“Tenir beques menjador és absurd perquè menjar a l’escola és un dret”
24/03/2025
Un 70% de llars catalanes que tenen dret a l’Ingrés Mínim Vital no el reben per culpa de les traves burocràtiques: és l’anomenat Non Take Up (NTU). Les bones pràctiques en la gestió de beques menjador fan que en aquest àmbit el NTU sigui més baix, però tot i això diverses barreres deixen sense beca un significatiu 17% de les famílies que les podrien rebre.
En un dels capítols de l'Anuari de l'Educació 2024, Elena Costas i Maria Sanchez Vidal apunten com un bon disseny de polítiques públiques pot trencar aquestes barreres. També demostren que, més enllà de la beca, el menjador universal, una de les propostes de l'Anuari, és la millor garantia per garantir un dret bàsic per a la infància, indispensable per una educació de qualitat.
- Relacionat: Resum executiu de l’Anuari de l’Educació 2024
Per què és important l'espai de menjador per a les oportunitats educatives i, en particular, per a l'alumnat més vulnerable?
Hi ha milions d'estudis que ens demostren la relació entre el bé o malament que menjo amb el bé o malament que rendeixo i els impactes en el creixement. Delegar això en la capacitat de pares i mares de pagar l’alimentació té un risc molt alt, especialment per a aquells infants de famílies que no poden pagar el menjador, que no és barat. Si obliguem els nens i nenes a anar a l’escola, el mínim que podem fer és garantir que les hores que hi siguin tinguin una alimentació sana que els garanteixi el desenvolupament físic i intel·lectual.
Una part molt interessant d'analitzar el NTU de les beques menjador és precisament veure com es garanteix l’accés a una alimentació saludable, perquè les beques menjador són un mecanisme, però n’hi ha molts d’altres, com el menjador universal. Gairebé el 7%dels nens i les nenes no es poden permetre un àpat proteic almenys cada dos dies. Les seves famílies no poden garantir menjar carn, peix, ous o llegum cada dos dies, no ho poden pagar. Segurament la política educativa més important que podríem fer és garantir que tots els nens i nenes de Catalunya mengin bé. Després seguim amb la resta de l'educació, per descomptat, però aquest punt és clau.
Per què és important entendre l’àpat de menjador com un dret subjectiu?
Hi ha dos nivells de drets i ara com ara estem al mínim. A Catalunya la beca menjador és un dret subjectiu i tot nen o nena que compleix uns requisits l’ha de poder rebre. Hi ha tantes beques com comunitats autònomes i aquest nivell mínim hi ha moltes comunitats que no el compleixen, on menjar bé o no depèn del pressupost d’un any.
Però més enllà d’això, el dret subjectiu no pot ser la beca menjador sinó l'alimentació en l'etapa educativa, no és la beca sinó l'educació. Perquè si el dret subjectiu és la beca, vol dir que s’ha de saber que existeix, demanar-la, complir requisits... A més a més, si soc una família que es troba en situació de vulnerabilitat probablement no tinc tota la informació i el temps del món per dedicar a mirar aquests tràmits. S’ha de garantir que els cinc dies que tot nen o nena està obligat a escolaritzar-se menjarà bé.
“Tenim unes prestacions socials que estan dissenyades per a una societat que ja no existeix”.
On comença el Non Take Up? Al capítol assenyaleu que un 70% de llars catalanes tenen dret a rebre l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i no ho fan per diverses traves.
El primer punt negre és el desconeixement, no es pot sol·licitar una cosa que no es coneix. S’hi suma l'autopercepció: a Catalunya una llar de dos adults i un infant que ingressi dos mil euros al mes viu en pobresa monetària, però si no es consideren pobres no pensaran que l’ajut és per a ells. Un altre és l’accés a la informació, un dels grans mecanismes de la beca menjador és la interacció d’un tercer entre administració i persona, l’escola, que d’altra banda té tot l'interès que la persona el rebi. Després entrem als requisits, per poder sol·licitar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), per exemple, cal tenir, en la majoria dels casos, més de 23 anys. Per què no 19? 20? A més a més, ser capaç de demostrar situacions diverses, moltes vegades a través d’uns serveis socials saturats. Haver d’estar empadronat també és una de les grans barreres. Tenim unes prestacions socials que estan dissenyades per a una societat que ja no existeix, per una família que viu sola en una llar i un contracte que ho demostra. Si mires la fotografia de la pobresa a Catalunya veus com compartim llar, lloguem habitacions i no tenim contractes que demostrin moltes d’aquestes situacions. Això xoca completament amb com funcionen aquests sistemes.
Aleshores, amb l’ajut demanat, quantes vegades no hi ha cap resposta de l’administració? A la Seguretat Social hi ha la informació de la meva prestació de maternitat, dels dies que falten per jubilar-me… Però nou mesos després de demanar l'IMV és impossible saber on para i després el comences a cobrar. S'ha de fer molta pressió a l'administració perquè sigui clara i transparent, et digui el punt en què es troba, els diners que cobres i amb quin ajut ho fas.
“L’elevat Non Take Up amb l’Ingrés Mínim Vital que hi ha a Catalunya s’explica en part per la Renda Garantida”.
Aquí hi ha un altre tema: l’elevat Non Take Up amb l’Ingrés Mínim Vital s’explica en part per la Renda Garantida. Malgrat les moltes crítiques, la RGC funciona. És subsidiària, es demana un cop s’han esgotat tots els ajuts i, per tant, per demanar-la s’obliga a sol·licitar primer l'IMV però no a estar-lo cobrant. El mateix dia que demanes l’IMV pots demanar la RGC. Si Catalunya ha obtingut la gestió de l'IMV, té el repte que funcioni com una finestreta única.
“La clau és on recau el pes dels tràmits: a la família o a l’administració?”.
La finestreta única és la millor eina, malgrat el paper d’intermediaris com l'escola?
Del tot. De fet, en certa manera l'escola està funcionant de finestreta única de les beques menjador. Finestreta única vol dir tenir un sol interlocutor. El tema és on recau el pes dels tràmits. En general el té la família. “On demana la Renda Garantida de Ciutadania? A drets socials. I l’Ingrés Mínim Vital? A la Seguretat Social. Però sobretot no demani la Renda Garantida abans de l’Ingrés Mínim Vital…” Home, és complicat. Tots aquests ajuts són drets i com a ciutadana n’he d’estar informada. En la beca menjador l'escola juga un rol fonamental on, t'informa, t'avisa de les dades i, si hi ha qualsevol problema, t'acompanya en aquest procés.
“Però per què estem tenint totes aquestes converses? Que tothom, vingui de la casa que vingui, tingui accés al menjar”.
També parleu de l’estigma.
Molt important. Puc o no sentir-me pobra, però sigui com sigui fa vergonya. Per les beques menjador es fa un esforç important perquè no es pugui estigmatitzar i la tecnologia hi ajuda, però hi ha un format de beca, que cobreix només el 70% de menjador, que introdueix distorsions: pot provocar que assisteixin menys dies al menjador escolar o que la família no sol·liciti l’ajut pensant que hauran de cobrir el 30% del cost. Evidenciar que algú rep aquests ajuts, en col·lectius tan vulnerables com la infància, té un gran impacte. Un model universal evita tot això. Que tothom, vingui de la casa que vingui, tingui accés al menjar, no?
Ajuda'ns a entendre per què és positiu que també se’n beneficiïn els néts de l’Amancio Ortega.
Tots paguem per tenir llum al carrer, perquè ens netegin la brossa,per tenir sanitat o educació pública, sense que necessàriament fem servir algun d’aquests serveis. Però és que a més a més parlem d'ajuts a la infància. A Suècia cada mes t'ingressen 250 euros per tenir dos fills o filles. Cobris 200.000 euros o en cobris 10.000. És un ajut universal a la criança, als nens i nenes. I així passa a molts altres països europeus. Una altra cosa són els ajuts focalitzats a persones en situació de pobresa. A Catalunya tenir un fill o una filla costa gairebé 1000€ al mes segons càlculs de Save the Children, és caríssim. Si com a país necessitem criatures, aquest és un suport a tots els nens i nenes. Després els que estan en pobresa cal una ajuda extra, per descomptat, però no menjar. Menjar és un dret tan bàsic que no entenc que l'escola sigui gratuïta i no ho sigui també menjar-hi.
“La universalitat també és necessària per un criteri d’eficiència”.
Però la universalitat també és necessària per un criteri d’eficiència. Quantifiquem què ens gastem en tramitar ajuts, el temps de les persones que els demanen, de les treballadores que fan informes, de personal tècnic i interventor que aprova les prestacions… És absurd tenir beques menjador. Al mateix temps, hi ha una quantitat enorme de nens i nenes en risc de pobresa i exclusió social i una Estratègia Nacional de Lluita Contra la Pobresa Infantil. No és motiu suficient per anar a mesures molt més ràpides? Llavors ens barallem per si la concertada està cobrant més dels 8 euros, etc. Però per què estem tenint totes aquestes converses? Cal un menjador universal, és car però necessari.
A propòsit del cas de Croàcia, vam fer un mapa de com estaven els àpats escolars a la Unió Europea. A Suècia hi ha universalitat.
Sí, és on vivim i allà els meus fills esmorzen, berenen i dinen gratuïtament a l’escola. Quan arriben, els infants més petits, fins el 6 anys, tenen esmorzar, a les nou i pico fruita i un got de llet, a les onze i pico dinar i a la tarda de nou fruita, un got de llet i pa amb mantega. I a qualsevol edat l’àpat principal està inclós per a tots els nens i nenes. A Barcelona, en un casal o a la llar d’infants han de portar el menjar. Per què s’ha de pagar o portar menjar a l’escola?
- Relacionat: Àpats escolars gratuïts a Croàcia: els reptes de la introducció i de la implementació del programa
Es pot caminar cap a la universalitat sense parlar d'horaris d'instituts?
Ja no només d'horaris, també d'espais. Quants instituts a Catalunya no tenen menjador? Mentre l'educació sigui obligatòria toca oferir sí o sí un espai de menjador i menjar de forma gratuïta. Llavors ja ens discutirem si després se n’ofereix o no. Però en el moment en què obligo aquests nens a venir, l'únic que puc fer és garantir que aquestes hores estan menjant l'estona, les quantitats i l’equilibri d’aliments que toca.
“No va de com jo, com a ciutadana, em comunico amb l'administració sinó de com l'administració treballa amb mi”.
Tornem a la “gestió de les molles”. Barcelona ha anunciat la signatura electrònica per demanar les beques menjador. Com creus que pot impactar en l’accés?
L'ús de la tecnologia i l'aplicació digital és una bona pràctica. La signatura digital ens permet treballar d’una forma més ràpida i eficient, i és interessant també perquè redueix l'estigma, al capítol posem l’exemple de Terrassa (replicat amb diferències a Mollet, Mataró o Sant Feliu). La pregunta però és si no estem prioritzant molt el contacte digital amb l’administració, mantenint sistemes analògics de processar aquestes sol·licituds. Hi ha saturació i casuístiques molt diferents, però anem tard en fer que la tecnologia faci molt més eficient la feina de serveis socials. De nou toca canviar les tornes: no va de com jo, com a ciutadana, em comunico amb l'administració sinó de com l'administració treballa amb mi. A Terrassa és interessant perquè rebs un esborrany de la beca, com la declaració de la renda.
“Si l’administració em prepara tota la informació per pagar impostos, per què no pot fer el mateix amb les ajudes?”.
Com funciona?
Espanya és exemple arreu del món perquè fa anys que impulsa l’esborrany de la declaració de la rendas. Està digitalitzada, arriba un esborrany amb tota la informació que l’administració ja té, me’l llegeixo, el firmo i ja està. Per què no podem fer això amb les beques menjador? O amb qualsevol ajut? L’administració té tota la informació que demana, per què no agafa tota la gent que compleix requisits, li envia un esborrany al mòbil, li pregunta si està bé i li demana que la signi? Tenim la tecnologia i les dades disponibes perquè, des del sofà de casa, un dimarts a la nit sigui capaç de fer tot el procés de les beques menjador. No cal ni ordinador.
