Helen O’Donnell - “Els infants no són conscients del potencial que té l’aprenentatge fora de l’escola, i quan el descobreixen els empodera”

Notícies
  • Els infants passen un 9% del dia a l’escola; els queda un 91% de temps potencial d’aprenentatge fora de l’àmbit escolar.
  • A mesura que els alumnes descobreixen i valoren l’aprenentatge fora escola s’animen a ampliar el seu camp d’experimentació.

Helen O’Donnell va ser a Barcelona amb l’objectiu d’acompanyar-nos en el llançament de la crida Passaport Edunauta, territoris que connecten oportunitats, i per compartir amb nosaltres el model d’èxit de la Children’s University (la Universitat dels Infants), de la qual ella és directora executiva i cap de col·laboracions. Un projecte educatiu basat en un passaport d’aprenentatge que té impacte global a tot Anglaterra i un recorregut de més de 30 anys.

Cada any més de 110.000 infants participen en activitats educatives més enllà de l’escola de la Children’s University gràcies al seu passaport, a una potent xarxa de destinacions d’aprenentatge i a la celebració dels aprenentatges de nenes i nens a través d’una festa de graduació local. Pel seu bagatge professional, O’Donnell està molt sensibilitzada i connectada amb les necessitats de joves que provenen d’entorns poc afavorits, un dels col·lectius on més impacte té el passaport que impulsen.

Amb quin objectiu neix la Children’s University?

El que fem a la Children’s University és esperonar i obrir noves vies d’aprenentatge per a infants, però, sobretot, celebrar l’aprenentatge que es fa fora de les aules i que va més enllà de l’escola. El que fem és intentar reduir la bretxa d’oportunitats educatives entre aquells infants que tenen dificultats per accedir a aquests aprenentatges i els que no, de manera que tothom es pugui beneficiar de les oportunitats existents fora de l’escola.

Què s’aconsegueix, amb això?

Garantir que els infants que venen d’entorns de renda baixa i de contextos poc propicis es puguin beneficiar d’aquest camí alternatiu d’aprenentatge. Sabem que la nostra feina té un impacte positiu perquè hem avaluat els resultats dels exàmens escolars dels nois i noies que participen en les activitats educatives de la Children’s University, i hem vist la seva millora en l’adquisició i el desenvolupament de les seves competències i habilitats. Però, sobretot, el més important per a nosaltres és que hem vist com millora la seva confiança personal. Aquest impacte s’ha vist arreu del país.

Per què és important connectar, fer visibles i reconèixer els aprenentatges dels infants més enllà de l’escola?

A Anglaterra, com passa a molts altres països, sabem que els infants passen relativament poc temps a l’escola. Al nostre país [el Regne Unit], per exemple, el 9% de la vida conscient d’un infant és el temps que realment passa a l’escola. Això vol dir que li queda un 91% de temps potencial d’aprenentatge fora del marc o del context escolar.

Les famílies, la comunitat, la societat en el seu conjunt ha de ser conscient d’aquest fet per poder donar suport a aquesta opció d’aprenentatge tan valuosa per al desenvolupament personal, educatiu i social dels infants i que es produeix més enllà de l’aula. De fet, està demostrat que les competències que són importants en l’actualitat es desenvolupen en contextos de lleure, informals, divertits, etc.

Com es crea una xarxa d’aprenentatge fora de l’escola?

El primer pas és crear una creença compartida del valor del que es vol aconseguir i de l’impacte que això pot tenir en la vida dels nens i nenes. Calen escoles i calen destinacions d’aprenentatge o institucions educatives que treballin conjuntament amb ajuntaments, institucions culturals i universitats i, sobretot, gent apassionada capaç d’adonar-se d’aquest impacte i de treballar per impulsar-lo. És imprescindible tenir un objectiu i un horitzó comuns.

Com es motiva els infants a participar en les activitats després que hagin passat el dia a l’escola?

Nosaltres utilitzem passaports per esperonar aquesta passió. De fet, ja hi ha molts nens i nenes que fan activitats extraescolars, però en cap cas es reconeix l’aprenentatge que adquireixen i, per tant, no se’ls valora. En el nostre cas, és el reconeixement del passaport, la celebració, els segells, els guardons, etc., el que constitueix la motivació. És un incentiu perquè el nen o la nena pensi “Vull fer més d’això” o “Vull fer un tastet d’una altra activitat”.

Una eina d’aquesta mena no genera competitivitat entre els infants?

No creiem que això fomenti la competència entre ells, perquè l’expectativa és en el nen o nena, en si mateix, i no en la competència amb els altres. No es tracta de veure qui fa una activitat millor o de qui en fa més o qui té més segells d’aprenentatge al seu passaport. Es tracta que reconeguin el seu propi potencial i aconsegueixin un aprenentatge extra. Parlem sempre del potencial d’aprenentatge individual més que de la competència en un grup.

Com treballeu amb les famílies?

