Què és la segregació escolar? Com es mesura? Quines conseqüències té?

La segregació escolar fa referència a com està distribuït l’alumnat d’un municipi, d’una zona o d’un país: hi ha segregació escolar si a la xarxa educativa hi ha centres que concentren molt alumnat vulnerable mentre d’altres tenen majoritàriament alumnat ordinari o benestant. Tant en un cas com en l’altre, són centres segregats. Com més segregació escolar hi ha en una zona, doncs, menys representatives d’aquest territori són les seves escoles.

Això té conseqüències importants, per això la segregació escolar és un dels problemes socials i educatius més importants i urgents que tenim actualment a Catalunya.

Quines conseqüències té la segregació escolar?

Una distribució desequilibrada a la xarxa educativa té efectes molt negatius, no només pels alumnes vulnerables sinó també pel conjunt del sistema educatiu i per altres àmbits del país. És un problema que ens afecta a tots i, per tant, ens hauria de preocupar també a tots.

Més segregació escolar comporta pitjors resultats educatius.

Els sistemes amb més segregació estan associats a un augment de l’abandonament escolar, i la segregació és un dels factors clau que redueix els resultats globals a Catalunya. Per a l’alumnat de famílies en condicions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides, és especialment determinant: si assisteixen a un centre segregat, als 15 anys tindran uns resultats educatius equivalents a dos anys i mig menys d’escolarització que la resta. Alhora, l’heterogeneïtat és especialment beneficiosa per als alumnes més desfavorits, sense grans canvis per a l’alumnat més benestant. Aquest fenomen es coneix com a “efecte company”: la diversitat augmenta les probabilitats de millora i el treball col·laboratiu redueix les desigualtats. Amb la segregació, doncs, no és possible l'ascensor social a l’escola. A més, la segregació també repercuteix en pitjors indicadors de salut i més atur.

Relacionat: La falta de mesures específiques per als 410 centres segregats a Catalunya impedeix acabar amb la segregació escolar

Més enllà de l’escola, la segregació escolar també provoca societats més fragmentades i injustes, generant problemes de discriminació i augment dels prejudicis. L’escola és el principal espai de relació entre persones diferents, i si aquest espai es fragmenta en una etapa tan inicial de la vida, les conseqüències són negatives a tots els nivells. En un context d’augment de les desigualtats, creixement de la diversitat, qüestionament democràtic, augment de posicions extremes i polarització, i amb un auge generalitzat de l’extrema dreta al carrer, a les xarxes socials i a les institucions, la barreja des de l’etapa escolar és més important que mai. La segregació representa un gran risc per a la cohesió social.

Una escola equilibrada millora la societat. La diversitat a l’escola aporta creixement i capacitats personals.

Construir l'etapa educativa al costat de persones amb trajectòries, bagatges, llengües i tradicions diferents de les pròpies no només és un enriquiment humà que reforça valors com la solidaritat, el respecte i l'empatia, sinó que també proporciona grans capacitats per moure's millor en un món cada vegada més heterogeni.

Relacionat: "Aquí comença tot": 80 escoles d’arreu del país reclamen als seus veïns que les visitin sense prejudicis

En quins nivells de segregació es troba Catalunya?

En termes generals, estem millor que fa cinc anys, quan es va aprovar el Pacte Contra la Segregació Escolar, però queden importants deures pendents. L’evolució demostra que és possible combatre la segregació si es despleguen polítiques concretes però alhora que la falta de mesures específiques per als 410 centres segregats a Catalunya impedeix acabar amb la segregació escolar.

Les anàlisis de la dissimilitud que, any rere any, fa el Síndic de Greuges evidencien que s'ha reduït de 0,47 el 2011 a primària, fins als 0,33 del curs 23/24. I pel que fa a l'educació secundària, la reducció també és gran, de 0,38 el 2011 a 0,28 aquest darrer curs.

Relacionat: La segregació escolar a Catalunya: estem millor o pitjor que fa cinc anys?

Relacionat: Mapa interactiu: Quin nivell de segregació escolar hi ha al teu municipi?

Com es calcula la segregació escolar?

Per calcular la segregació escolar podem tenir en compte l’alumnat socioeconòmicament vulnerable o l’alumnat d’origen estranger. En l’àmbit municipal, les dades més fiables i que s’utilitzen més habitualment són les que fan referència a la segregació escolar segons l’origen estranger de l’alumnat. A escala de països sí que hi ha disponibles dades de segregació escolar segons la vulnerabilitat socioeconòmica de l’alumnat. Amb l’augment progressiu de la detecció, és d’esperar que en els propers anys la dada per vulnerabilitat socioeconòmica sigui ja explicativa.

