5 claus per lluitar contra l’absentisme escolar

L’absentisme escolar és una vulneració extrema del dret a l’educació d’infants i joves. La nova situació generada per la Covid-19 ha provocat que en aquests dies es parli i s’escrigui molt sobre la importància de la vinculació física i emocional amb l’escola i els riscos que comporta la desvinculació per l’agreujament de la bretxa educativa i social. Tot i que l’absentisme escolar és un vell problema, que persisteix en la major part dels sistemes educatius, la seva rellevància emergeix en el nou context social amb més força que mai per les seves conseqüències sobre la desigualtat d’oportunitats educatives, sobre la reproducció del cercle de la pobresa i les menors oportunitats laborals associades. Paga la pena assenyalar que l’absentisme escolar, concebut com l’absència de l’alumnat matriculat a l’escola per raons no justificables, correlaciona, segons estudis internacionals, amb el baix rendiment escolar, la repetició de curs, la desvinculació i l’abandonament educatiu. Per això l’erradicació de l’absentisme i de l’abandonament educatiu són un dels reptes fonamentals del nostre sistema educatiu si es pretén avançar cap a una educació inclusiva que garanteixi la permanència i continuïtat amb èxit de tot l'alumnat.

En aquest nou marc i contextualitzant la recerca d’evidències derivades de l’informe Són efectius els programes de lluita contra l’absentisme escolar?, promogut des del projecte Què funciona en educació?, d'Ivàlua i la Fundació Bofill, ens atrevim a plantejar 22 propostes organitzades en cinc gran eixos d’actuació, amb la voluntat de contribuir a la reflexió sobre l’abordatge de l’absentisme i l’abandonament, en clau de política educativa i social, des de la corresponsabilitat de tots i cadascun dels agents implicats.

1. Establir acords institucionals de corresponsabilitat per avançar en la intersectorialitat de les polítiques en els territoris

La prevenció de l’absentisme i l’abandonament educatiu és un repte fonamental per l’equitat i la cohesió social i requereix d'un pla estratègic en base al qual articular recursos, programes i actuacions de millora de l’èxit i que fomentin l’equitat en l'accés, els processos i els resultats educatius. En aquest marc es proposa desplegar un conjunt d’actuacions, tant generals com sigui possible i tant específiques com sigui necessari per desenvolupar intervencions holístiques i intersectorials en els territoris, des de la corresponsabilitat de les administracions i dels agents educatius. Polítiques educatives singulars, integrades en el marc de l’autonomia de centres, adaptades a les necessitats i especificitats dels centres, l’alumnat, les famílies i els territoris.

2. Enfortir el paper dels centres educatius en la lluita contra l’absentisme i l’abandonament educatiu, mitjançant programes que fomentin l’adhesió i l’èxit educatiu

La recerca internacional mostra la importància de la dimensió escolar de l’absentisme i ens obliga a focalitzar la mirada en la millora de l’èxit educatiu i l’equitat, que amplifica el focus de l’abordatge de l’absentisme vers les polítiques d’èxit i equitat, des de la coresponsabilitat dels centres educatius, en el marc de la seva autonomia, i del Departament d’Educació, amb la col·laboració de l’administració local. En aquesta necessària transformació, el clima escolar esdevé un factor clau de prevenció, ja que, com nombrosos estudis assenyalen, un clima escolar positiu correlaciona amb unes menors taxes d’absentisme a l’escola primària i secundària.

3. Avançar des dels protocols d’absentisme cap a la definició de plans integrals d’acompanyament a l’escolaritat

Tot i que tradicionalment les respostes davant l’absentisme s’han articulat des de l’administració local, des dels serveis educatius i els serveis socials, les respostes han estat articulades a geometria variable segons municipis i territoris, i sovint no han estat suficients per erradicar el fenomen, per què no han aconseguit modificar els factors estructurals de la desigualtat social i les desigualtats educatives associades, de les quals l’absentisme pot ser una clara manifestació. Tampoc s’ha avançat gaire en superar la lògica dominant de derivació, molt present en els protocols d’absentisme, i en avançar vers una lògica de corresponsabilitat que requereixen el disseny i implementació d’actuacions institucionals i individualitzades, en el marc d’un pla d’actuació integral d’acompanyament a l’escolaritat per a la prevenció i reducció de l’absentisme i de l’abandonament escolar prematur en els territoris.

4. Avançar en la recollida sistemàtica de dades i compartir informacions i diagnòstics

La definició, conceptualització i registre de l'absentisme escolar no és una qüestió simple, ja que el subregistre contribueix a la seva invisibilitat. A més, hi ha diversos tipus i manifestacions d'absentisme: faltar a una classe, mancar un dia a l'escola sense permís i sense justificació, rebuig escolar, fòbia escolar o absència virtual (desvinculació psíquica i emocional). L'absentisme es manifesta amb diferents graus d'intensitat i de regularitat, que van des de l'absència puntual i ocasional a l'absència regular i perllongada, i fins i tot a l’absentisme crònic, que expressa una desvinculació total amb l'escola i la formació. Convé també afegir altres situacions com la no escolarització, tradicionalment associada a la mobilitat territorial de població transeünt, econòmica i socialment vulnerable, que també es pot veure incrementada per la crisi econòmica i social derivada del Covid-19. La recollida sistemàtica de dades és clau per a la detecció i articulació de propostes d’intervenció.

5. Avançar en una cultura de l’avaluació col·legiada i integrada

La recerca i sistematització de dades sobre l’absentisme escolar és un factor clau pel disseny d’estratègies preventives de reducció de l’absentisme i l’abandonament prematur. Només des de les evidències del fenomen (sobre les seves dimensions, causes, distribució per cursos i etapes, distribució en centres i territoris) es poden dissenyar polítiques de prevenció i reducció de l’absentisme i l’abandonament educatiu.