Nosaltres treballem amb les escoles, no amb les famílies. Això és important, perquè nosaltres no coneixem el context concret de les famílies, de l’entorn, etc. Nosaltres tenim el contacte amb la Children’s University local, un ajuntament o una entitat comunitària que impulsa el projecte al seu municipi, i que alhora és qui involucra les escoles i hi treballa directament. Són aquests agents els que coneixen en profunditat les famílies dels infants i, per tant, els que hi tenen relació.

Llavors com s’involucra les famílies en aquest model?

Hi ha escoles que creen clubs d’extraescolars, que poden ser de tarda, d’espai de migdia, de cap de setmana, de vacances escolars, etc. En aquests clubs es convida les mares i pares a participar-hi més activament, o, fins i tot, se’ls anima a cercar destinacions d’aprenentatge noves que puguin resultar motivadores tant per a la canalla com per a ells. Hi ha diferents maneres d’estimular aquesta implicació, només es tracta de voler-ho fer.

Tots els agents educatius poden ser una destinació d’aprenentatge? Com es validen?

Tenim diverses fases en aquesta feina de validació. Els agents educatius (museus, biblioteques, universitats...) que volen ser una destinació d’aprenentatge del nostre passaport poden trobar tota la informació sobre el procés a la nostra web i omplir el formulari de participació si estan realment interessats a formar part del projecte. Nosaltres els fem una sèrie de preguntes, com per exemple si l’activitat que proposen és voluntària, quins són els elements clau que aprendran els infants, si és un aprenentatge estructurat...

I després?

Si es tracta d’una activitat que es posa en marxa a escala local, intentem enviar algú de la nostra xarxa de la Children’s University local perquè conversi amb el responsable, visiti l’espai, etc. Si la proposta és a escala nacional, es valida d’una manera més formal a través de la mateixa fundació.

Com contribueix el vostre passaport d'aprenentatge a reduir les desigualtats educatives a Anglaterra?

Principalment, fa que els infants que no són conscients del potencial que té l’aprenentatge fora de l’escola el descobreixin, i això els empodera: participen en diferents activitats sent conscients que allò els està aportant coneixement i té una utilitat. A mesura que descobreixen i valoren l’aprenentatge, els nens i nenes volen anar ampliant encara més el seu camp d’experimentació.

Què n'obtenen, els agents impulsors, d’aquesta participació? Quina és la seva motivació principal?

Hi ha moltíssimes persones que volen participar en el passaport perquè en veuen el paper clau, la importància que té a l’hora d’esperonar el desenvolupament dels infants. Hem aconseguit que hi hagi més de 110.000 passaports a Anglaterra que es lliuren cada any. Hi ha moltes organitzacions que en volen formar part perquè els permet compartir els seus projectes amb molta altra gent, fer-se visibles i, a més, valorar els aprenentatges que generen en els infants fora de l’escola.

La comunitat, els infants i les famílies, com se'n beneficien?

El passaport beneficia la comunitat perquè sovint la gent no s’adona de les oportunitats que existeixen arreu i pensen que l’aprenentatge només es produeix dins l’aula. Però les criatures poden sortir i aprendre dels actius propis que hi ha a la seva comunitat: els llocs, els espais que existeixen en una zona, els professionals, les iniciatives de l’entorn, etc. Així enriqueixen l’aprenentatge dels infants i enforteixen la xarxa entre si.

Quins són els elements clau per a la construcció d’un passaport d’aprenentatge? Quines passes cal seguir?

Hi ha diversos elements clau perquè un passaport funcioni, però el primer és animar tots els infants perquè vegin tot el ventall d’activitats que poden fer i convidar-los a fer-les. Amb el nostre passaport només pots fer 10 hores d’una mateixa activitat al trimestre. Això els convida a provar més activitats i altres focus d’aprenentatge. La gràcia és anar tenint diferents segells per enriquir el passaport.

El seu passaport d’aprenentatge ha estat avaluat molt positivament per l’Education Endowment Foundation, una institució de recerca amb molt de prestigi internacional. De què està més orgullosa?

Estic orgullosa d’haver conegut un munt de mares que han acabat fent un grau universitari gràcies al projecte del passaport perquè han vist com els seus fills i filles anaven aconseguint els segells i han pensat que elles també es podien graduar d’alguna manera. Dones que mai abans haurien ni pensat, ni somiat, en aquesta possibilitat, ni que la universitat o que l’aprenentatge al llarg de la vida fos una cosa per a elles. L’eina del passaport les ha encoratjat a fer-ho.

Estem impulsant el Passaport Edunauta a Catalunya. Alguna recomanació?

La recomanació que us donaria és que surti tota la passió que ja existeix, perquè si un projecte com aquest funciona és gràcies a la passió de la gent que s’hi implica. Aquesta passió es contagia quan la gent comença a sentir i a veure com això marca la diferència en la vida dels infants, i és llavors quan tothom vol formar part del moviment.

El Passaport Edunauta és un projecte d’ampliació d’oportunitats educatives i d’acreditació dels aprenentatges fora escola per a infants de 3 a 12 anys, que catalitza i connecta tota la potència educativa d’un territori. És una iniciativa que sorgeix en el marc de l’Educació 360 i que està impulsada per la Cooperativa +Educació i la Fundació Bofill.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar