs per a l’assignació de recursos eren aleshores competència de les autoritats educatives locals.

Relacionat: Descarrega el document de síntesi La fórmula de l’equitat

Des de llavors, el pes de les variables de vulnerabilitat dels centres en la fórmula d’assignació de recursos ha anat oscil·lant. Entre les reformes més recents, destaca la introducció l’any 2018 de l’anomenada “National Funding Formula”, que unifica les 152 formules de finançament que es mantenien a escala local en un únic esquema que persegueix una millor equitat horitzontal. Aquesta fórmula atorga menys pes al valor de les variables de composició social.

Relacionat: Llegeix l'entrevista a Marcel Pagès, coautor de la proposta

La fórmula es complementa amb diferents esquemes de focalització de recursos en els centres més desafavorits, entre ells, a escala nacional, el conegut programa Pupil Premium. Aquest és un finançament addicional introduït el 2011 i assignat directament a les escoles en funció d’indicadors relatius a l’alumnat amb l’objectiu d’augmentar l’èxit escolar dels alumnes més vulnerables i reduir les diferències de rendiment.

Relacionat: Descarrega l’informe breu

Aquest model s’ha mostrat eficaç en la millora focalitzada de l’atenció i el rendiment de l’alumnat més desavantatjat. Les escoles reben el finançament del Pupil Premium per cada estudiant que sigui beneficiari del programa. Actualment, s’estableixen tres perfils d’estudiant que s’hi poden acollir i que reben diferents nivells d’assignació. En el cas de “l’alumnat desavantatjat”, el que és beneficiari de les beques menjador, els centres reben 1.320 £ per als estudiants de primària i 935 £ per als estudiants de secundària. Per a estudiants tutelats i ex-tutelats per l’Administració, cada centre rep 2.300 £ per estudiant.

Països Baixos: focus en l’equitat de la fórmula

Sota el paraigües de la política d’educació prioritària, el 1985 s’establia als Països Baixos un sistema de finançament per fórmula amb l’objectiu d’assignar recursos addicionals a aquelles escoles de primària que tinguessin més alumnat amb condicions de desavantatge social, principalment alumnat de classe treballadora i, en una segona fase d’aplicació de la fórmula, alumnes d’origen immigrant.

Relacionat: Descarrega el document de síntesi La fórmula de l’equitat

Els anys noranta, la fórmula es va aplicar de manera generalitzada a tot el sistema educatiu, acompanyada d’una important reforma de la governança escolar per promoure una major descentralització. Les decisions sobre els criteris d’assignació i distribució dels recursos financers entre els centres educatius es mantenen relativament centralitzades, mentre que en l’àmbit de la gestió pressupostària els centres han mantingut un ampli marge d’autonomia.

Aquest sistema de finançament gaudeix d’un consens polític rellevant, fet que reforça el seu component d’equitat i assigna quasi el doble de finançament per a estudiants en situació de desavantatge social.

Pel que fa als criteris d’assignació, fins a mitjans dels anys 2000, la fórmula estava composta per tres variables que feien referència a l’ocupació dels pares, al seu nivell instructiu i al país d’origen. Des del 2006, la fórmula se simplifica i parteix únicament del nivell instructiu de les famílies, en part per eliminar de la fórmula el factor migratori, posat en qüestió per raons de caràcter polític. Aquest sistema de finançament gaudeix d’un consens polític rellevant, fet que reforça el seu component d’equitat i assigna quasi el doble de finançament per a estudiants en situació de desavantatge social.

Seguint l’exemple d’aquests països, la fórmula proposada en l’informe La fórmula de l'equitat. Un finançament més just dels centres educatius atorga una importància destacada a la vulnerabilitat social i acadèmica de l’alumnat del centre. D’aquesta manera, reconeix el fet que els centres de major complexitat, siguin públics o concertats, necessiten més recursos que la resta i més recursos dels que reben amb el sistema de finançament actual.

Vols saber més sobre la proposta de finançament per fórmula per a Catalunya?

• Llegeix el document de síntesi de l'informe
• Descarrega l'informe complet
• Llegeix l'entrevista a Marcel Pagès
• Recupera la presentació de l'informe