300 joves del país envien una carta als diputats del Parlament per demanar-los accions contra l’abandonament escolar
28/10/2025
El president del Parlament rep una representació dels joves a la cambra. L’enviament de cartes dels joves als diputats culmina la primera Setmana Zero Abandonament Escolar, impulsada per la Fundació Bofill
Cadascun dels 135 diputats del Parlament de Catalunya ha rebut avui una carta, escrita per un jove del país, on li explica quines traves del sistema educatiu li dificulten continuar estudiant i li demana mesures concretes contra l’abandonament escolar prematur, un problema que l’últim any va afectar a 70.000 persones.
El president del Parlament, Josep Rull, al costat de la mesa de la Cambra, ha rebut una representació dels prop de 300 joves que durant l’última setmana han participat a tallers de cartes per relatar la seva experiència educativa personal als diputats. L’entrega culmina la primera Setmana Zero Abandonament Escolar, impulsada per la Fundació Bofill, que ha portat actes per la continuïtat educativa arreu del país.
“Espero que algun dia l’institut sigui un lloc on tothom hi vulgui aprendre i no només on hi hagi d’anar”
Els relats dels i les joves testimonien les principals traves que impedeixen continuar estudiant a Catalunya: Les barreres econòmiques (l’alumnat de llars amb menys renda abandonen 6 vegades més), la descoordinació entre serveis, la desorientació (després de l’ESO, triar per desconeixement o prejudicis comporta més abandonament), les dificultats d’aprenentatge (l’alumnat amb baix nivell abandona més del doble), els impediments al retorn (l’alumnat que ha interromput els estudis abandona entre 3 i 10 vegades més) i la invisibilitat (obviar que aquest no és un problema de tot el país).
Així, per exemple, l’Angie, de 16 anys, hi explica que “volem seguir estudiant però tenim problemes econòmics i trobem a faltar suport”, o en Jarule confessa que “odiava quan em separaven de la meva classe normal a l’aula de ‘suposada’ ajuda” i agraeix que hi hagi “un acompanyant per les classes normals per poder preguntar coses que no entenc”. Altres joves també demanen “més explicacions sobre com funcionen els estudis, un seguiment personalitzat, informació sobre els cursos que venen després de l’ESO, tutories individuals o que es millorin les instal·lacions”.
De fet, les condicions amb què els i les joves s’enfronten a l’escolarització també ocupen una part important de les cartes. “Feu més accessibles les sol·licituds de beques per als nostres pares”, demanen l’Omar, el Fatou i la Maimona, “perquè nosaltres també puguem continuar estudiant i els diners no ens frenin”, i “que les persones que ens orienten i ensenyen ens respectin més i ens representin millor”. “Convivim molta família junta en un uns pisos molt petits i no tenim ni l’espai ni i la tranquil·litat que es necessita per estudiar”, narra la carta de la Sinaí, la Falita, el Pedro, la Maria i el Kiko, de 13 anys.
“Ningú no em va preguntar mai què et passa”
“El meu nom és Alejandro Eliel, tot i que prefereixo que em diguin Eliel. Tinc 20 anys i visc a Barberà del Vallès”, comença una altra de les cartes, que s’ha llegit a les portes del Parlament. “Des de petit, aprendre sempre m’ha fascinat, encara que mai vaig poder demostrar-ho del tot. He passat per problemes personals i també per una gran desmotivació a l’hora d’anar a classe. Recordo estar a l’institut feliç a l’hora de matemàtiques, i al cap d’una estona voler marxar i no tornar a la classe d’anglès. Era una desmotivació constant, fins al punt que el meu nivell va començar a baixar, no només en matemàtiques sinó en absolutament totes les assignatures. Em vaig trobar al segon trimestre de tercer d’ESO amb nou assignatures suspeses”.
Actualment l’Éliel és tècnic de farmàcia però es pregunta “què hauria passat si no hagués aparegut la figura de l’orientadora just l’any que repetia, o què hauria passat si no hagués pogut tenir diners per pagar el psicòleg. Al mateix temps, denuncia: “què hauria passat si hagués tingut aquest suport molt abans? Des de primer fins a quart d’ESO suspenia entre 5 i 9 assignatures cada trimestre, que després havia de recuperar al juny. I tot i així, absolutament ningú no em va preguntar mai: “Eliel, necessites ajuda?” o “Què et passa?”. Recordo fins i tot una professora dient-me que no arribaria enlloc i que era un cas perdut, després d’entregar un examen en blanc”.
Cada cas és diferent, com diu l’Aitor en una altra carta, però hi ha una cosa que es repeteix: “la falta de motivació i la pressió per complir unes expectatives que sovint resulten inabastables”. Per això demana donar més importància al benestar emocional dels alumnes i normalitzar que cada persona té el seu propi ritme.”
“Creiem que el que ens hauria pogut ajudar hauria estat tenir un referent individual, més acompanyament i orientació”, diuen l’Allyson, la Meritxell, l’Ivan i la Natalya. El Roger, de 15 anys, en conclou una altra amb un desig: “Moltes gràcies per llegir aquesta carta. Espero que algun dia l’institut sigui un lloc on tothom s’hi senti bé i hi vulgui aprendre, i no només un lloc on hi hagi d’anar”.
“Ja n’hi ha prou de dir als joves que si no estudien és perquè són uns ganduls”
Abans de lliurar les cartes al President i la Mesa del Parlament, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha demanat al Parlament que actuï perquè els diputats tenen al seu abast aprovar lleis i dotar-les de recursos.
L’endemà que el Govern hagi anunciat un Pla d’acció contra l’abandonament escolar prematur, Palacín ha reconegut que és “una bona notícia i caldrà analitzar el pla quan es conegui” perquè a Catalunya milers de joves volen continuar estudiant malgrat tenir-ho tot en contra. “Ja n’hi ha prou de dir-los que si no estudien és perquè són ganduls”, ha reblat, “és clar que tots els joves han de tenir el deure d’esforçar-se, però per demanar esforç el sistema ha de garantir uns suports i un acompanyament que avui no està garantint”.
Amb l’entrega de les cartes al president i la mesa del Parlament, i l’enviament als 135 diputats, comença una campanya per continuar denunciant l’elevat abandonament escolar prematur que pateix Catalunya, del 13’7%. Els testimonis deixen clar que darrere les xifres hi ha històries personals de joves “que el sistema deixa sols”, en paraules de la directora de la Plataforma Zero Abandonament, Rosalina Alcalde; milers de joves a qui se’ls impedeix contribuir en condicions d’igualtat al present i el futur del país.
Catalunya té un dels abandonaments escolars més alts d’Europa
L’Abandonament Escolar Prematur (AEP) assenyala el nombre de joves d’entre 18 i 24 anys que no tenen cap titulació més enllà de l’ESO ni estan estudiant. A Catalunya, més de 70.000 joves s’han vist empesos a deixar els estudis abans d’hora l’últim any. Deixar d’estudiar abans d’hora limita el futur dels joves i empobreix el conjunt de la societat.
Tot i la reducció de les últimes dècades, continua sent un dels països europeus amb una taxa més alta d’Abandonament Escolar Prematur (un 13,7% l’any 2024, quan l’objectiu europeu està al 9%). Darrere l’abandonament escolar hi ha, a més a més, fortes desigualtats, per gènere, origen i sobretot renda, que impedeixen trencar amb la reproducció del cercle de pobresa (que, en el cas de la pobresa infantil, és especialment alta a Catalunya, d’un 35%).
- Descobreix la campanya a zeroabandonament.cat