Després del Pla de Xoc: 9 propostes per anar més enllà contra la segregació escolar a Barcelona

A partir dels reptes identificats per l’avaluació de les polítiques contra la segregació escolar de Barcelona, del projecte Desegpol (UAB), segons la qual la capital catalana ha reduït la segregació escolar un 25%, la Fundació Bofill demana que es consolidin les mesures que han funcionat (detecció d’alumnat vulnerable, implicació de la xarxa concertada i finançament per garantir la gratuïtat) i prioritzi el desplegament d’un nou paquet de polítiques per continuar reduint el problema i evitar que el nivell de segregació torni a pujar.

L’entitat identifica nou mesures per continuar avançant en la lluita contra la segregació escolar a nivell català.

1. Clarificar els conceptes associats a les “motxilles econòmiques” i incloure tots els serveis i activitats per garantir una experiència educativa completa, tant als centres públics com als concertats. Actualment, l’aportació no inclou algunes activitats i recursos essencials, com les colònies en el cas dels centres concertats, la qual cosa pot afectar l’experiència educativa i generar exclusió o estigmatització.
2. Incrementar la dotació d’aules d’acollida, integradors socials i mediadors culturals als centres que, fins ara, escolaritzaven poc alumnat nouvingut o en situació de pobresa i que ara comencen a fer-ho. Garantir una acollida adequada des del primer moment, sense esperar que els centres es complexifiquin i assegurar la correcta atenció de les necessitats sense sobreesforços del centre educatiu.
3. Incrementar la detecció d’alumnat socioeconòmicament vulnerable fins arribar a la taxa de risc de pobresa (34% per Catalunya, 30% per Barcelona), especialment en el moment previ a la preinscripció. Aprofitar la informació ja recollida per l’administració pública, com l’Agència Tributària o la Seguretat Social, per augmentar la detecció de l’alumnat vulnerable, especialment quan encara no ha entrat al sistema educatiu i pot accedir a una plaça reservada. Garantir la cessió de dades d’altres organismes públics, avançar en l'automatització de la detecció i establir criteris objectius d’identificació pel conjunt de municipis, tenint en compte que encara hi ha alumnat en risc de pobresa sense detectar.
4. Revisar els concerts educatius el proper any i ajustar l’oferta de places en el sector d’acord amb les necessitats reals de matrícula previstes. La pròxima renovació dels concerts s’ha d’adaptar a la pèrdua d’alumnat i permetre a l’administració ajustar l’oferta allà on calgui, també al sector concertat, seguint criteris d’equitat. Sense aquest ajust, la sobreoferta persistent en el sector concertat continuarà limitant la reducció de la segregació escolar.
5. Incorporar un sistema de monitoratge regular i sistemàtic del compliment de la gratuïtat i la bona acollida de l’alumnat vulnerable als centres educatius. Amb un seguiment específic de la Inspecció educativa per vetllar que la diversitat dels centres no genera segregació interna (com agrupacions per nivells) ni situacions d’estigmatització de l’alumnat vulnerable (com exclusions en activitats o manca d’una comunicació adaptada).
6. Desplegar un protocol d’acollida als centres educatius que comencen a matricular alumnat vulnerable. Emetre directrius i criteris clars sobre la comunicació entre els centres i les famílies beneficiàries, que han de conèixer els seus drets de gratuïtat i participació en la vida escolar, i sobre les pautes d’acollida.
7. Redissenyar les zones escolars perquè promoguin barreja social més enllà de la segregació residencial. Identificar barris socialment homogenis on la zonificació reprodueix els patrons residencials i establir nous límits en les zones d’escolarització per superar aquestes barreres, especialment als municipis que, com Barcelona, la zonificació es va dissenyar abans de la implementació de mesures contra la segregació escolar.
8. Impulsar una xarxa d’intercanvi entre centres amb diferents composicions socials per acompanyar aquells que comencen a escolaritzar alumnat vulnerable. Crear un espai estable i estructurat de col·laboració entre centres amb diferents nivells d’experiència en la gestió de la diversitat i la inclusió, que garanteixi el traspàs de coneixement i ofereixi suport pràctic i estratègic als equips educatius que per primera vegada acullen alumnat en situació de vulnerabilitat. Fomentar l’adaptació de la cultura escolar a les necessitats dels alumnes i les seves famílies, promovent canvis concrets com l’ajust dels horaris d’atenció a les famílies, la reducció dels costos associats a l’escolarització o la revisió de les expectatives sobre el suport familiar.
9. Establir un referent d’acollida a tots els centres per millorar la inclusió i la comunicació amb les famílies vulnerables. Que garanteixi una acollida accessible, personalitzada i proactiva, faci de pont entre l’equip educatiu i les famílies, detecti necessitats específiques i acompanyi els processos d’adaptació a la vida escolar.