Catalunya ha fet un gran avenç contra la segregació escolar. Amb el Pacte contra la Segregació (2019), i gràcies a normatives com el Decret d’Admissió (2021), les administracions han començat a respondre a la demanda social que exigia una composició més equilibrada de les aules. Els resultats han arribat, però el problema de la segregació escolar és gran i cal aplicar mesures encara més contundents.

Què fa que el teu municipi millori els nivells de segregació?

Darrere les grans dades de conjunt s'amaguen realitats diverses. Trobem municipis que han aconseguit millorar molt la situació, mentre que d'altres encara presenten nivells molt alts de segregació. Els motius són diversos, però darrere els que més l'han reduït, sempre hi ha una administració local que hi ha apostat.

Ja fa un any de la constitució dels ajuntaments i aquest mandat és clau per arribar a l’escolarització equilibrada amb un doble repte per davant:

1. Que els municipis que encara no han desplegat mesures bàsiques com la detecció o la posada en marxa d’una OME es posin a l’altura.
2. Que es reconeguin les polítiques capdavanteres, es trobin les maneres per portar-les a altres contextos i es continuï innovant. L’aplicació de l’oferta singular o l’acompanyament a la matrícula viva ens marquen el camí.

Quins son els municipis amb més nivell de segregació?

L’informe del Síndic de Greuges d’aquest any presenta la dissimilitud per municipis de més de 10.000 habitants, un indicador que analitza la distribució d'alumnat estranger pel curs 22/23. (També es presenta la dissimilitud per NESCD, però donada la desigual detecció encara no és un indicador del tot fiable).

• Contingut relacionat: Què és la segregació escolar? Com es mesura? Quines conseqüències té?

Si ens fixem en la Primària, els municipis amb dissimilitud més alta són: Molins de Rei, Ripollet, Tarragona, Sant Joan Despí i L'Arboç, amb taxes que superen, de molt, la mitjana de Catalunya (0,33).

Les taxes de segregació a Secundària acostumen a ser més baixes per la concentració d'alumnat en menys centres. Municipis com Esplugues i Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Olesa de Montserrat o Ripollet, es troben entre els que tenen una dissimilitud més alta pels dos nivells. Sant Fruitós de Bages i Sant Feliu de Codines són els municipis amb la taxa més alta a l'ESO.

Aquesta situació es deu a realitats diverses, complexes i concretes. Observant l’evolució en els darrers anys podem veure com l’acció política millora la situació. Per exemple, fa quatre anys Terrassa era el municipi més segregat de Catalunya i ara ha sortit dels llocs més alts; porta una tendència de reducció molt positiva i és font d’inspiració. També destaca Lleida, que tot i tenir una taxa encara alta a Primària (0,38) ha millorat considerablement respecte al darrer informe (0,43) i ha sortit del top 10 de municipis amb més segregació. Altres, com Barcelona o Sabadell, també són exemples de millora destacable.

Com està el teu municipi?

El següent mapa mostra els nivells de segregació escolar dels municipis de més de 5.000 habitants de Catalunya. Els divideix en tres grups:

1. Municipis amb segregació escolar molt alta (dissimilitud de 0,30 o superior a Primària i de 0,20 o superior a Secundària). Això vol dir que més del 30% dels alumnes d’origen estranger a Primària i del 20% de Secundària haurien de canviar de centre perquè tots els del municipi tinguessin la mateixa composició social. Els alumnes d’aquests municipis tenen moltes probabilitats d'estar en una escola segregada, amb tots els desavantatges educatius que això comporta. A més a més, després de Primària, és molt probable que es trobin igual a Secundària i passin tota la vida escolar en un centre segregat.
2. Municipis amb segregació escolar alta (dissimilitud o bé per sobre de 0,30 a Primària o bé per sobre del 0,20 a Secundària). Són municipis amb nivells baixos de segregació a una de les dues etapes educatives. En aquest grup també hi ha municipis amb només un centre de secundària. Entenem que, tot i que els nivells de dissimilitud siguin alts a primària o secundària, tindran més oportunitats de passar l’altra etapa obligatòria en un centre heterogeni.
3. Municipis amb nivells baixos de segregació escolar en relació a la realitat catalana (dissimilitud per sota del 0,30 a primària i del 0,20 a secundària). Tenen un repartiment prou equilibrat a les dues etapes educatives obligatòries.

• Comparativa: Consulta el mapa de segregació municipal a principi de curs.

Què poden fer els ajuntaments per reduir la segregació escolar dels seus municipis?

S’ha de tenir en compte que reduir la segregació escolar és un procés i que no existeixen fórmules úniques per abordar-la. Tot i que cada municipi té les seves condicions i singularitats, hi ha algunes pautes generals que poden ajudar a reduir la segregació als que es troben en pitjor situació.

Disposar de les eines d’escolarització bàsiques com són l’OME, una unitat de detecció d’alumnat NESE activa i carregada de contingut o fer servir la Comissió de Garanties com un òrgan estratègic per lluitar contra la segregació més enllà de la feina administrativa, són passos imprescindibles per aquells municipis amb nivells greus de segregació escolar. Quan es disposa de les condicions bàsiques, és possible dissenyar mesures en funció de les necessitats particulars dels municipis.

Vols saber-ne més?

• El procés dessegregador a Salt: de la invisibilització a la inacció política
• Igualada, o com acompanyar l'arribada de matrícula viva al teu municipi
• Manlleu, o com acompanyar famílies sense plaça des d'una estratègia dessegregadora