El repte dels 23.000 joves: un país que no abandona

A tot Catalunya, han començat les classes per als estudiants de batxillerat i cicles formatius. Però us imagineu que tots els alumnes de Barcelona ciutat que van cursar quart d’ESO durant el curs 2024-2025 abandonessin els estudis? Us imagineu que cap d’ells continués estudiant un cicle formatiu o batxillerat? Què més de 23.000 joves es quedessin a casa, sense formació i sense poder treballar perquè el mercat laboral no els vol —no tenen ni formació ni experiència? Joves condemnats a una vida de precarietat que afectarà les seves relacions, la família, la salut, l’habitatge i les condicions de vida.

Impossible ni tan sols imaginar-ho. S’aturaria el país sencer. Doncs això és real, amb la salvetat que aquests 23.000 joves no viuen tots a Barcelona: estan repartits pels diferents territoris de Catalunya. La seva situació dramàtica no es concentra en una sola ciutat, sinó que s’escampa per pobles i barris de tot el país. Però el país no s’atura per això.

• Relacionat: Crida a municipis i entitats del país per fer possible una gran Setmana pel Zero Abandonament

El que sí que puc imaginar-me són els pares i mares, angoixats pels seus fills i filles. Què faran durant tot l’any? Es quedaran a casa amb el mòbil? Quin futur tindran? Que tinguin opcions per una vida plena i capacitat de reconduir les seves trajectòries és donar importància al present i el futur dels nostres fills i filles.

"L’educació fins als 18 anys és imperativa per garantir una vida digna, possibilitats reals d’ocupació i una ciutadania activa i plena"

També podem em puc fer una idea de l’angoixa dels propis joves: “Sóc una decepció per als meus pares? Qui em pot ajudar? Li importo a algú? Serveixo per alguna cosa?”

És desesperant sentir a dir que a partir dels 16 anys l’educació ja no és obligatòria i que, si no “volen” continuar, no hi ha gaire a fer. Però el cert és que, encara que legalment no sigui obligatòria, l’educació fins als 18 anys és imperativa per garantir una vida digna, possibilitats reals d’ocupació i una ciutadania activa i plena.

Tenim molt per fer per garantir la continuïtat educativa fins als 18 anys:

• Sistemes de dades eficaços per detectar a temps el risc i l’abandonament escolar, i activar recursos i serveis centrats en els joves.
• Beques i ajuts que arribin de forma eficient a qui realment ho necessita, i que permetin estudiar sense haver de triar entre aprendre o treballar per aportar un sou a la família.
• Educadors i educadores socials als centres, per acompanyar de manera integral els joves que arrosseguen problemes que van més enllà de l’aula.
• Professionals de l’orientació que ajudin a descobrir interessos, fortaleses i camins de futur, i a traçar estratègies per aconseguir somnis.
• Suports educatius específics per als estudiants amb dificultats d’aprenentatge o mancances en competències bàsiques.
• Acompanyament i mentoria per garantir que cada jove trobi referents, suport emocional i guiatge en moments crítics del seu itinerari formatiu
• Noves oportunitats per tornar a intentar-ho tantes vegades com calgui, amb itineraris i recursos flexibles que garanteixin segones i terceres oportunitats.

Tot això és possible. Catalunya està plena d’iniciatives i professionals compromesos. Massa sovint, però, treballen sense prou recursos, sense coordinació entre institucions i sense corresponsabilitat compartida. Hem de poder sumar esforços i iniciatives per avançar cap al Zero Abandonament. Necessitem compartir una missió clara -Zero Abandonament- i traçar una estratègia ambiciosa per construir un País Que No Abandona.

"Hem de poder sumar esforços i iniciatives per avançar cap al Zero Abandonament, necessitem compartir una missió clara"

• Relacionat: Què hauria d’incloure un pla de xoc contra l’abandonament?

Des de la Plataforma Zero Abandonament contribuirem amb l'impuls de la Setmana Zero Abandonament, del 20 al 26 d’octubre. Ho farem sumant iniciatives, agents, solucions i veus per un país que no abandona. Volem omplirem ciutats i pobles d’activitats, donarem veu a professionals, joves, famílies i educadors, i entendre millor, des de la diversitat de territoris i circumstàncies, el problema de l’abandonament escolar. I sobretot, volem visibilitzar solucions reals que transformin trajectòries educatives.

L’abandonament escolar prematur té solució. No abandonem. 

• Si vols contribuir a demostrar-ho, participa-hi!