Les “altres” dades del curs escolar 2025/26
08/09/2025
Comença un nou curs escolar. Milers d’infants tornen a les aules després de l’aturada lectiva d’estiu. Però no tots ho fan en les mateixes condicions. Sabem que no s’aprèn només a l’escola, i que l’accés a activitats educatives i enriquidores fora del centre no és el mateix per a tothom. Mentre alguns han pogut gaudir de campaments o d’estones de lectura en família, per a molts infants d’entorns vulnerables l’estiu ha significat pèrdua d’aprenentatges.
Avui a Catalunya, 3 de cada 10 alumnes comencen les classes en risc de pobresa.
Mentrestant, la despesa en educació continua sent de les més baixes d’Europa, malgrat els reptes inajornables: revertir la caiguda de resultats, reduir les desigualtats i afrontar la complexitat creixent de les aules.
L’educació acumula massa assignatures pendents. Resumim en aquest article d'inici de curs 8 dades sobre l'educació a Catalunya que hem de tenir ben presents:
1. La despesa és 5.465€ per estudiant, una de les més baixes d’Europa
Catalunya dedica 5.465 euros a cada estudiant no universitari, ho recull l’Anuari de l’Educació 2024. Això representa prop d’un 3% del PIB, una de les xifres més baixes d’Europa. La mitjana espanyola és de 5.882 €, i la de la UE, encara més alta. En un context on l’educació hauria de ser prioritat, aquesta dada mostra que els recursos són insuficients per afrontar els reptes del sistema.
2. La inversió en educació està als nivells del 2009
Si tenim en compte els preus constants, la despesa per alumne és la mateixa que fa quinze anys. El problema és que el context actual és molt més complex: més diversitat a les aules, més desigualtats socials i més pressió sobre els centres i els equips docents.
3. Els joves més pobres abandonen més
L’abandonament escolar prematur a Catalunya és del 13,7%, molt per sobre de l’objectiu europeu del 9%. Però la xifra es dispara fins al 22% quan parlem dels joves més pobres. Això vol dir que gairebé un de cada quatre adolescents en situació vulnerable no aconsegueix acabar els estudis obligatoris ni prosseguir-ne de postobligatoris. Una bretxa que perpetua la desigualtat.
4. Hi ha fins a 18 punts de diferència en els resultats educatius
Els resultats de les proves de competències bàsiques mostren diferències de fins a 18 punts entre centres segons la seva complexitat. Dit d’una altra manera: el codi postal i la situació socioeconòmica de les famílies continua determinant les oportunitats educatives dels infants.
5. El 24% dels centres són d’alta o molt alta complexitat
Gairebé un de cada quatre centres educatius del país és d’alta o molt alta complexitat. Aquests centres escolaritzen un alumnat amb més necessitats socials, econòmiques i educatives. Això vol dir que el sistema educatiu català funciona amb una càrrega desigual, on determinats centres han d’afrontar reptes molt més grans amb recursos sovint similars als de la resta.
6. Només un 5% del professorat està destinat a compensar-ho
La resposta del sistema a aquesta realitat és del tot insuficient: només un 5% del professorat dels centres públics està destinat específicament a compensar els centres més complexos. Això reflecteix un model de finançament lineal que no té prou en compte la complexitat real dels centres ni les seves necessitats específiques.
7. 87.000 infants sota el llindar de la pobresa no tenen beca menjador
A Catalunya, 87.000 alumnes que viuen sota el llindar de la pobresa no reben beca menjador. Això vol dir que per a desenes de milers d’infants, garantir un àpat complet i saludable cada dia depèn de la situació econòmica de la seva família, i no pas del seu dret bàsic a l’alimentació.
8. En deu anys s’ha retrocedir un curs acadèmic en comprensió matemàtica i lectora
Fa més de deu anys que els resultats educatius a Catalunya van a la baixa. En comprensió lectora i matemàtiques, el país ha retrocedit l’equivalent a un curs acadèmic. A les proves TIMSS de matemàtiques, gairebé el 42% de l’alumnat obté resultats baixos o molt baixos, molt per sobre de la mitjana de l’OCDE.
L’educació, al centre
Les dades dibuixen un panorama preocupant. La Fundació Bofill reclama que aquest curs 2025/26 serveixi per fer un pas endavant en inversió i en polítiques a l’altura dels reptes que tenim endavant. Sense un compromís ferm i visible als pressupostos, qualsevol discurs sobre la importància de l’educació corre el risc de quedar-se en retòrica.
Catalunya no pot permetre’s deixar passar més generacions sense garantir una educació de qualitat i equitativa per a tothom.
