Abandonament escolar: què funciona segons l’OCDE i què no podem continuar fent igual
13/02/2026
Catalunya ha registrat el seu mínim històric d’abandonament escolar prematur, un 13,5% el 2025. Tot i això, aquesta xifra és pràcticament idèntica a la de l’any anterior. Després d’anys de descens, aquest estancament ens recorda que la millora no està garantida si no va acompanyada de recursos i mesures focalitzades.
En aquest context, què ens diu l’evidència internacional sobre què funciona i què no per reduir-lo?
Reduir l’abandonament escolar prematur és possible. Aquest va ser un dels missatges centrals de la intervenció de Lucie Cerna, analista sènior en Equitat, Inclusió i Transicions de la Direcció d’Educació i Competències de l’OCDE, durant la Setmana Zero Abandonament. La seva exposició va aportar una mirada comparada i basada en evidència internacional sobre què funciona, i què no, a l’hora d’afrontar un dels principals reptes educatius catalans, i europeus.
Una intervenció que parteix d’una idea clara: l’abandonament no és una decisió individual sobtada, sinó el resultat d’un procés multifactorial. Per això, no es pot abordar amb mesures puntuals ni reactives. Cal una estratègia sistèmica, sostinguda i basada en dades.
“L’abandonament escolar prematur és un problema multidimensional que requereix respostes multinivell”
Un fenomen complex amb causes múltiples
Les dades mostren que l’abandonament està condicionat per múltiples factors que interactuen entre si. El baix rendiment acadèmic hi té un paper rellevant, però no és l’únic. El context socioeconòmic, el nivell educatiu familiar, l’origen migratori, la segregació escolar o les diferències de gènere incideixen clarament en el risc de desvinculació dels estudis. En molts contextos, els nois presenten taxes d’abandonament més elevades que les noies.
Un element especialment rellevant és la repetició de curs. Espanya continua situant-se per sobre de la mitjana de l’OCDE en aquest indicador, especialment a secundària. L’evidència internacional és clara: repetir curs té un impacte limitat en la millora dels resultats i pot afectar negativament l’autoestima, el sentiment de pertinença i la motivació de l’alumnat.
- Relacionat: Per què la repetició de curs és una mala idea?
També l’absentisme sostingut és un senyal d’alerta clau. A Espanya, aproximadament un terç de l’alumnat havia faltat un dia a classe en les dues setmanes anterior a la realització de les proves PISA. Faltar reiteradament a classe no és un fet aïllat, ni tampoc marginal. És un fenomen estès i, sovint, l’expressió d’una desconnexió progressiva amb l’escola. Quan no s’intervé a temps, aquesta distància es consolida.
“No podem concentrar-nos només en mantenir l’alumnat a l’escola; cal garantir que s’hi senti bé”
Punts forts i deures pendents
L’OCDE reconeix que a Espanya s’han produït avenços significatius en la reducció de l’abandonament en els darrers anys, així com l’existència de múltiples iniciatives que busquen donar resposta a l’alumnat més vulnerable. També destaca que hi ha un bon momentum per desplegar estratègies més globals. Tanmateix, alerta de diverses debilitats estructurals, tal com recull l'organisme internacional:
- Persistència de la cultura de la repetició.
- Definicions poc clares sobre absentisme.
- Dificultats per connectar i compartir dades.
- Cultura d’avaluació encara feble.
- Continuïtat pressupostària limitada.
Sense sistemes sòlids de seguiment i avaluació, és difícil saber amb precisió què funciona i escalar-ho.
Les cinc palanques clau segons l’OCDE
A partir de l’anàlisi comparada, l’OCDE identifica cinc grans àrees d’acció prioritàries.
1. Identificar millor la vulnerabilitat.
Cal desenvolupar indicadors comparables que permetin detectar quins centres i estudiants necessiten més suport i distribuir els recursos de manera equitativa segons les necessitats reals.
2. Reforçar el desenvolupament professional docent.
La qualitat del sistema depèn del suport als seus professionals. Cal invertir en formació inicial i continuada, reforçar competències inclusives i donar suport específic als equips de centres d’alta complexitat.
3. Apostar per la detecció precoç.
Els sistemes d’alerta primerenca —basats en indicadors com l’absentisme— permeten intervenir abans que el risc es consolidi. Però la detecció només és efectiva si activa respostes coordinades.
4. Impulsar flexibilitat curricular i una FP atractiva.
Un currículum massa rígid pot allunyar part de l’alumnat. La formació professional ha de consolidar-se com una opció de qualitat, connectada amb trajectòries d’èxit.
5. Treballar en xarxa i avaluar.
La reducció de l’abandonament exigeix coordinació entre administracions, centres, serveis socials i comunitat. I una cultura d’avaluació que permeti aprendre i ajustar polítiques.
“No hi ha solucions simples per a problemes complexos”
Què fan els països que han aconseguit reduccions significatives?
L’experiència internacional mostra que els països que han reduït de manera sostinguda l’abandonament han desplegat estratègies integrals i coherents.
Portugal ha combinat flexibilitat curricular i educació inclusiva amb sistemes de seguiment. Irlanda ha focalitzat recursos en centres amb alta vulnerabilitat socioeconòmica, reforçant assistència, suport acadèmic i benestar emocional. Altres països han implementat models multinivell que actuen simultàniament des del govern central fins al centre educatiu.
El denominador comú és clar: estratègies sostingudes, basades en dades i amb finançament estable.
Aprenentatge i benestar: dues cares de la mateixa moneda
Un dels missatges més contundents de l’OCDE és que no es pot separar l’èxit acadèmic del benestar emocional. El sentiment de pertinença, la relació amb adults de referència i la percepció d’oportunitats reals són factors determinants per sostenir trajectòries educatives.
Quan aquests vincles es debiliten, augmenta el risc de desconnexió. Per això, les polítiques efectives combinen suport acadèmic, atenció emocional i implicació de famílies i comunitat.
Un repte estructural que requereix compromís sostingut
L’abandonament escolar prematur no és inevitable. Disposem d’evidència, coneixement i exemples internacionals que mostren camins possibles. El repte és transformar aquesta evidència en polítiques estructurades, coordinades i amb continuïtat pressupostària.
Catalunya compta, per primera vegada, amb un Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar Prematur. És un pas rellevant que marca un horitzó compartit, però el seu impacte dependrà del desplegament: concreció operativa, calendari, pressupost i mecanismes d’avaluació. El repte ara no és només tenir un pla, sinó fer-lo realitat amb l’ambició i els recursos que el país necessita.
Reduir l’abandonament no és només una qüestió educativa. És una aposta per l’equitat, la cohesió social i el futur col·lectiu.
- Recupera el webinar: Per què deixen d’estudiar?
