"Els motius per abandonar prematurament són multifactorials, i els hem d'atendre de manera diferent"

Quatre tècnics municipals d'Orientació comparteixen a la fira FormaOcupa de Lleida les seves estratègies per reduir l'AEP

Per realitzar correctament la tasca d'orientació pedagògica i formativa, els professionals han d'entendre quin tipus d'estudiant tenen al davant, quines motxilles carrega, quines habilitats té i quin somnis persegueix. De la mateixa manera que el metge no recepta la mateixa medicina a un pacient ordinari que a un altre amb al·lèrgia a la penicil·lina, l'orientador tampoc no pot receptar el mateix itinerari a tothom. "Fa temps que vam entendre que els motius per abandonar els estudis prematurament són multifactorials, i per això vam entendre que no els podíem atendre només d'una manera. Així, en funció de cada perfil que arriba a Mataró Orienta, els atenem d'una manera o altra", va explicar dijous el tècnic de Mataró Orienta Dani Corpas.

• Relacionat: Les Fires d’Orientació, una oportunitat de resposta comunitària al risc d’abandonar els estudis

A Mataró fa temps que van decidir "posar les persones al centre" de l'orientació, creant un paraigües comú -'Mataró Orienta'- que agrupés tots els serveis existents a la ciutat. "Pot semblar que comencéssim la casa per la teulada, creant primer una marca conjunta... però així el ciutadà percep que a tot arreu hi serà ben atès", va exposar Corpas. "Posar-se d'acord 70 persones d'àmbits diferents és complicat, perquè no tothom entén l'orientació de manera igual, però d'aquesta manera va ser com vam aconseguir fer-ho", va afegir-hi. Així, des del Tecnocampus al Moviment educatiu Maresme, passant per diversos gremis, acadèmies privades d'FP, instituts, Càritas, el SOC, sindicats i patronals, s'aixopluguen sota del paraigües Mataró Orienta, "i tothom atén des de la mateixa mirada" per reduir l'Abandonament Escolar Prematur (AEP) dels joves.

Aquesta multiplicitat d'agents que intervenen en el procés formatiu d'una persona també va ser objecte de debat a la taula rodona 'Orientació amb èxit. Models municipals d’Orientació', ja que les dades que uns i altres tenen respecte d'un mateix alumne no necessàriament es poden creuar. Així, difícilment l'orientador pot saber si aquell pacient és al·lèrgic a la penicil·lina o no. "Volem poder tenir traçabilitat de les dades dels alumnes!", va reivindicar des de Sabadell la cap d’Orientació i Intermediació Laboral del consistori, Ana Maria Monterde.

• Publicació: Descarrega’t “4 estratègies per esdeveniments d’orientació contra l’Abandonament Escolar Prematur"

Monterde, alhora, també va exposar la dificultat que suposaria que els 40 centres de Primària i els 20 instituts que hi ha a la ciutat poguessin visitar cada any les diverses empreses del municipi. Per això, van inventar-se LaborLab, una experiència immersiva on l'alumnat pot veure's treballant en tal o qual empresa gràcies a la realitat virtual.

Des de Granollers, el responsable d'educació postobligatòria Pere Gabern va explicar com van detectar ja fa anys que l'accés a les dades formatives de l'alumnat era problemàtica, i que ho van resoldre en base a una autorització que signen prèviament les famílies dels joves de tots els instituts de la ciutat: "Si un noi anava a Joventut a explicar el seu cas, si després anava a Ocupació havia de repetir tot el que li passava. Per això ja des del 2009 que vam intentar disposar d'una fitxa de tots els joves dels instituts que no aconseguien el graduat d'ESO, i per exemple durant aquest primer trimestre de curs hem rebut 100 derivacions de nois i noies que molt possiblement no es graduaran. I aquesta eina ens ajuda a reduir l'AEP."

FormaOcupa s'erigeix com un saló en què la vivencialitat és la clau per atraure l'interès dels i les joves i animar-los a prosseguir amb el seu itinerari formatiu

El model d'orientació de Barberà del Vallès, al seu torn, es basa en un acompanyament molt intensiu, que persegueix "crear un vincle" amb l'alumnat que es planteja abandonar: "El 2023 vam atendre 789 joves, amb els quals vam realitzar 2.657 acompanyaments." És a dir, més de tres reunions de mitjana per jove, va destacar el coordinador d'Orientació i Acompanyament Sociolaboral de la Fundació Barberà Promoció Rafael Gómez.

• Relacionat: Què funciona en orientació local comunitària? 4 experiències de la visita a la Fira Forma i Ocupa

FormaOcupa, una fira vivencial amb més de 8.000 assistents

Aprendre a fer anar un tractor, aprendre a reanimar algú, deixar-se maquillar o pentinar, o bé deixar-se prendre la pressió per part d'una estudiant, descobrir una reacció química amb Jack Daniel's, crear el motlle d'una dentadura, tastar uns dolços creats per un aprenent de pastisser, utilitzar una polidora excèntrica... Tot això i molt més va ser el que van poder fer del 13 al 15 de febrer els 8.000 estudiants que van assistir al Saló FormaOcupa de Lleida. "Fer", de fet, era la paraula clau de la fira: "Has fet allò que proposen allí? Has fet aquella activitat?" FormaOcupa, doncs, s'erigeix com un saló en què la vivencialitat és la clau per atraure l'interès dels i les joves i animar-los a prosseguir amb el seu itinerari formatiu.

L'Agència FPCAT ja va definir fa uns anys quin era el model de fira ideal que s'hauria de seguir, en què l'experiència vivencial emergia com un aspecte clau. "Entendre les professions i els oficis és molt difícil si es fa d’una manera teòrica. Cal que la persona pugui viure i tastar els oficis en primera mà. Acompanyada de professionals podrà participar d’activitats de demostrin els oficis", detalla l'Agència. D’aquesta manera, "l’aprenentatge esdevé molt més efectiu i atractiu pels visitants de la fira", defensa.

L'esdeveniment, organitzat pel Departament d’Educació i Formació Professional, l’Ajuntament de Lleida, l’Institut Municipal d’Ocupació i Fira de Lleida, va esdevenir doncs un punt de connexió essencial entre l’oferta educativa i les necessitats del mercat laboral de les comarques lleidatanes. Concretament, van participar-hi 75 entitats i empreses en un espai de 500m2.

Així mateix, el Departament d’Educació i Formació Professional va comptar-hi amb 26 estands dedicats a diferents famílies professionals, un estand institucional i diverses activitats per orientar i assessorar els visitants. El Departament va brindar orientació individual a més de 200 alumnes, que van consultar sobre les vies d’accés als ensenyaments professionals, els estudis d'FP, la formació per a adults i les acreditacions professionals.

• Vols sumar al Zero Abandonament? Visita zeroabandonament.cat o contacta a zeroabandonament@fundaciobofill.org.