Resegregar Amèrica amb la IA: la política trumpista d’anul·lar l’equitat i la inclusió educativa
28/04/2025
- Les polítiques trumpistes acabaran resegregant encara més el país amb la inestimable ajuda d’una IA esbiaixada per reproduir la intransigència i el tancament social contra les minories i les classes baixes. Tot i que una part hagin votat Trump com el seu salvador, és esperable que, a la llarga, la seva frustració i ressentiment l’acabin derrotant.
La decisió de Trump i Elon Musk de desmantellar a la meitat el personal i la burocràcia del Departament d’Educació és una operació de depuració ideològica i tancament ben calculat dels programes progressistes existents que havien tingut un consens bipartidista. Cal tenir en compte que el dret a l’educació no és un dret constitucional de caràcter federal i que és un primer pas per eliminar del tot el Departament, tal com marca el Projecte 2025. Contra allò que alguns han publicat, de moment no es toca ni es redueix el finançament de les beques en requerir una supermajoria al Congrés sinó que posa obstacles que fan perillar la titularitat dels drets individuals i l’execució finalista del finançament federal. Per això, el decret és tan sibil·lí i pervers, dissenyat perquè sigui difícil de revertir als tribunals i normalitzable per a perdurar en el temps.
De la meitat del personal del Departament ja acomiadat, el 77% eren funcionaris afiliats a sindicats que s’ocupaven d’àrees clau que garantien l’equitat, la no discriminació i la recerca educativa. Per tant, professionals molt compromesos que prestaven un servei troncal en la funció federal que fins ara complia el Departament d’Educació: garantir la cohesió i compensació territorial d’un sistema educatiu molt fragmentat, finançat pels mateixos Estats i comtats amb desigualtats salvatges que ja no tenen mur de contenció i aniran a més.
La primera àrea troncal que es desmantella a la meitat és el personal de l'Oficina Federal d'Ajuda als Estudiants (FSA) dedicats a la tramitació i compliment dels grans fons federals de beques i ajuts: a) el fons Títol 1 contra la pobresa infantil (18.000 milions de dòlars) creat per llei el 1965; b) el fons IDEA per a les necessitats educatives especials (15.000 milions) creat el 1975; c) la cartera federal de préstecs universitaris (1,6 bilions en deute estudiantil); d) les beques Pell per a universitaris de baixos ingressos (33.000 milions) i e) l’ajut universitari FAFSA (87.000 milions). Encara no saben quins altres organismes gestionaran els fons (es parla d’un banc privat per gestionar el deute estudiantil) però ben segur que la IA hi tindrà un paper clau.
Hi ha una amenaça real sobre la política distributiva de beques per a les minories, les classes baixes i els estudiants amb necessitats especials.
Trump vol fer una rebaixa fiscal a les classes altes de 6 bilions que sortiran de retallar la Seguretat Social, el MedicAid i l’educació pública. De moment, no s’han retallat els fons de beques sinó la seva garantia d’execució, acomiadant els advocats del Departament que controlaven els estats i els districtes escolars per no violar o no desviar aquest finançament finalista. Així s’evitava la desviació regional i local de les beques cap a fórmules neoliberals (xecs escolars) o altres usos. Si la meitat dels funcionaris que feien aquesta important tasca de controllers són substituïts per la IA (tal com s’anunciarà aviat), està per veure si l’algoritme exercirà la mateixa fiscalització que fins ara o permetrà que els Estats més trumpistes desviïn l’assignació de recursos i, de pas, endureixin els requisits per accedir a les beques. El 2024, el Tribunal Suprem va fixar el precedent d’acabar amb l’acció afirmativa en dictaminar que les admissions universitàries “amb consciència racial” eren inconstitucionals. Per tant, hi ha una amenaça real sobre la política distributiva de beques per a les minories, les classes baixes i els estudiants amb necessitats especials que no es veu venir frontalment sinó que arribarà de forma més subtil i emmascarada.
La segona retallada ha depurat la meitat dels juristes de l’Oficina de Drets Civils (OCR) que investiguen les denúncies de les famílies per discriminació a les escoles i districtes. Han tancat les oficines de Chicago, Cleveland, Nova York, Boston, Filadèlfia, San Francisco i Dallas. La major part són ciutats líders en segregació racial i escolar que ara queden desassistides. No només s’afebleix la lluita contra la discriminació de minories sinó que es perverteix l’aplicació de les lleis antisegregació en forçar les escoles a demostrar com protegeixen els alumnes de religió jueva i amenaçant el seu finançament (com també han fet amb les universitats) si no posen fi a les protestes estudiantils contra Israel i si no revisen els seus currículums crítics i postcolonials.
La tercera depuració s’ha centrat en la recerca i l’avaluació educativa, acomiadant més de 100 analistes i experts i retallant 900 milions de dòlars, tot un missatge negacionista del paper de la ciència i el coneixement per gestionar sistemes educatius complexos com els d’avui. Washington renuncia a tenir un coneixement estratègic del sistema federal, delegant-ho tot als Estats i comtats, ampliant així una altra bretxa de polarització entre els Estats puritans i tradicionals i els Estats més urbans i progressistes. De nou, s’anul·la l’efecte compensador de l’Estat central.
Trump ha justificat el desmantellament acusant el Departament federal amb dues falsedats. La primera, acusant-lo dels baixos resultats de les escoles quan la darrera llei educativa federal d’Obama (ESSA, 2015) ja deixava, encara més clar, que la contractació de professorat i els decrets curriculars no depenen de Washington sinó dels estats. La segona falsedat és per l’abús de l’adoctrinament woke que imparteixen les escoles segons la conspiranoica visió trumpista. Així, queden eliminats els programes d’equitat, diversitat i inclusió (DEI), la perspectiva de gènere, la teoria racial crítica, la teoria queer i totes les seves interseccionalitats que, pel nou Govern, fan odiar i posen en perill l’estil de vida americà. Inquisició puritana i purificadora.
Ambdós casos són exemples de la retòrica intransigent del risc i l’amenaça definida per Albert O. Hirschman, inoculant hostilitat i pànic emocional davant la retòrica progressista contra les discriminacions estructurals que limiten les oportunitats vitals de múltiples minories. L’ofensiva ideològica de Trump s’expandeix amb la censura dels programes DEI per a empreses i en el món del treball aprovats per Biden (2020) arran de l’eclosió del moviment BLM- Black Lives Matter per corregir el racisme i resta de discriminacions en l’accés laboral, els salaris i els ascensos professionals. Els DEI s’emmarquen en la tradició progressista de la llei dels drets civils (1964) i arriben al 63% dels treballadors americans. Són la bèstia negra per l’oligarquia trumpista i Elon Musk els va definir com a racistes. El 55% dels homes hispans i el 21% dels homes afroamericans que van votar a Trump veuran tancades les portes de l’ascensor social pels seus fills i filles.
Estem davant de la major restauració reaccionària per reescriure la història i imposar com a hegemònica una identitat-refugi autoritària, blanca, masculina i puritana.
En resum, Trump acaba amb l’acció afirmativa, nega el principi rawlsià de la diferència que fonamenta la igualtat d’oportunitats amb discriminació positiva per a les minories. Desregula i acabarà retallant i condicionant els programes de beques i assetja les universitats, Estats i ciutats que es neguen a seguir la seva creuada dogmàtica (Harvard o New York). Estem davant de la major restauració reaccionària per reescriure la història i imposar com a hegemònica una identitat-refugi que és autoritària, blanca, masculina i puritana que nega la resta d’identitats i el context social real de diversitat i desigualtat que defineix el país. La conflictivitat constitucional pot neutralitzar-se amb un Tribunal Suprem afí al trumpisme però no serà fàcil contenir la conflictivitat social i les esperades derivades violentes d’incert pronòstic.
Raj Chetty va demostrar la creixent bretxa entre l’Amèrica profunda i desconnectada de la globalització i de les oportunitats que ha votat a Trump, i l’Amèrica urbana i progressista que concentra la tolerància, l’interclassisme i un ascensor social molt més dinàmic. Les polítiques trumpistes acabaran resegregant encara més el país amb la inestimable ajuda d’una IA esbiaixada per reproduir la intransigència i el tancament social contra les minories i les classes baixes. Tot i que una part hagin votat Trump com el seu salvador, és esperable que, a la llarga, la seva frustració i ressentiment l’acabin derrotant, tal com ens ensenya el pèndol de la història des de la fi de la democràcia d’Atenes fins Savonarola i tants d’altres. Una altra qüestió és que Trump accepti la derrota del seu projecte llibertari d’acabar amb l’Estat central. Ja ho veurem.
Xavier Martínez-Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació de la Univeristat de Barcelona
