Un batxillerat sense aquesta selectivitat és possible

Notícies

Milers d’estudiants de 2n de Batxillerat faran les proves d’accés a la universitat (PAU) la setmana que ve. Com cada any, el resultat que obtinguin a la selectivitat tindrà un pes determinant per poder superar la nota de tall del grau i la universitat escollida per cadascun d’ells/es.

Aquest curs, de forma excepcional, les PAU tenen lloc a principis de juliol a causa de la sobtada crisi de la covid-19. Diverses veus han alertat del contrasentit que suposa mantenir aquests exàmens després de la suspensió de classes presencials durant tres mesos i la innecessària pressió que implica per als nois i noies de 2n de Batxillerat, molts dels quals segueixen anant a l’institut aquests dies per preparar els exàmens.

Aquestes crítiques s’han sumat a un debat que fa temps que planeja però que no s’acaba d’encarar amb la valentia que requereix: el model actual de les PAU encara qualifica tan sols la capacitat de memoritzar, en el curt termini, uns continguts determinats, i entra en contradicció amb el model competencial que defineix el currículum del batxillerat, com també el de l’educació obligatòria, des d’infantil fins a 4t d’ESO.

Les PAU condicionen totalment el què i el com s’aprèn durant els dos anys de Batxillerat que, a la pràctica, es converteixen en una cursa preparatòria per superar la selectivitat. Els docents d’aquesta etapa veuen amb frustració com es dediquen dos anys crucials a preparar un examen d’un sol dia, una opinió que comparteixen moltes de les noies i els nois d’aquests cursos. En Marc Paredes, de 2n de Batxillerat, exalumne de l’Escola Cooperativa El Puig, afirma: “Un batxillerat sense PAU és possible. Les PAU són un mal tràngol per a tots els estudiants i no qualifiquen res que no es pugui qualificar sense elles”; i afegeix que, sense les PAU, el Batxillerat canviaria radicalment i podria convertir-se en una experiència d’aprenentatge gratificant, sense pressió per la qualificació. La Martina Tatje, alumna de l’Institut Montgròs, afirma que un Batxillerat sense selectivitat permetria a l’alumnat aprofundir en aquelles àrees de coneixement més significatives per als seus estudis posteriors, tant si es tracta d’una formació professional de grau superior com d’un grau universitari.

L’onada de transformació educativa que propugna un model competencial, inclusiu i orientador, present cada vegada en més escoles i instituts del nostre país, xoca frontalment amb aquest Batxillerat centrat a preparar un examen, donat que, a la pràctica, les PAU condicionen també l’ensenyament-aprenentatge dels cursos superiors de l’ESO, dificultant un enfocament competencial, integral i personalitzat de l’educació.

La importància de la nota de la selectivitat en l’imaginari col·lectiu és desmesurada. La Coral Regí, directora de l’Escola Virolai de Barcelona, explica que algunes famílies pregunten per les notes de les PAU de l’alumnat de l’escola abans d’inscriure els seus fills/es de 3 anys al primer curs d’educació infantil. Això mostra fins a quin punt, doncs, ja des de l’inici de l’etapa d’escolarització un sol examen pot condicionar les decisions de les famílies pel que fa a l’aposta per un projecte educatiu.

Fa temps que es parla de la necessitat d’introduir canvis en les proves d’accés a la universitat perquè esdevinguin més competencials i es puguin correspondre amb les exigències del currículum.

En aquest sentit, el 2017, la Secretaria d’Universitats i Recerca avaluava positivament el pilot implantat als exàmens de la selectivitat de les ciències biològiques, més competencial i menys memorístic, i declarava la voluntat d’estendre aquest model de prova a les altres àrees de coneixement. Però la proposta va ser tombada aquell desembre per les universitats al Consell Interuniversitari, i tres anys després, seguim en el mateix punt.

El model actual de proves d’accés a la universitat és el menys efectiu des del punt de vista competencial, però és el més fàcil si del que es tracta és de filtrar. La incapacitat o manca de voluntat dels responsables de les PAU per dur a terme un canvi de model en la prova posa en evidència l’immobilisme tant d’estructures administratives com d’una part del professorat universitari.

Són molts els països que han demostrat l’èxit d’enfocaments alternatius, i són moltes les propostes que s’han estudiat i que es podrien considerar per a un context com el nostre. Ens cal anar més enllà d’un canvi en les PAU per fer-les més competencials, es tracta d’eliminar-les i definir un nou sistema de qualificació del Batxillerat, acabant amb la visió finalista dels exàmens, i començar a treballar en propostes més agosarades per repensar l’educació postobligatòria, com establir l'obligatorietat d’uns estudis fortament orientatius i personalitzats per a tothom dels 16 als 18 anys, amb un gran ventall d’oportunitats d’elecció, amb itineraris aprofundits que permetin a cada estudiant escollir camí i gaudir d’un període veritablement personalitzat i compatible amb el món laboral.

En aquest sentit, la tardor del 2017, el debat participatiu de l’”Ara és Demà” impulsat pel Consell Escolar de Catalunya per orientar les polítiques educatives del país, apuntava la necessitat d’incorporar mesures de flexibilització creixent que permetin a l’alumnat desenvolupar itineraris diversos i disposar de passarel·les que s’ajustin a les seves necessitats i interessos. Tres anys després, però, no s’ha avançat en aquesta direcció.

Els centres educatius que componem el col·lectiu Els Futurs de l’Educació volem posar de manifest la necessitat i la urgència d’un canvi de model en les PAU i l’educació postobligatòria, i ens posem a disposició de l’Administració per treballar-hi proactivament, a partir de les següents propostes concretes:

  • Promoure un estudi que determini si les mitjanes del batxillerat són prou significatives per preveure la nota de la selectivitat, i per tant, determini si és necessari condicionar el procés d’accés a la universitat a un examen que creiem que no ofereix informació addicional sobre l’assoliment acadèmic del o la jove.
  • Establir centres pilot on, de manera experimental, s’assagin escenaris alternatius per a la franja 16-18, per engegar propostes que permetin replantejar el que encara és un dels colls d’ampolla principals de la transformació educativa al nostre país. En aquest sentit, els centres del col·lectiu Els Futurs de l’Educació ens oferim a treballar-hi.

Quan aquest curs es publiquin les notes de les PAU, tenim dues opcions: seguir entrevistant l’estudiant de Catalunya amb la millor nota de l’any; o plantejar-nos quines conseqüències ha tingut aquest sistema selectiu per als altres més de 30.000 estudiants, o per als milers que ja han abandonat el sistema. Un sistema de l’escola que tria uns i abandona els altres, i no de l’escola que volem, que orienta i que forma tots els ciutadans i ciutadanes del futur.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar