La batalla cultural de l’extrema dreta per “reeducar” Europa

• L’extrema dreta europea comparteix una agenda comuna de propostes educatives amb l’objectiu de donar la “batalla cultural per reeducar Europa”.
• Un dels “valors” que reclama l’extrema dreta europea, vinculat al model neoliberal, és la meritocràcia en el sistema educatiu, exigint acabar amb la “discriminació positiva” de la qual, segons ells, es beneficia especialment la població immigrant.
• Exigeix la recuperació de la cultura i la ideologia de l’esforç com a base de la metodologia educativa, vinculada a la competència i a la culpabilització de l’estudiant com a únic responsable del seu fracàs escolar, revictimitzant-lo.
• S’hi han sumat campanyes de fake news i de desprestigi a les xarxes socials contra docents de la pública i contra organitzacions civils preocupades per problemes com l’equitat o la justícia social. Ha recuperat l’estratègia clàssica feixista de fer passar per veritat mites, mitges veritats i mentides.
• Què fer davant el discurs catastròfic d’aquests partits que ataca insistentment la confiança en les institucions democràtiques i en l’educació pública i pretén una escola selectiva i segregadora en comptes d’inclusiva i comprensiva?

L'ascens polític de l'extrema dreta a escala global ha arribat també al sector educatiu. A principis de febrer de 2025, el president dels Estats Units, Donald Trump, va proposar una ordre executiva per eliminar el Departament d’Educació, mentre Elon Musk anunciava retallades milionàries al Departament d’Educació, mesures que evidencien el risc i la vulnerabilitat de l’educació pública en aquell país. Això ja havia estat advertit per diverses veus progressistes, que denuncien la instauració d’un nou Maccarthisme en educació.

L'educació pública es veu amenaçada per una campanya de l’extrema dreta contra els valors d’una educació democràtica, inclusiva i orientada al bé comú.

És necessari destacar que, en els temps actuals, l’educació pública no només es veu amenaçada per la “destrucció creativa” de les polítiques d’“austeritat social” (retallada de finançament del sector públic), sinó també per una campanya internacional de l’extrema dreta (assumida en bona part per la dreta conservadora) contra els principis i valors d’una educació democràtica, inclusiva i orientada al bé comú. A Europa, aquesta tendència és encara més evident.

El conclave de “Patriots” organitzat el febrer de 2025 pel partit Vox a Madrid, amb els líders de l’extrema dreta europea, confirma una agenda comuna que, tot i presentar matisos nacionals, manté clares coincidències en àmbits clau: la migració com a “enemic” (control i enduriment de les polítiques migratòries: “zero immigració”), el negacionisme del canvi climàtic (oposició a la “transició o pacte verd”), la reducció de l’estat del benestar (austeritat neoliberal), la recuperació dels valors tradicionals i nacionalcatòlics, la meritocràcia neoliberal (“la justícia social és aberrant”), la lluita contra el que denominen “ideologia de gènere” (erradicació de programes i lleis d’igualtat entre homes i dones) i la protecció d’una suposada “identitat” nacional.

Aquests principis també s’apliquen a les propostes educatives d’aquestes formacions polítiques, amb l’objectiu de donar la “batalla cultural per reeducar Europa”. Això evidencia l'existència d’una agenda política comuna en matèria educativa, organitzada sota una Internacional d’Ultradreta en Educació (IdUE).

Línies ideològiques de l’extrema dreta en educació

En la recerca desenvolupada al voltant dels partits d’extrema dreta europea que van obtenir una representació significativa en les eleccions europees de 2024, hem identificat quatre fronts estratègics sobre els quals l’extrema dreta europea està centrant la seva batalla cultural en l’àmbit educatiu:

1. L’organització del sistema educatiu
2. El currículum i els continguts educatius
3. L’educació en valors
4. La metodologia educativa

Organització del sistema educatiu

Els partits d’extrema dreta analitzats aposten per organitzar els sistemes educatius des de la centralització i el control estatal, amb l’excepció clara d’Alemanya a causa de la seva història i tradició. A Espanya, Vox afirma que cal limitar “al màxim possible la capacitat legislativa autonòmica”, recentralitzant les competències transferides, com l’educació. El mateix ocorre amb Fidesz a Hongria. A França, Le Pen vol que sigui el Parlament qui estableixi què s’espera dels estudiants al final de cada cicle, a més de fer que sigui el Ministeri qui autoritzi i controli els llibres de text, i que el professorat no pugui tenir una posició “en qüestions polítiques, ideològiques i religioses”.

L’extrema dreta defensa la privatització, promovent la “lliure elecció” de centre educatiu i impulsant els concerts educatius i el bo o “xec escolar”.

L’extrema dreta actual integra el neoliberalisme com a principi essencial de la seva ideologia. Per això, consideren que les escoles s’han de gestionar com a empreses. La Itàlia de Meloni pretén adaptar l’educació a les necessitats de l’economia i impulsar la marca Itàlia. El ministre italià d’“Educació i Mèrit” (nom del Ministeri que implica tota una declaració d’intencions) planteja que aquest model de gestió empresarial de les escoles ha de retornar el poder als homes en una professió “massa feminitzada”.

En consonància amb això, l’extrema dreta defensa la privatització, obrint l’educació a l’empresa privada com a nou nínxol de negoci i promovent la “lliure elecció” de centre educatiu, impulsant els centres privats subvencionats públicament (concerts educatius) i el bo o “xec escolar”.

Currículum i continguts educatius

La majoria dels partits d’extrema dreta a Europa insisteixen que el sistema educatiu ha de perpetuar i legitimar la cultura hegemònica i reforçar la identitat nacional “patriòtica” a través de l’educació: ja sigui la “identitat nacional francesa” a França, on denuncien que “no existeix a França una cultura d’assimilació a través de l’escola”, el mateix que Fidesz a Hongria, o l’AfD (extrema dreta alemanya), que advoca per enfrontar-se a l’interculturalisme per “defensar la cultura alemanya dominant de manera segura i orgullosa”. Igual que Vox a Espanya, que pretén introduir continguts escolars d’acord amb la seva ideologia basada en la recuperació d’un suposat passat èpic, d’“identitat nacional” heroica i mítica, lligat a valors tradicionals religiosos, racials, culturals o una combinació de totes aquestes característiques.

El projecte per a les escoles de RN (extrema dreta francesa, juntament amb Le Pen) a França es presenta sota el signe de la “reconquesta”. Tornar a un suposat passat “gloriós”, advocant per potenciar una cultura hegemònica nacional i impulsant un marcat assimilacionisme. En el seu programa, aquesta paraula s’utilitza sis vegades. També consideren essencial “defensar la llengua francesa” i suprimir “la llengua i la cultura d’origen”. Per a la RN, l’educació de la població estrangera i de les minories passa per “l’assimilació a la República i a la nació francesa”. Tant la RN francesa com l’AfD alemanya difonen que “l’islam radical està prenent el poder”, especialment en els centres educatius, i continuen atribuint la baixada de nivell acadèmic als estudiants d’origen estranger.

Un altre dels aspectes clau que afecta el currículum és el control que volen exercir sobre els continguts impartits a les escoles públiques i plurals. Vox a Espanya advoca per implantar el que anomenen “PIN parental”, que permetria vetar activitats complementàries impartides en horari escolar amb continguts relacionats amb l’educació afectivosexual, l’educació en drets humans o l’educació per a la pau. L’argument és “defensar els menors de l’adoctrinament” que asseguren que s’està produint en l’educació pública a Espanya. Alguna cosa similar s’està aplicant mitjançant lleis aprovades per governs conservadors i d’extrema dreta a Hongria i Polònia, que restringeixen o prohibeixen continguts LGTB en llibres per, segons aquestes lleis, “no promoure l’homosexualitat” o la “desviació respecte a la identitat de gènere concebuda en néixer”.

Educació en valors

L'educació “patriòtica” és un dels “valors” que apareixen en els programes de l’extrema dreta a la UE. A Espanya, Vox vol que a les escoles s’aprenguin i s’enalteixin “les gestes i fites dels nostres herois nacionals”, per a la qual cosa serà necessari desenvolupar un “Pla integral per al coneixement, difusió i protecció de la identitat nacional i de l’aportació d’Espanya a la civilització i a la història universal”.

Un dels valors que reclamen és acabar amb la “discriminació positiva” de la qual, segons ells, es beneficia especialment la població immigrant.

La RN francesa i la Itàlia de Meloni s’oposen a l’educació afectivosexual, que consideren “propaganda de gènere”. L’AfD acusa els centres educatius públics d’accentuar de manera subjectiva l’homosexualitat i la transsexualitat, cosa que per a ells suposa un adoctrinament de la infància que ha de ser erradicat.

Un dels “valors” que reclamen, vinculat al model neoliberal, és la meritocràcia en el sistema educatiu, exigint acabar amb la “discriminació positiva”, de la qual, segons ells, es beneficia especialment la població immigrant.

