Què podem fer les famílies per fer les extraescolars més inclusives?
24/11/2023
Som moltes les famílies que de mitjana gastem 560€ anuals per criatura per cobrir les activitats extraescolars durant el curs escolar. A l’estiu el preu setmanal de conciliar és de 77€ de mitjana per casal, servei de menjador a part.
Aquestes xifres visibilitzen una gran discriminació: no tothom s’ho pot permetre. Pagar activitats perquè les criatures estiguin ben ateses mentre treballem s’ha convertit en un privilegi i el temps de cures i de lleure educatiu és un luxe que no està a l’abast de tothom.
El preu no és l’única barrera: també ho és el gènere, l’idioma i les divergències. Les noies abandonen l’esport abans que els nois i tenen pitjor consciència de la seva forma física. Les dificultats idiomàtiques representen un fre a l’hora de cercar ajudes i la majoria d’activitats extraescolars encara no estan adaptades ni preparades per una inclusió real.
Tot i que garantir la igualtat d’oportunitat real és tot un repte de país que hem de solucionar entre totes, les famílies podem aportar des de la nostra situació, tenint present que en cap cas serà una solució única. Com podem posar el nostre granet de sorra?
1. Participar d’un projecte col·lectiu:
Tots els nens i nenes tenen dret a accedir a les activitats extraescolars de qualitat que contribueixin al seu desenvolupament global i contribueixin a la seva felicitat, però, en canvi, a la pràctica n’hi ha que no hi poden accedir perquè no tenen les condicions necessàries.
La falta d’activitats adaptades, la manca de vetlladors o la falta de perspectiva interseccional fa que hi hagi infants que no es puguin ni plantejar accedir a un lleure educatiu de qualitat, agreujant així les diferències entre l’alumnat.
Per tal de sumar esforços en aquest sentit cada vegada hi ha més AFA que creen comissions satèl·lit d’inclusió
Per tal de sumar esforços en aquest sentit cada vegada hi ha més AFA que creen comissions satèl·lit d’inclusió, que vetllen pel benestar de tota la infància, reclamant vetlladors quan el suport no és suficient, proposant activitats de qualitat vinculades amb el projecte educatiu del centre i que promouen la informació compartida de les necessitats educatives específiques. En el cas d’entitats i fins i tot empreses és una bona idea fer auditories amb agents de sensibilització per tal de quantificar i qualificar l’atenció a les diversitats.
2. Reclamar als ajuntaments mesures fer front a les desigualtats:
Hi ha consistoris que han decidit posar remei per combatre les desigualtats entre nivells socioeconòmics i oferir beques i ajudes amb l’objectiu de fomentar la igualtat d’oportunitats en l’àmbit extraescolar. I que bé que sigui una prioritat!
Tot i això, les desigualtats són evidents i no a tot arreu s’aplica de la mateixa manera: 140.000 infants i adolescents no faran cap activitat extraescolar aquest curs. El preu n’és el principal motiu. La millora de l’accessibilitat i la varietat promogudes des de l’àmbit local són clau per tot plegat. Des de l’Aliança Educació 360, a més de les tasques que es duen a terme pel que fa a les beques i ajudes es du a terme una feina excepcional per crear xarxa al territori, crear oferta gratuïta i salvar barreres burocràtiques i lingüístiques.
La millora de l’accessibilitat i la varietat promogudes des de l’àmbit local són clau per tot plegat.
3. Afavorir els fluxos d’informació:
La informació és poder i de vegades ens arriba de manera desigual i en funció dels nostres privilegis. Hi ha informació que no arriba a tothom: el boca-orella no sempre és fàcil i la comunicació informal pot resultar excloent, per exemple per famílies migrants que no hi tenen accés.
El boca-orella no sempre és fàcil i la comunicació informal pot resultar excloent, per exemple per famílies migrants que no hi tenen accés.
Procurar que tothom tingui accés a la mateixa informació, impulsar vies de comunicació formal més igualitària, compartir la que pot ser d’utilitat, com ara convocatòries i programes d’ajudes i beques, des de l’AFA, entitats, federacions, grups de delegats o grups classe, ajudarà a prevenir desigualtats i discriminacions.
4.Tenir present la perspectiva de gènere:
Som encara majoritàriament les mares les encarregades de portejar la càrrega mental també pel que fa a les extraescolars i sovint fem autèntiques gimcanes per dur i recollir les criatures a activitats que pot ser que quedin lluny de l’escola.
Les barreres urbanístiques, la bretxa digital i de gènere són presents encara en moltes llars i la primera eina per combatre-ho és adonar-nos i posar-hi nom.
Les barreres urbanístiques, la bretxa digital i de gènere són presents encara en moltes llars i la primera eina per combatre-ho és adonar-nos i posar-hi nom. Tenir una xarxa de suport mutu i fer pinya amb altres famílies en la mateixa situació i poder acompanyar infants a les mateixes activitats extraescolars que participen els nostres fills és una bona manera de posar el nostre granet de sorra.
Garantir que infants que ho desitgin puguin accedir a les activitats independentment de la situació socioeconòmica, necessitats específiques, gènere o condició també és a les nostres mans.