L’índex de dissimilitud és l’indicador més usat per mesurar la segregació escolar. Els estudis comparatius internacionals fan servir aquest indicador, i a Catalunya tant els diferents informes del Síndic de Greuges, com els estudis de la Fundació Bofill, fan servir aquest indicador.

L’indicador pren valors del 0 a l’1 (o del 0% al 100%). Mentre més s’apropa a 1 (o a 100%) més segregació escolar hi ha. Es pot llegir com el percentatge d’alumnat que caldria redistribuir per garantir que està distribuït de manera equilibrada en tota la xarxa.

És una mesura relativa de la segregació, no absoluta. Mesura com equilibradament estan distribuïts dos grups (alumnat ordinari i vulnerable) en tota la xarxa educativa. No mesura el percentatge d’alumnat vulnerable que hi ha al municipi o en els centres. Per tant, si un municipi té una dissimilitud del 30%, la lectura que n’hem de fer no és que tingui un 30% d’alumnat estranger, sinó que caldria redistribuir el 30% de l’alumnat per garantir que tots els centres tenen el mateix percentatge d’alumnat estranger i ordinari.

Un dels errors més habituals és pensar que si un municipi té molta pobresa o molta població estrangera, aquest municipi tindrà una alta dissimilitud. Però no sempre és així, perquè la dissimilitud mesura com està repartit l’alumnat estranger, no si n’hi ha molt o poc. Hi ha molts municipis amb molta població estrangera i baixa dissimilitud, i a la inversa, municipis amb poca població estrangera i alta dissimilitud.

L’índex de dissimilitud sol ser molt sensible a l’existència o no de mecanismes de distribució equilibrada de l’alumnat vulnerable i/o estranger. Si no hi ha una bona identificació d’alumnat vulnerable abans de la preinscripció, ni es gestiona de manera equilibrada la matrícula viva, ni es protegeix als centres vulnerables, la dissimilitud sol sortir alta.

La fórmula concreta per calcular la dissimilitud és la següent: 

D = ½ ∑esc valor abs (estr (escola) / estr (municipi) – esp (escola) / esp (municipi).

Què origina la segregació escolar?

La segregació escolar és multicausal. Depèn de la segregació urbana, de la distribució desigual d’alumnat migrant a les escoles al llarg del curs, de la titularitat dels centres d’un sistema educatiu i com estigui regulada, de les tendències d’elecció de les famílies durant la inscripció i fins i tot de determinades modes que també es donen a les escoles. Això fa que la lluita contra la segregació escolar no pugui dependre de les decisions de les famílies. És responsabilitat de l’administració vetllar per eliminar-la i prendre mesures, perquè s’ha demostrat que funcionen i que no fer-ho té conseqüències.

Hi ha segregació escolar perquè hi ha segregació urbana?

No, perquè a Catalunya la segregació escolar és molt superior a la urbana. En una situació hipotètica en què tothom escolaritzés els seus fills a les escoles dels seus barris, la segregació escolar quedaria molt reduïda. De fet, la segregació escolar dins dels propis barris supera en la majoria de casos la segregació entre barris d’un mateix municipi, i hi ha municipis amb nivells baixos de segregació urbanística que en canvi tenen xifres altes de segregació escolar. El Síndic de Greuges (2022) assenyala que la segregació residencial explica només un 30% de la segregació escolar.

Aquest quadre mostra per exemple 8 municipis de més de 10.000 habitants que tenen un alt índex de segregació escolar (índex de dissimilitud) malgrat tenir nivells baixos de segregació residencial (índex de dissimilitud). Font: Síndic de greuges 2022.

Mapa interactiu: L’evolució de la segregació escolar, municipi a municipi

Hi ha segregació escolar perquè hi ha molta pobresa?

No. La segregació escolar té a veure amb la distribució equilibrada de l’alumnat i en com les escoles reflecteixen el seu entorn. Per això un dels errors més habituals és pensar que si un municipi té molta pobresa o molta població estrangera tindrà més segregació. No sempre és així, perquè la segregació no mesura si hi ha molt o poc alumnat amb necessitats socioeconòmiques. Hi ha centres segregats en municipis de renda alta o municipis amb molta població estrangera i baixa segregació escolar.

Relacionat: Les 7 excuses per mantenir l'statu quo i no lluitar contra la segregació escolar

Relacionat: Amb quina fórmula es mesura la segregació escolar?

Aquest article forma part del monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen? Recull articles, orientacions i experiències per contribuir a reduir la segregació escolar a Catalunya. Consulta'l, descarrega la publicació i comparteix-lo!