“No es pot carregar sobre l’esquena de les famílies tres mesos de recerca de paperassa per demostrar la seva situació”.
A Barcelona cal estar preocupats per la barrera que la signatura digital pot suposar?
Sí, i a més a més em sembla una mica perillós, en certa manera va contra la llei 39/2015 de Procediment Administratiu. També cal dir que la beca menjador a Barcelona funciona molt bé i arriba a molts llocs. Per exemple, si algú va perdre la feina ahir, i per tant segons la declaració de l'any passat no tocaria, s'accepta la nova situació. L’Administració ja treballa amb declaracions responsablesper exemple a l’hora de que una empresa soliciti a una licitació pública. Però alhora de que la ciutadania demani un ajut, l’Administració t'exigeix que primer ho enviïs tot. Parteix d'un sistema amb una gran desconfiança. Hi podem estar més a favor o més en contra, però el que hi ha entremig són situacions en risc i infants que passen gana. No es pot carregar sobre l’esquena de les famílies tres mesos de recerca de paperassa per demostrar la teva situació de vulnerabilitat.
El que segur que les beques no cobreixen és el gruix d'infants en risc de pobresa.
Hi ha un tema que va més enllà de l'ajut, que és quin llindar es posa. A Catalunya és bastant més alt, s'acosta molt al llindar de pobresa, i hi ha molts altres llocs que és molt més baix. Llindar de la pobresa vol dir ingressar uns 1000 euros al mes. I estem dient que cap nen o nena per sobre del llindar de pobresa no li cal beca i això és mentida. A Catalunya, gràcies a l’escola, no hi ha gaire gent que en quedi fora. Es pot millorar, seguríssim, per exemple enviant missatges al móbil a totes les famílies.
“El mapa de prestacions és una bogeria, l’administració està hiper fragmentada i el pes recau en la ciutadania”.
En quin moment falla el disseny de les polítiques públiques, perquè les prestacions socials no arribin on pretenen arribar i no compleixin l’objectiu pel qual es creen?
Les causes són moltes. Com dèiem, hi ha punts negres on la gent cau i cadascun respon a problemes. Per exemple ideològics, com que un ajut sigui a partir d’una edat concreta. A més a més l’estat tampoc no té una manera ràpida d’arribar a la gent. Si s’obliga tothom a fer la declaració de la renda pot ser una manera per accedir-hi; i a qui no li toqui pagar no la pagarà i si es plantegen impostos negatius són qui podria rebrà més. També hi ha persones que no tenen compte bancari. S’hi suma la impermeabilitat de les dades, amb una administració hiper fragmentada a molts nivells, estatal, autonòmic i municipal, que no comparteixen dades. També hi ha unes incompatibilitats brutals, un ajut de 40€ l’any per extraescolars pot ser incompatible amb un altre i a més a més que comporti haver-los de restar de la Renda Garantida de Ciutadania… El mapa de prestacions és una bogeria i el pes d’entendre’l recau avui en la ciutadania.
“No hi ha una administració pública proactiva: no es creu que la seva feina és dir-nos de quina manera ens pot ajudar”.
La pandèmia va incorporar tècniques com la neurociència, la psicologia o els patrons de conducta en l’estratègia de vacunació.
Els estudis de les tècniques de vacunació són molt útils. No posis un cartell al CAP, si soc al CAP ja em vindré a vacunar. Oi que s’ha d’informar als llocs on hi ha la gent? Pels ajuts igual. Un altre exemple: Hi ha molta gent fora de la llei de la dependència. No hi ha una administració pública proactiva, és la gran proveïdora de serveis i no es creu que la seva feina passa per dir-nos de quina manera ens pot ajudar. Si cada dues setmanes vaig amb la meva àvia al CAP perquè no es troba bé, l’administració m’ha de poder dir: sap que la seva àvia pot demanar la llei de la dependència? Que hi ha una treballadora social a qui li pot preguntar? Mica en mica ho hem anat superant molt, però no pot ser que tot això s’hagi de trobar per internet. De fet, el que està demostrat que més funciona és l’acompanyament, però és caríssim. Per tant, o se simplifiquen molt els processos i són més senzills… o estem com estem.
