7 dades per entendre les desigualtats en les activitats extraescolars
26/10/2023
L’educació extraescolar és un dret que Catalunya hauria de poder garantir per a la totalitat dels infants i adolescents. Les activitats extraescolars aporten una gran riquesa educativa i oportunitats de socialització als infants i adolescents. Aquestes activitats, per la seva naturalesa (proximitat, diversitat, diferents graus de formalitat), poden oferir de manera destacada un espai d’arrelament, cohesió, relació i acompanyament al desenvolupament personal i comunitari, davant la soledat, l’aïllament social, la manca de motivació i d’autonomia personal.
Però la participació extraescolar no està garantida per a tothom en el nostre país. Aquest fet eixampla la bretxa educativa entre nivells socioeconòmics i, el que és pitjor, agreuja els dèficits educatius d’un segment social ja castigat per altres eixos de desigualtat, especialment, per la pobresa.
La promoció de la participació extraescolar en els entorns més empobrits, doncs, hauria d’esdevenir una prioritat de la política educativa del país. Cal garantir una oferta d’activitats equilibrada, equitativa, inclusiva i de qualitat.
La participació extraescolar en els entorns més empobrits hauria d’esdevenir una prioritat de la política educativa del país.
Enguany, l’Aliança Educació 360, amb l'informe de resultats de l'enquesta participativa “La cara i la creu de la participació extraescolar”, ens dona claus per entendre les desigualtats en l’accés a l’educació fora escola i sobretot per plantejar i justificar amb dades la necessitat d’una actuació política global, de país, orientada a garantir la seva universalització.
Aquí aportem les 8 dades bàsiques extretes de l'enquesta, per entendre les desigualtats socioeconòmiques en les activitats extraescolars.
1. Un 17% de la població d’entre 6 i 15 anys no ha participat en cap activitat extraescolar el curs 2021-2022
Tot i que la participació és majoritària, amb 8 de cada 10 infants i adolescents que participen en activitats extraescolars, encara no està garantida per a tothom. A més, si mirem les dades desagregades per nivell socioeconòmic familiar, veurem que la no participació es concentra sobretot en les famílies amb més vulnerabilitat.
2. Només el 66% dels infants i adolescents amb famílies de nivell socioeconòmic baix participen en activitats extraescolars
La pràctica d’activitats extraescolars és molt majoritària entre els infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt (92%). En canvi, no ho és entre els de nivell baix (66%).
Això vol dir que un terç dels infants i adolescents que viu en situació de dificultats socioeconòmiques no té accés a la riquesa educativa, als aprenentatges i la socialització que aporten les activitats extraescolars esportives, de lleure, artístiques i altres.
3. De mitjana, les activitats extraescolars es tradueixen en 190h d’aprenentatge al llarg del curs
El temps mitjà dedicat a les activitats extraescolars pels infants i joves que hi participen és de 5 hores setmanals, que es tradueixen en 190 hores d’aprenentatge i socialització anuals de les quals una part dels infants i adolescents estan exclosos.
Al llarg dels 10 anys d’escolarització obligatòria, això suma 1.900 hores, un volum equivalent a dos cursos escolars.
Al llarg de tota l'escolarització obligatòria, la participació mitjana a les extraescolars suma 1.900 hores d'aprenentatges, un volum equivalent a dos cursos escolars al qual una part dels infants i adolescents no té accés.
4. Els infants i adolescents de famílies amb nivell socioeconòmic més baix que sí que tenen accés a activitats extraescolars, hi tenen accés durant menys hores i al llarg de menys temps.
Les desigualtats en la participació extraescolar no només es mesuren veient si fan activitats o no en fan, sinó que també s’observen diferències en la intensitat i la tipologia de la participació.
Quant a la intensitat, veiem com la mitjana d’hores setmanals dedicades a les extraescolars és de 5,4 al nivell socioeconòmic alt, de 5,1 al nivell mitjà i de 4,3 al baix. És a dir, els infants i adolescents de nivell baix practiquen extraescolars una hora setmanal menys, de mitjana. Això implica una diferència de 40 hores al cap d’un curs, i de 400 hores al final de l’escolarització obligatòria.
També veiem com la continuïtat en una mateixa activitat durant més de tres anys baixa del 58% al 46% entre el nivell alt i el baix i, fins i tot, com l’accés a activitats extraescolars fora del propi centre educatiu, que suposa un contacte amb altres entorns, equipaments i persones, és més alt en els nivells alt, 69%, que en el nivell baix, 63%.
Aquestes diferències dibuixen pautes de participació extraescolar condicionades pel nivell socioeconòmic familiar, en què a més nivell, més participació i més intensitat en la pràctica i, per tant, més aprenentatges rebuts en el temps no escolar.
5. 77% de les famílies de nivell socioeconòmic baix declaren que el preu és la raó per la qual no han participat en cap activitat extraescolar
Quan analitzem els motius per quals les famílies no han participat en cap activitat extraescolar durant el curs, en termes generals, el preu (massa car) de l’activitat destaca com la raó més important. Aquesta raó, a més, la indiquen sobretot les famílies de nivell socioeconòmic baix, que són també les que menys participen.
En el cas de les famílies de nivell socioeconòmic baix, el preu s’imposa com a raó per no apuntar els fills a cap activitat, i la resta de motius (manca d’interès del fill o filla, manca d’adaptació de l’activitat, manca de places, etc.) estan dimensionats per sota del 46%.
L’exclusió extraescolar existeix i està assentada, principalment, en el sistema de pagament que regeix l’accés a la gran majoria de les activitats extraescolars, excepte aquelles que estan pensades per a la compensació d’oportunitats educatives.
6. Només 17% de les famílies rep informació sobre activitats extraescolar esportives a través de punts d’informació públics, com ara l’escola o l’ajuntament
La via per la qual més ha circulat la informació sobre les activitats extraescolars, en el cas d’activitats esportives (i es repeteix la tendència en la resta de tipus d’activitat), són els canals propis de les entitats que les organitzen (44%), seguits de canals informals i comunitaris com la xarxa social de l’infant o la família (23%), d’amics dels fills i filles (21%) i de les associacions de famílies d’alumnes (17%). Això ens indica el bon estat de salut de les comunitats socials, fet que beneficia els grups amb més capital social, amb més xarxa veïnal o comunitària i amb més contactes i més relacions amb persones informades.
S’ha de tenir en compte, però, que això també amaga una desigualtat. En l’altre extrem, les vies per les que menys ha circulat la informació han estat els canals més formals i universals: l’escola i l’ajuntament (9% i 8%).
Que els serveis més públics i més universals, com són l’escola o l’ajuntament, funcionin menys com a informants pot ser un greuge per a les famílies que no gaudeixen d’un capital social suficient i que no reben la informació per les vies informals. Aquest tipus de circulació informativa acaba agreujant les desigualtats en la participació extraescolar, ja que no totes les famílies hi tenen accés. Convé que els centres educatius i els ajuntaments activin més la seva funció informativa per poder apropar les activitats extraescolars a tots els col·lectius socials d’una manera més universal.
7. De mitjana, 9 de cada 10 famílies demanen més i millor oferta d’activitats extraescolars accessibles per a tothom
L’enquesta demostra que ja estem en un escenari en què afavorir l’accés universal a la participació extraescolar és una política àmpliament acceptada pel conjunt de la població ja que una gran majoria de les famílies considera important l’actuació pública per promoure la participació extraescolar.
Totes les propostes sondejades a l’enquesta tenen una valoració molt alta entre les famílies: la creació d’oferta gratuïta i d’ajuts econòmics, l’adaptació de les activitats a infants i adolescents amb dificultats d’aprenentatge, la garantia d’una oferta diversa i de proximitat a través de les escoles, la coordinació entre mestres i monitors sobre l’evolució i les necessitats educatives de l’alumnat i l’orientació dels mestres a l’hora de triar activitats.
Davant d’aquestes dades i d’aquesta identificació general per part de les famílies de la necessitat de reduir les desigualtats en l’educació fora escola, les demandes de l’Aliança 360 són:
1. Garantir l’oferta extraescolar a tot el territori
Ampliar places, finançar mecanismes de cooperació entre ajuntaments, difondre millor la informació sobre la oferta a nivell local, i connectar espais de participació infantil i juvenil amb el disseny del programa d’activitats de fora escola son algunes de les mesures necessàries.
2. Garantir l’accés equitatiu a les activitats extraescolars
Cal crear i ampliar beques per l’educació extraescolar per infants i adolescents en situació de pobresa, ampliar, reconèixer i reforçar les figures d’acompanyament, inclusió i orientació a les famílies en situació de vulnerabilitat, garantir suficiens equipaments adaptats a diferents necessitats educatives i consolidar en tots els centres educatius una figura que vetlli per la participació de l’alumnat en el fora escola.
3. Garantir la qualitat educativa de les activitats extraescolars
És urgent diversificar les propostes i els agents implicats, validar un marc de competències ampli i compartit, promoure un sistema d’homologació i cofinançament i, finalment, reconèixer i formar els perfils educadors amb retribucions equilibrades i condicions d’estabilitat.