Metodologia educativa

En coherència amb l’anterior, exigeixen la recuperació de la cultura i la ideologia de l’esforç com a base de la metodologia educativa. L’AfD advoca per exaltar els valors del treball i la disciplina com a pilars fonamentals sobre els quals sostenir la millora de la qualitat educativa, ja que, segons ells, “les ganes de treballar i la disciplina són requisits per a una transmissió exitosa dels coneixements”. Aquesta ideologia de l’esforç està vinculada a la competència i a la culpabilització de l’estudiant com a únic responsable del seu fracàs escolar, revictimitzant-lo.

En sintonia amb la ideologia de l’esforç, l'extrema dreta defensa lleis d’autoritat que “donin poder al professorat” per imposar-la.

En sintonia amb aquesta ideologia de l’esforç, defensen lleis d’autoritat que “donin poder al professorat” per imposar-la. Vox exigeix considerar un “delicte d’atemptat contra l’autoritat les agressions a professionals docents”, assimilant el paper del professorat a la lògica policial. L’AfD i la RN remarquen la necessitat de “restaurar l’autoritat i el respecte al mestre” tant per part de l’alumnat com de les famílies. L’AfD insisteix que aquestes faltes les pateixen especialment per part de l’alumnat i de les famílies musulmanes. Le Pen pretén la restauració de l’École de France, “posant fi a una doctrina de l’escola oberta i a la impunitat estructural de què gaudeixen els alborotadors”. A Itàlia, en lloc de lluitar contra les causes de l’abandonament escolar, s’amenaça d’empresonar fins a dos anys els pares dels infants que abandonin l’escola.

Per a l’extrema dreta, l’educació és el mètode

Per als partits analitzats, hi ha grups que, amb la finalitat de dominar Europa, suposadament pretenen sotmetre mentalment el “poble”. Per això, volen convertir l’escola en el bastió de la seva batalla ideològica i cultural. Com declarava un líder del Fidesz hongarès, aquests grups “han intentat transformar el sistema educatiu i les universitats europees en instruments de poder polític determinats per l’anomenada ideologia progressista”.

És fonamental finançar i dotar de recursos i mitjans suficients l’educació pública, enfortir la formació inicial i permanent del professorat en el pensament crític i impulsar els principis democràtics i participatius en els sindicats docents.

És important destacar que la campanya que han construït com a resposta a això té com a objectiu intervenir no únicament en les escoles, sinó també, i prioritàriament, en el sentit comú de la població mitjançant una batalla cultural a diferents nivells. Parafrasejant Thatcher, podríem dir que, per a l’extrema dreta, l’educació és el mètode, però la finalitat és canviar—en clau reaccionària—el cor i l’ànima de les societats.

Per aquest motiu, a les polítiques esmentades han sumat campanyes de fake news i de desprestigi a les xarxes socials contra docents progressistes i contra organitzacions civils preocupades per problemes com l’equitat o la justícia social. Han recuperat l’estratègia clàssica feixista de fer passar per veritat mites, mitges veritats i mentides.

Què fer

Davant el discurs catastròfic d’aquests partits, que ataca insistentment la confiança en les institucions democràtiques i en l’educació pública, que responsabilitza el mateix alumnat amb dificultats de la seva situació escolar i del “fracàs educatiu”, que vol convertir el professorat de l’escola pública en “policies” i sancionadors del pensament crític, que pretén una escola selectiva i segregadora en comptes d’inclusiva i comprensiva, és fonamental finançar i dotar de recursos i mitjans suficients l’educació pública, enfortir la formació inicial i permanent del professorat en el pensament crític i impulsar els principis democràtics i participatius en els sindicats docents.

Encara més, necessitem apostar per una educació pública obertament antifeixista.

Autors de l’article:

Enrique-Javier Díez-Gutiérrez (Universidad de León, autor de “Pedagogía Antifascista”) i Mauro-Rafael Jarquín-Ramírez (Universidad Nacional Autónoma de México, autor de “Pedagogía del Capital”)

Es pot llegir l’article publicat sobre aquesta investigació a: Díez-Gutiérrez, E.J., & Jarquín-Ramírez, M.R. (2025). Polítiques educatives comparades de l’extrema dreta a Europa. Revista Española de Educación Comparada, (46), 326–342. https://doi.org/10.5944/reec.46.2025.41869.

Aquesta publicació està vinculada a la Recerca Europea 620320-EPP-1-2020-1-ES-EPPJMO-MODULE titulada “Building up an Inclusive and Democratic Europe through a Dialogical Co-Creation of Intercultural Solutions to the Rise of Neo-Fascism and Xenophobia”.