Estratègies i incentius per atraure els adolescents als programes extraescolars

Les activitats extraescolars, pels seus beneficis, són una part ineludible del dret educatiu. Ja hi havia diferències importants d'accés abans del confinament, i tot apunta que la precarietat econòmica i social contribuirà a fer que moltes famílies prioritzin altres necessitats bàsiques per sobre de les extraescolars.

En aquest context d'emergència educativa, és imprescindible garantir l'accés de tots els infants i adolescents a activitats gratuïtes i de qualitat d'enriquiment educatiu. En cas contrari, ampliarem la distància educativa entre aquells que hi continuaran accedint, encara que l'escola no les ofereixi, i els que no ho podran fer per motius econòmics.

Però, com ho podem fer per implicar els joves més vulnerables als programes extraescolars? Quins incentius i estratègies poden funcionar perquè se sentin atrets i participin en activitats fora escola? Què hi diuen els joves?

Diuen que… desconeixen dels programes o activitats fora escola.

Què podem fer?

• Utilitzar canals de comunicació diversos, adaptats a les famílies i als adolescents i joves, com: fulletons distribuïts en espais per on els joves transiten (el CAP, el tauler d’anuncis del supermercat, etc.) no només els espais que els són propis, informació a través de xarxes socials, ràdio i televisió, espais d’artistes locals, coordinar-se amb els agents de la comunitat per arribar a les llars de cada família.
• Utilitzar estils de comunicació atractius per als joves.
• Involucrar joves perquè facin d’ambaixadors/res de les activitats entre els seus iguals.
• Involucrar les famílies a través d’activitats específiques, organitzades per la comunitat o les escoles.
• Fer dels espais de tutoria dels centres educatius un canal important d’orientació i assessorament de les activitats fora escola.

Diuen que… tenen dificultats econòmiques.

Què podem fer?

• Aplicar criteris de tarifació social al cost de les activitats, oferir descomptes o beques.
• Oferir servei de transport o acompanyament gratuït, o abonaments de transport a preu reduït o gratuït.
• Proveir alimentació (berenars) i utilitzar altres incentius en espècie com ara vals bescanviables per incentivar l’assistència.

Diuen que… tenen responsabilitats familiars.

Què podem fer?

• Ser flexibles a l’hora d’exigir assistència a les activitats: pactar-la a l’inici amb els participants en una sessió d’orientació, crear contractes de compromís, etc. per afavorir l’assistència.
• Recordar a les famílies els avantatges de participar a les activitats: suport educatiu – deures, oportunitat per adquirir nous aprenentatges, noves habilitats, expansió de la xarxa social, etc.
• Acceptar els germans més joves dels participants (dels quals s’hagin de fer càrrec) i oferir activitats adequades per ells.

Diuen que… desitgen o necessiten treballar.

Què podem fer?

• Proporcionar suport i orientació ocupacional.
• Incloure el treball de competències sociolaborals en els nostres programes.
• Coordinar tasques remunerades / activitats de tipus vocacional / pràctiques remunerades perquè els estudiants adquireixin competències de tipus laboral a canvi de diners de butxaca, beques salari, etc.

Diuen que… desitgen tenir espais de lideratge, de desenvolupament de la pròpia autonomia.

Què podem fer?

• Oferir la possibilitat de fer tasques de voluntariat o Aprenentatge Servei que milloren la vinculació amb la comunitat, incrementen la consciència cívica, i possibiliten l’aprenentatge d’habilitats pràctiques en situacions reals.
• Implicar els participants en una gran varietat d’experiències, activitats i oportunitats per desenvolupar noves relacions amb companys i adults alhora que els permeti desenvolupar competències transversals que incloguin: esports, arts diverses, activitats pràctiques, de lleure, activitats per projectes, etc. combinades amb suport educatiu més formal.
• Oferir experiències d’aprenentatge autèntic que connectin amb els adolescents i joves i amb el seu entorn més proper.
• Incloure espais de participació i presa de decisions per als adolescents i joves perquè puguin escollir les activitats que més s’adapten als seus interessos (amb l’adequada estructura i supervisió, segons l’edat dels participants).
• Oferir oportunitats de lideratge als participants més grans.
• Tenir equips que proposin activitats organitzades, i alhora ofereixin responsabilitat, llibertat i confiança als adolescents i joves per organitzar-se ells mateixos.
• Tenir equips amb experiència en l’àmbit que ensenyen i amb el treball amb joves, i amb distància d’edat suficient.

Diuen que… tenen una percepció negativa o estigma vers les activitats fora escola.

Què podem fer?

• Millorar la percepció de les famílies sobre les activitats extraescolars i desvetllar els seus dubtes sobre la utilitat de les activitats, l'organització, els companys, la supervisió, etc. perquè les recomanin als seus fills i filles.
• Difondre millor, entre joves i famílies, els beneficis de la participació en activitats extraescolars, més enllà de les activitats de suport acadèmic (socialització, nova xarxa d’amistats, realització d’activitat física, aprenentatge de competències diverses, participació en activitats artístiques, nous models d’adults, etc.).
• Utilitzar metodologies atractives i innovadores en les activitats de tipus més acadèmic.

Diuen que… tenen una percepció poc positiva dels adults responsables de les activitats.

Què podem fer?

• Comptar amb educadors i educadores que impliquin els joves en els seus processos d’aprenentatge i que coneguin de primera mà la situació de cada participant, els seus interessos, les seves condicions de vida, etc.
• Comptar amb figures de tutoria i mentoria que siguin referents positius en diferents àmbits (a nivell personal, models de parentalitat positiva,...) amb els que puguin crear vincles i espais d’acompanyament i orientació.
• Comptar amb mentors que siguin: bons líders, models d’estils de vida i hàbits saludables, que sàpiguen equilibrar exigència i tolerància.

Diuen que… creuen que s’avorriran, no tenen interès o desconeixen com són les activitats.

Què podem fer?

• Realitzar una bona valoració dels interessos dels participants (tant dels que assisteixen com dels que no) per tenir informació que ens permeti reorientar l’activitat, atraure els adolescents i retenir-los.
• Cuidar molt bé els processos d’inscripció i incorporació, oferint informació detallada i fidel al què és l’activitat, per minimitzar posteriors abandonaments.
• Donar capacitat d’elecció als participants, per oferir-los més oportunitats educatives, i permetre’ls crear els seus propis itineraris d’aprenentatge.
• Oferir programes flexibles, sense excés de normes i amb espais autoregulats pels participants.
• Tenir en compte i integrar l’ús de noves tecnologies.
• Desenvolupar activitats inclusives, co-educatives, i que permetin ampliar la xarxa de relacions personals.
• Orientar, reforçar i donar eines de suport i orientació a les famílies perquè puguin exercir el seu paper educatiu de forma positiva, en una etapa tan complexa com la de l’adolescència. Promoure una Escola de Famílies.
• Ampliar els horaris i la disponibilitat dels espais per fer-los més convenients perquè tots els adolescents i joves, amb les seves casuístiques, puguin aprofitar les oportunitats que oferim.
• Involucrar els adolescents i joves en la mateixa organització per incrementar el sentiment de pertinença i promoure la participació comunitària i la involucració cívica.

Diuen que… la influència dels seus iguals és molt forta.

Què podem fer?

• Ser sensibles a la diversitat de cultures adolescents i crear estratègies per minimitzar l’impacte de possibles situacions de rivalitat.
• Tenir en compte la influència dels iguals a l’hora de participar i seguir en les activitats, sobretot si és percebuda com a estigmatitzadora, com a possible font de desvinculació de les activitats.
• Permetre la participació, fins a un cert punt, de grups d’amics.

Diuen que… no tenen transport, i/o no se senten segurs en el desplaçament a les activitats.

Què podem fer?

• Dirigir-se als adolescents i joves que viuen a prop del lloc on es realitzen les activitats perquè puguin participar-hi més fàcilment.
• Organitzar “acompanyaments entre amics”.
• Pagar diners de butxaca als estudiants més grans per acompanyar el estudiants més petits a casa, i fer-los així corresponsables de l’educació d’altres.

Diuen que… després de l’escola només volen relaxar-se i passar l’estona.

Què podem fer?

• Incloure en les activitats temps i espai per a l’esbarjo, berenar, estar amb els amics després de l’escola, xerrar...
• Fer visites culturals, sortides a la natura i excursions que ajudin a contextualitzar els aprenentatges realitzats i a entendre que l’entorn comunitari és un espai més on aprendre (per a tothom, o com a incentiu de l’assistència).
• Realitzar el programa en espais comunitaris, més enllà dels centres educatius, per proporcionar un “canvi d’escenari” després de l’escola.

Aquestes estratègies i incentius per atraure els joves i adolescents a les activitats extraescolars estan basades en:

• Why teens are not involved in out-of-school time programs: the youth perspective. Research to Results. Child Trends.
• Attracting and sustaining youth participation in out-of-school time programs. Harvard Family Research Project. Harvard Graduate School of Education.

Si vols estar al dia de l'actualitat del que passa a Catalunya i arreu del món entorn l'Educació 360, subscriu-te al butlletí de l'Aliança!