Pressió, hiperactivitat, voluntarisme i resignació: Les quatre estratègies dels centres complexos per suplir la falta de suport
27/05/2025
Els equips dels centres de més complexitat tenen una gran determinació per revertir les dificultats del seu alumnat. Al mateix temps, però, les desigualtats estructurals els impedeixen fer-ho en condicions. A Catalunya no hi ha una política específica per als 730 centres que són d’alta i molt alta complexitat i que representen pràcticament una quarta part dels centres.
Tres anys de treball de camp i anàlisi, amb una enquesta a 852 docents i 155 membres d’equips directius, d’una mostra representativa de 78 centres de primària i secundària, i 68 entrevistes, han donat lloc a dues recerques sobre la relació dels centres amb la seva autonomia i la millora educativa en entorns vulnerables.
"La distribució equitativa de recursos no només és una condició indispensable per a la millora del conjunt del sistema, és una qüestio de justícia social"
Assenyala per exemple que els docents dels centres complexos perceben tres vegades més de suport i col·laboració entre companys que en la resta de centres. Un valor positiu que també fa pensar en tot el que estan suplint aquests professionals.
La manca de temps, d’estabilitat, d’instruments adequats d’avaluació i de suport de l’administració que pateixen dificulta que puguin complir amb cadascuna de les seves principals preocupacions i es veuen obligats a renunciar i prioritzar. I hi ha quatre tipus d’estratègies:
