Com utilitzar les tecnologies digitals en educació? Evidències per a les etapes d’infantil, primària i secundària

Les tecnologies digitals (enteses com la varietat d’eines i aplicacions digitals) poden facilitar diferents aspectes dels processos d’ensenyament-aprenentatge, i ajudar tant a docents com a estudiants, famílies, directius de centres educatius...

En el context actual, forçat per la COVID-19, el món educatiu s’ha adonat de la importància d’entendre i saber implementar aquestes tecnologies digitals, en concret del rol clau que hi juguen els i les docents, i de la necessitat de formar i acompanyar també a infants, adolescents i famílies en l’ús adequat d’aquestes tecnologies.

L’evidència científica ens indica que l’ús de les tecnologies digitals dins els processos d'ensenyament i aprenentatge proporciona millores prou clares en diferents aspectes com ara la motivació dels i les estudiants, la seva implicació i els resultats d’aprenentatge, però que aquestes depenen de moltes variables com ara el rol docent, l’edat de l’alumnat, l’àrea de coneixement i el tipus d’eines digitals utilitzades.

El passat mes de setembre, Ivàlua i la Fundació Bofill van organitzar el webinar L’educació en digital. Què funciona i en quines condicions?, on vaig poder participar com a autora de l’informe Què sabem sobre l'efectivitat de les tecnologies digitals en l'educació?, sintetitzant les conclusions d’avaluacions internacionals sobre els impactes de l’ús de les tecnologies digitals en els resultats educatius dels alumnes. L’acte, que va ser totalment en línia, va ajudar a compartir i seguir reflexionant sobre la necessitat d’apropar les conclusions d’estudis científics i internacionals als i les docents del nostre país, amb l’objectiu clar d’ajudar-los a implementar de manera justificada diferents eines i aproximacions digitals a les aules, tant d’educació primària com de secundària.

Voldria aprofitar tots aquests mesos de diàleg amb docents i altres investigadors i persones implicades en l’educació al nostre país per compartir de manera sintètica aquelles conclusions que penso poden ser més aplicables a les aules d’infantil, primària i secundaria, entorn a l’ús de les tecnologies digitals. Abans, però, avanço una idea general clau: la tecnologia ha d’estar sempre al servei de la pedagogia. L’aprenent s’ha de situar al centre del procés, guiat per docents que siguin competents digitals.

Com podem utilitzar les tecnologies digitals de manera adequada a infantil?

En les primeres etapes educatives, cal tenir clar que l’evidència és més minsa, i per tant, les propostes que us presentem cal que siguin estudiades amb cura abans d’aplicar-les directament en el nostre context.

• L’accés a la tecnologia des de ben petits és fonamental, de fet, és un element clau que el confinament ja està evidenciant: moltes famílies no tenen accés a les tecnologies i això cal resoldre-ho per poder acompanyar a totes les famílies durant els mesos i anys que venen.
• Les tecnologies digitals han de tenir una presència natural a l’aula d’infantil. No és adequat basar l’educació en l’ús constant de dispositius com tauletes o joguines robòtiques com els “bee-bots”, sinó que la docent ha d’integrar aquests dispositius a l’aula com a part, per exemple, d’un procés d’aprenentatge basat en jocs.
• L’impacte positiu en l’ús de les tecnologies en aquesta etapa es troba en els processos metacognitius dels infants, relacionat amb la competència d’aprendre a aprendre, i és més clar en àrees com la lectoescriptura i operacions matemàtiques bàsiques.

Quins usos educatius de les tecnologies són òptims per a l’educació primària?

• A l’educació primària és recomanable que el/la docent utilitzi les tecnologies digitals per introduir de manera audiovisual temes nous, per exemple utilitzant vídeos o altres presentacions interactives, on l’alumnat pugui aprendre de manera autònoma certs conceptes i aprofitar les sessions presencials per a resoldre dubtes concrets i treballar de manera col·laborativa. Aquesta aproximació és coneguda com a aula inversa (flipped classroom) i és un dels models que més evidència científica té en referència a la seva efectivitat.
• També, i gràcies a la intel·ligència artificial, es pot aprofitar el que coneixem com a sistemes de tutoria intel·ligents, on un programa informàtic pot ajudar a personalitzar el procés d’aprenentatge de cada alumne, alhora que ajuda a descarregar als i les docents de certes tasques molt mecàniques. Els sistemes de tutoria intel·ligents funcionen sobretot a l’etapa inicial de primària, en processos de lectoescriptura i de matemàtiques.
• L’impacte positiu en l’ús de les tecnologies també s’intensifica si l’estratègia pedagògica del centre es basa en aproximacions STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i que tenen en compte el treball col·laboratiu i per projectes.

I, finalment, com aprofitem les tecnologies digitals a la secundària?

• A l’ESO i al Batxillerat, el model d’aprenentatge híbrid (o blended learning, en què una part transcorre dins l’aula i una altra a fora) és aquell que motiva més als estudiants i que també aporta millor resultats d’aprenentatge. En aquestes etapes els i les alumnes ja tenen més autonomia per a poder treballar col·laborativament en línia i utilitzar materials en diferents formats. Els i les docents som guies curadors de continguts.
• En el cas d’un confinament, s’ha d’intentar fugir del model que es fa servir presencialment. No es pot pretendre que els i les adolescents estiguin connectades tot el dia a Google Classroom o que segueixin durant més d’una hora una explicació per videoconferència. Per tant:
• Sempre hi ha d’haver un espai tipus fòrum per interactuar amb el docent i entre l’alumnat. Quan hi ha un espai virtual on l’alumnat pot interactuar milloren els resultats; aquest resultat té molt a veure amb la dinàmica d’aprenentatge social dels aprenents del segle XXI.
• Com a estratègia concreta, l’aprenentatge basat en jocs és el que, segons l’evidència, més funciona quan tenim tecnologies a l’aula. Una dinàmica ben implementada pedagògicament i amb la tecnologia incorporada de manera natural millora l’aprenentatge.
• Finalment, eines de representació gràfica i programes d’anàlisi de dades interactius i en línia ajuden a l’alumnat a motivar-se per assignatures com les matemàtiques i la tecnologia, i poden comportar una major implicació en certs estudiants, sobretot de batxillerat.

Així doncs, veiem que no hi ha una solució vàlida per a qualsevol cas ni nivell, sinó que, d’entre totes aquelles aplicacions de les tecnologies digitals que tenim al nostre abast, cal destriar aquelles adequades al nivell educatiu i àrea de coneixement que volem treballar, i adaptar-les als nostres objectius d’aprenentatge. Per això de nou insisteixo en la necessitat de formar-nos, no només com a ciutadans digitals, sinó com a professionals que tenen un paper tan important com el d’acompanyar i formar als (futurs) ciutadans en les competències clau per al context interconnectat i complex que ens ha tocat viure.

Vols aprofundir més en l'ús de les tecnologies digitals en educació?

• Consulta el resum infogràfic del Què funciona en educació? #18: Tecnologies digitals a l’escola: què funciona?
• Llegeix la publicació Què sabem sobre l'efectivitat de les tecnologies digitals en l'educació?
• Recupera el webinar L’educació en digital. Què funciona i en quines condicions?