Calculadora: què rebria el teu centre amb una fórmula d’equitat?

El finançament dels centres educatius determina quants i quins recursos (docents i altres professionals, monetaris, materials, formatius...) arriben a les escoles i els instituts perquè puguin oferir oportunitats educatives als seus alumnes. Els centres utilitzen aquests recursos d’acord amb el seu projecte, però sense recursos o amb recursos insuficients no hi ha projectes sostenibles.

És imprescindible repartir els recursos entre els centres d’una manera més justa, eficient i transparent.

Davant el previsible empitjorament de les condicions econòmiques i socials d’una part de la població ja desavantatjada, urgeix una distribució més justa dels recursos que prioritzi aquelles escoles i instituts on més falta facin. Per millorar el sistema educatiu i fer-lo més equitatiu cal més finançament, però també és imprescindible repartir els recursos entre els centres d’una manera més justa, eficient i transparent.

El nou sistema de finançament que proposem es basa en l’aplicació d’una fórmula d’assignació de recursos que té en compte tot un conjunt de característiques dels centres. És un sistema conegut com a “finançament per fórmula” i que fa temps que s’aplica amb normalitat en els països com Finlàndia, Suècia, els Països Baixos, el Regne Unit o el Canadà, entre d’altres, sinònim d’eina de bon govern, transparència i gestió eficient.

Per tal de contrastar empíricament la fórmula de l’equitat, els seus resultats en la distribució de recursos entre centres amb diferents realitats socials i educatives, així com els seus impactes pressupostaris generals, l’apliquem en tres escenaris de simulació diferenciats.

Relacionat: Llegeix l’article FAQS: El finançament per fórmula, explicat

Tots tres escenaris es basen en els conceptes de cost i dades de despesa pública contingut en l’informe sobre el cost de la plaça escolar del Síndic de Greuges (2020), i prenen com a base de referència el pressupost del Departament d’Educació liquidat l’any 2019. Per tant, ens basem en la realitat pressupostària pre-COVID, ja que els recursos extraordinaris desplegats els darrers cursos de pandèmia no representen una despesa consolidada.

Escenari “conservador”: es redistribueix el finançament actual

Es pren com a assignació bàsica la despesa pública destinada en l’actualitat al conjunt dels centres educatius (per component de despesa) i s’aplica un coeficient de complexitat que oscil·la entre 0,8 i 1,2, essent 1 el cas dels centres de mitjana complexitat. Així, en aquells components condicionats pel factor complexitat, els centres de més complexitat reben més finançament que en l’actualitat (aplicació d’un coeficient d’1,2), mentre que els centres de baixa complexitat, en reben menys (assignació equivalent a 0,8).

Escenari “de garanties”: es redistribueix el finançament actual i s’amplia per evitar que cap centre perdi

Es pren com a base el finançament actual als centres (pre-COVID), però s’aplica un coeficient de complexitat 1 (no 0,8) als centres de baixa complexitat. D’aquesta manera, l’aplicació de la fórmula de l’equitat no implica una pèrdua de recursos per als centres de baixa complexitat en virtut d’aquest factor. Aquesta correcció implica un increment del finançament actual real.

Escenari “de gratuïtat real”. Es redistribueix el finançament que seria necessari per garantir la gratuïtat de l’ensenyament

Es pren com a base el cost teòric de la plaça escolar. Aquest cost es calcula sobre la hipòtesi d’absència de segregació escolar i de disponibilitat d’un cistell d’activitats complementàries bàsic, gratuït i equivalent en tots els centres. En aquest cas, el coeficient de complexitat es fa oscil·lar entre 1 i 1,4. Els centres amb alumnat de baixa complexitat reben per cada estudiant l’assignació equivalent a 1 en aquells components condicionats a la complexitat, mentre que els centres amb alta o molt alta complexitat, reben l’equivalent a 1,4.