5 objectius de canvi, 5 mesures estratègiques i 5 reformes estructurals per actualitzar el sistema educatiu

La Fundació Bofill i Unescocat han presentat, coincidint amb el Dia Mundial dels Docents, una proposta dirigida a les formacions parlamentàries i al món local per tal que s’acordi un pla d’actualització del sistema educatiu que s’avanci al creixement de les desigualtats que està generant la pandèmia. Aquest pla ha de respondre a l’Agenda 2030 i en particular a l’ODS 4: “Garantir una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, i generar oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom”. Un pla amb 15 compromisos per garantir que l’actualització educativa arribi a tothom l’any 2030.

En aquest sentit, la iniciativa proposa 5 objectius de canvi, 5 mesures estratègiques i 5 reformes que hauria de recollir el pla des d’ara fins l’any 2030:

S’han d’establir objectius de canvi concrets per tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya per garantir una educació de qualitat per a tothom:

  1. Autoavaluació dels centres: El 2030, el 80% dels centres ha d’avaluar de manera continuada la seva actualització, amb una eina compartida.
  2. Pràctiques d’aprenentatge actualitzades: El 2030, el 80% de centres adopten pràctiques actualitzades de manera generalitzada a tots els nivells.
  3. Participació de centres en programes d’acceleració del canvi: El 2030, el 40% dels centres han participat d’un programa acompanyat de transformació intensiva.
  4. Participació de docents en formacions per al canvi: El 2030, el 80% dels centres educatius tenen docents que han participat de formacions intensives per al canvi.
  5. Participació dels centres en xarxes col·laboratives: El 2030, tots els centres educatius participen en xarxes orientades a l’actualització.

S’ha de fer una estratègia amb mesures pautades per a què l’actualització es doni de veritat a tots els centres educatius:

  1. Establiment d’uns criteris clars que defineixen què i com és una escola de qualitat. Es poden fer servir els criteris creats i consensuats per Escola Nova 21 i recollits en la “Rúbrica del canvi” o crear-ne uns de nous d’acord amb totes les evidències i experiències existents.
  2. Activació de la qualificació com a centres de referència educativa. Reconeixeria els centres amb pràctiques educatives i característiques que els acostin més als criteris de qualitat esmentats, i permetria difondre bones pràctiques i formar a docents.
  3. Garantir els equips i recursos per fer arribar les xarxes a tots els centres educatius. Desplegament de les estructures necessàries per a què les xarxes de centres educatius siguin una realitat a tot el territori i esdevinguin un instrument d’interdependència i d’aprenentatge permanent entre iguals, que complementa la seva autonomia.
  4. Organitzar un programa intensiu i protocol·litzat d’actualització de centres. Amb facilitació generadora d’autonomia, lideratge pedagògic, formació en residència i procediments per escalar la transformació. L’any 2024 800 centres haurien d’haver passat per aquest programa, i 2.200 centres l’any 2030.
  5. Prioritzar l’actualització de centres desfavorits amb mesures per l’equivalència en qualitat. Cal impulsar recursos addicionals, mesures desegregadores i programes d’acompanyament específics per garantir que els centres amb complexitat implementen l’actualització educativa de manera prioritària. Al 2024 cal haver impulsat programes d’actualització educativa específics en 100 centres amb complexitat.

S’han d’impulsar reformes estructurals del sistema educatiu per fer possible i sostenible l’actualització:

  1. Transformar la formació inicial i la selecció docent. Fent la formació més competencial i amb un període d’inducció vinculada a centres de referència educativa, i fent una selecció de docents basada en competències. L’objectiu: disposar d’un cos docent on es garanteixin les capacitats competencials.
  2. Impulsar un nou pla de formació contínua docent que transformi l’actual. El desenvolupament professional docent s’ha de basar també en els principis de l’aprenentatge i ha de preparar els docents per impulsar l’actualització educativa.
  3. Fer accions específiques perquè els centres educatius siguin més autònoms. Cal descarregar de càrrega burocràtica que no aporta valor als centres. En canvi, cal garantir que tenen instruments fàcils per prendre decisions com ara equips, horaris, equipaments, mobiliari i espais. L’equivalència educativa requereix autonomia i interdependència.
  4. Evolucionar les funcions i paper dels serveis educatius i de la inspecció. Aquests agents han d’estar capacitats i preparats per a poder donar suport al procés d’actualització i a la millora permanent dels centres.
  5. Reformar competencialment l’educació post-obligatòria i la prova d’accés a la universitat. Es tracta d’una mesura clau per a transformar el conjunt del sistema.

Vols saber-ne més?

Notícies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar