La propera tardor publicarem l’Anuari 2024 de la Fundació Bofill, que repassa els principals indicadors de l’educació a Catalunya i analitza, entre d’altres, l’impacte en les desigualtats educatives de la pobresa estructural, l’emergència climàtica o la diversitat social actual. Un Anuari dirigit per Margarita León i Bernat Albaigés i que, a través de seminaris de treball, ha comptat en el seu procés d’elaboració amb la participació de més de 60 experts de la comunitat educativa, entitats, administracions, docents i referents de cada àmbit que tracta.

En aquest article recuperem alguns capítols de la història de l’Anuari Bofill. Te’ls recomanem perquè són rellevants pel seu interès i perquè els reptes que apunten són ben actuals i poden ajudar a entendre l’educació avui.

1. La personalització de l’aprenentatge escolar: un repte indefugible

César Coll, 2015 (Reptes de l’educació a Catalunya).

El primer capítol que recomanem recull els efectes dels nous espais i oportunitats que genera la societat de la informació. Cesar Coll explica la necessitat d’avançar cap a la personalització i les dificultats de fer-ho en un sistema educatiu català excessivament estandarditzat, homogeni, i homogeneïtzant. Alerta que no tenir en compte motivacions, interessos i capacitats de l’alumnat provoca desmotivació, abandonament i fracàs escolar.

2. Abandonament escolar prematur: més pull que push

Miquel Puig i Josep M. Vilalta, 2015 (Reptes de l’educació a Catalunya).

L’Abandonament Escolar Prematur, un problema estructural i un capítol, a l’anuari del 2015, que encara ressona: l’AEP està molt influït pels llocs de treball que poden ser ocupats amb mà d’obra poc qualificada. El capítol alerta dels riscos de continuar potenciant un model productiu amb aquest mercat laboral.

• Al 2015 l’abandonament escolar prematur era del 18,9% a Catalunya. Quin és avui?

3. Transicions a l’educació secundària postobligatòria a Catalunya

Aina Tarabini i Judith Jacovkis, 2018 (Reptes de l’educació a Catalunya).

Encara sobre abandonament escolar, Aina Tarabini i Judith Jacovkis expliquen com una bona política d’orientació a la secundària i amb una oferta postobligatòria menys polaritzada, flexible, híbrida i ben distribuïda territorialment permetria reduir aquesta xacra, encara avui una de les principals assignatures pendents del sistema educatiu català.

• “Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l’ESO”

4. La recerca educativa, també al servei de les escoles. Models emergents per a la millora de l’impacte de la recerca educativa

Xavier Martínez-Celorrio, 2018 (Reptes de l’educació a Catalunya).

Un capítol de i sobre recerca. La distància que hi ha entre els centres escolars i les evidències del coneixement i de l'impacte de programes provoca intervencions no basades en resultats, professionals poc empoderats i perdre oportunitats. En la línia d’altres països, el capítol proposa un sistema català de R+D educativa o la incorporació de la recerca com a temps de treball del professorat.

5. Les polítiques educatives d’atenció als centres escolars socialment desafavorits: anàlisi i propostes

Xavier Bonal i Marcel Pagès, 2018 (Reptes de l’educació a Catalunya).

Cinc anys abans que PISA es convertís en un mirall de les desigualtats educatives actuals, l’Anuari de 2018 destacava que la manera més efectiva d’incrementar la qualitat del sistema en el seu conjunt implica millorar els resultats d’alumnes i centres més desafavorits. El capítol alerta de les conseqüències de no disposar d’un model sòlid d’atenció a aquests centres.

• El repte continua: “Els 8 reptes de la nova legislatura per reduir les desigualtats en educació"

6. El professorat als centres de màxima complexitat: com reclutar-lo i retenir-lo

Clara Fontdevila, 2022 (Els reptes de l’educació a Catalunya).

Aquest capítol constata que els centres més desafavorits acostumen a tenir plantilles menys estables i professorat amb menys experiència. Perquè Catalunya pugui avançar davant dels reptes de l’estratificació docent, explica com prioritzar l’estabilització, convertir aquests centres en espais de desenvolupament professional de referència i disposar d’un sistema robust de monitoratge de la professió.

• Parlen els docents: Què t’aporta treballar en entorns de vulnerabilitat?

7. La planificació escolar davant la davallada demogràfica: governança de l’oferta o seguiment de la demanda?

Ricard Benito i Isaac González, 2016 (L’estat de l’educació a Catalunya).

Un tema actual: els efectes de la davallada de la natalitat. Al 2016 l’Anuari Bofill ja contemplava que una política de seguiment de la demanda genera segregació i pot minar encara més la igualtat d’oportunitats. Alhora, reconeixia que si l’administració recupera la capacitat d’exercir una governança sobre tota l’oferta finançada amb fons públics aquest context pot ser una oportunitat per reduir desigualtats.

Vuit anys després el pacte contra la segregació ha tingut efectes, però encara no hi ha decret de concerts i continua havent-hi una bretxa de composició entre pública i concertada.

• Altres capítols d’anuaris relacionats:
  • L’efecte composició com a factor d’èxit escolar: projecció dels resultats educatius en una proposta analítica d’escenaris segregat i desegregat, Ricard Benito Pérez i Isaac Gonzàlez Balletbó (2011).
  • Programar l’oferta educativa del conjunt de centres sostinguts amb fons públics prioritzant la lluita contra la segregació escolar, María Segurola (2022).

Balanç de la crisi i agenda política per a un cicle de recuperació econòmica

Francesc Pedró i Bernat Albaigés, 2016 (L'estat de l’educació a Catalunya).

Acabem el recull amb les conclusions de l’anuari 2016. Amb els efectes de la crisi econòmica i les retallades al desenvolupament educatiu del país ben latents, apunten a cinc prioritats per encarar el futur en un context de creixement econòmic per a una educació de més qualitat, més inclusiva i amb més equitat: universalitzar l'accés a l'educació infantil per primer cicle prioritzant els infants en risc d'exclusió; garantir la gratuïtat efectiva de l'ensenyament obligatori; millorar la personalització de l'ensenyament, l'acompanyament a l'escolaritat i les competències docents; augmentar els recursos destinats als centres d'alta complexitat; i universalitzar l'accés i la compleció dels ensenyaments secundaris postobligatoris.