Ara que no es pot anar a classe... lluitem contra l’absentisme?

“El confinament ens ha permès entendre molt millor el fenomen de l’absentisme. No es tracta només de si vas o no vas a escola; es tracta de si hi ha connexió o no amb els processos que hi tenen lloc”, deia la Sheila González, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l’inici del webinar Connectar-se a l’escola: què funciona en la lluita contra l’absentisme escolar?

És ben sabut que l’absentisme escolar és una problemàtica greu per les seves conseqüències, ja que és moltes vegades l’avantsala de l’abandonament educatiu. És un fenomen sovint invisible i, com assenyala la investigadora Maribel Garcia, a Catalunya s’ha abordat de manera insuficient i desigual. Aquest és el motiu pel qual, amb anterioritat a la crisi de la Covid-19, des del projecte Què funciona en educació? Vam fer una aposta per apropar als agents educatius de casa nostra el millor coneixement disponible sobre com prevenir i combatre aquesta problemàtica.

Certament, en la situació actual, l’absentisme no es manifesta de la mateixa manera. Però el que ens trobem ara és el mateix problema de fons, amplificat per un context d’especial gravetat. Des del Consorci d’Educació de Barcelona, Mariona Sacristán alerta que el risc de desconnexió de l’alumnat respecte l’escola s’ha eixamplat per un agreujament de la situació de vulnerabilitat socioeconòmica de moltes famílies. A més, és clar, a les causes que tradicionalment generen la desvinculació escolar, cal sumar-n’hi de noves, com la falta de connectivitat i de dispositius mòbils.

El pitjor és que, si no s’actua, aquesta situació pot esdevenir permanent: Grau Ussetti, director del Centre Sant Jaume (Fundació Carles Blanch), denuncia que en alguns centres educatius de Badalona en què prèviament a la crisi de la Covid-19 ja hi havia un 30%, i fins i tot un 40% d’alumnat absentista, s’anticipa un fort increment d’aquestes xifres per al curs vinent.

Per això, el debat sobre com combatre la desvinculació escolar és més pertinent que mai i també, per això mateix, és encara ara més urgent nodrir-lo amb el coneixement de què disposem sobre quines són les estratègies que funcionen i quines les que no són efectives - sent conscients, també, d’allò que no sabem encara. El webinar Connectar-se a l’escola: què funciona en la lluita contra l’absentisme escolar? del passat 7 de maig va servir perquè la Sheila González, autora de l’article “Són efectius els programes de lluita contra l’absentisme escolar?”, ens resumís el que indiquen les evidències internacionals i perquè la Maribel Garcia, experta en transicions i abandonament educatiu, ens ajudés a extreure’n alguns aprenentatges:

1. Malgrat sabem que l’absentisme és un fenomen en què tenen un gran pes els factors escolars i contextuals, a Catalunya ha primat sempre la intervenció sobre els factors individuals i familiars que el propicien. De la mateixa manera, malgrat constatar la importància de la prevenció de l’absentisme, s’ha fet sempre més èmfasi en l’actuació sobre l’alumnat amb un absentisme ja sever. Es dona el cas que la revisió d’evidències internacionals ens ha permès aprendre molt més sobre aquests mateixos programes (de caire correctiu, i concentrats en factors individuals i familiars), ja sigui perquè en altres entorns són també els més freqüents o simplement perquè són aquells que s’han avaluat més. Ara bé, l’experiència de l’Institut Escola La Mina, explicada per la seva directora, Marta del Campo, és un exemple clar de l’aposta que molts centres educatius estan fent per posar en primer pla l’adhesió escolar del conjunt d’alumnes i famílies. Tot plegat ens assenyala la necessitat i l’oportunitat de generar coneixement rigorós sobre l’efectivitat d’intervencions de caire escolar i comunitari a l’hora de millorar l’adhesió escolar i reduir així l’absentisme.
2. Un dels resultats més clars de les avaluacions de programes contra l’absentisme és que la incorporació de la família en aquestes intervencions resulta efectiva, quan s’acompanya de formació, pactes vinculants amb elles o fins i tot de sancions. Segons la Sheila González, el que és clau és identificar quin és el paper que la família està jugant en l’absentisme de l’infant o adolescent (l’està causant?, l’està acompanyant?, o al contrari, l’està intentant combatre?) i adaptar la intervenció en consonància amb això.
3. Els programes contra l’absentisme són més efectius quan es concentren en etapes i edats concretes, possiblement perquè això permet detectar i identificar bé les causes i detonants de l’absentisme i fer-hi front de manera ajustada. La recerca ens recorda la importància d’evitar protocols rígids, generant intervencions directes a partir d’una diagnosi prèvia. I també apunta al fet que la lluita contra l’absentisme ha d’acompanyar tota l’escolaritat; per tant, si bé a Catalunya l’esforç s’ha centrat en la secundària, cal fer-la també present en l’educació infantil i primària (etapa en què es demostra tan efectiva com a secundària).

Finalment, la Maribel Garcia va apuntar algunes propostes per vertebrar la lluita contra l’absentisme a Catalunya: emmarcar-la en una estratègia d’acompanyament a l’escolaritat i per a l’èxit educatiu impulsada per estructures de coordinació local, alhora que s’avança en la recollida sistemàtica de dades i, especialment, en la compartició i ús d’aquesta informació per a la diagnosi i el disseny d’actuacions. Abans de la crisi de la Covid-19 acusàvem la manca d’una definició consensuada de l’absentisme i d’uns criteris comuns a l’hora de registrar-lo. Ara, el confinament fa necessari ampliar la mirada de l’absentisme cap a la (des)vinculació escolar. En qualsevol cas, convé fer visible un problema que la manca de presencialitat a l’escola pot ocultar ara encara més que abans.

Per a saber-ne més:

Descarrega't la infografia Què funciona en la lluita contra l'absentisme escolar?

Llegeix l'article "5 claus per lluitar contra l’absentisme escolar" de la Maribel Garcia