Setembre 2020: Estació d'enllaç - Part 1
16/06/2020
La valoració del curs escolar 2019-2020 comportarà una mirada sobre l’assoliment d’alguns dels objectius planificats, així com assoliments no previstos (goal free evaluation). Sens dubte, també, hi haurà planificacions no assolides.
Si Ralph Tyler ja deia, en una primera aproximació, que avaluar és comparar objectius amb resultats, probablement l’avaluació d’aquest curs, com hem dit, allunyarà uns i altres en les dues direccions. S’hauran assolit resultats no previstos i, en canvi, alguns dels planificats, no.
Ineludiblement, s’iniciarà un nou curs el setembre del 2020. Un curs amb uns escenaris incerts i, ara com ara, amb diverses hipòtesis quant a la combinació entre presencialitat i no presencialitat. Si sempre és necessari planificar considerant el punt de partida, enguany serà imprescindible una avaluació diagnòstica més àmplia i específica per determinar les condicions d’inici del trajecte 2020-2021. S’haurà de plantejar com una estació d’enllaç amb el darrer tram de l’itinerari anterior que va transcórrer per una via impensada, a diferència de l’habitud de considerar que els cursos acaben en una estació términus.
La planificació del curs s'haurà de preveure diferent de la que s'ha fet fins ara, no podrà ser una organització trimestral de setembre a juny més o menys homogènia. Almenys en el primer trimestre del curs, haurà de preveure un seguit d'actuacions que seran inèdites, que hauran de donar resposta als elements de l'avaluació dignòstica que s’albirin i que els directius educatius s'imaginin com a més rellevants, tot i que no els puguin distingir bé. La incertesa d’aquest inici de curs, fa necessària, més que mai, que tinguem identificat d'on partim, les oportunitats i amenaces de l'entorn, així com les fortaleses i debilitats internes, sense perdre de vista que tot el que fem ha de tenir com a eix central les persones del centre, especialment l'alumnat. En concret, considerem que convindria posar el focus en 4 àmbits:
a- La valoració de l'estat emocional de les persones
b- La valoració de l'estat relacional de les persones
c- La valoració de l’organització dels centres educatius per fer front als escenaris canviants
d- L’avaluació dels assoliments competencials dels alumnes
a. La valoració de l’estat emocional de les persones
És indubtable que la situació de tancament escolar ha comportat un aïllament físic de les persones, només parcialment apedaçat pels succedanis dels contactes virtuals. Igualment, en cada entorn domèstic s’han viscut situacions més o menys favorables a la preservació emocional en funció de les condicions (espais, nombre de persones, recursos, interacció d’interessos, salut,...) que han tingut un impacte divers en cadascú.
Cada vegada més, trobem més Projectes educatius de centre que valoren la importància de l'estat emocional de les persones i el recullen com a trets d'identitat que singularitzen el centre. A tall d'exemple, citen alguns trets extrets de Projectes educatius de centres reals:
- El treball de les emocions com a porta d’entrada principal de l’aprenentatge.
- El respecte, la confiança i la cura de les persones que en formen part, per fer-les sentir reconegudes, acceptades i estimades.
- El reconeixement de la diversitat i l’acceptació de la singularitat com a elements d'enriquiment mutu.
- La superació dels reptes, l’assoliment de fites personals, l’autoconeixement i l’equilibri emocional.
- Les eines per expressar i regular les emocions: ser tolerant i participatiu, saber guanyar i perdre, participar, concentrar-se per autosuperar-se, etc.
La reobertura dels centres serà en condicions diferents al tancament i també a la situació d’obertura anterior. Les variables organitzatives s’hauran de resituar i serà imprescindible a cada centre, establir què hem après com a organització.
Suggerim que els centres puguin determinar, d'acord amb el Projecte educatiu propi, quins aspectes d'educació emocional posaran en pràctica perquè l'alumnat tingui les condicions per poder aprendre. Sabem que l’emoció i la cognició funcionen dins del cervell humà per orientar l’aprenentatge. Les emocions positives estimulen, per exemple, la memòria a llarg termini. Les emocions negatives, en canvi, poden interrompre el procés d’aprenentatge dins del cervell, i a vegades deixen l’estudiant amb poc o cap record de l’acte d’aprenentatge. Així doncs, és molt recomanable que els centres concretin quins programes volen adoptar.
1- Escollir algun dels programes referenciats pel Departament d'Educació. [1]
- Programa M’estimo. Tallers d'autoestima i autoconeixement per a adolescents
- Els meus amics, el meu jardí: Llibre d'històries protagonitzades per verdures i propostes de treball per afavorir la maduració personal i potenciar les relacions interpersonals.
- Educació emocional. Recull DIXIT Selecció de publicacions, articles, institucions i recursos web sobre educació i intel·ligència emocional. Les publicacions d’aquest recull s'adrecen a diferents col·lectius (infants, adolescents, persones grans i persones amb discapacitat) i són aplicables a l’escola, la llar o la feina.
- Parlem de.. Salut Emocional (1) Guia de recursos de salut del Consell de la Joventut de Barcelona sobre salut emocional per adolescents i joves.
- Maleta d’emocions Maleta pedagògica que permet endinsar-se en l’exploració de 7 emocions bàsiques: por, tristesa, fàstic, ràbia/enuig, alegria, sorpresa i amor. Per a cada una de les emocions es proposen 3 àlbums il.lustrats, i relacionades amb cada un d’ells s’han desenvolupat 3 fitxes d’activitats.
- A mida: Materials d’educació en valors per a fer de tutor/a a l’ESO A MIDA és una aportació per treballar els valors amb nois i noies adolescents en l'espai de tutoria que ofereix l'ESO.
- Educació socioemocional Recursos d’eduCaixa sobre educació socioemocional per a centres educatiu.
- Com educar les emocions? Quadern que presenta un concepte actual de les emocions i explica com s'ha passat de la intel·ligència emocional a l'educació emocional, així com el paper que tenen les famílies en l'educació formal.
- Experiències educació emocional Tot un seguit enllaços on podreu trobar informació sobre experiències a les aules d’educació emocional.
2- Posar en pràctica experiències formatives fetes pels centres o que es puguin portar a terme. En són exemples molt il·lustratius seminaris [2] sobre Educació emocional com a eina d'inclusió social que es realitzen en alguna zona educativa, coordinats per psicopedagogues de l'EAP de forma col·laborativa amb els equips directius i el professorat de sisè curs de primària i de primer curs d'ESO de centres educatius vinculats.
- El model pentagonal de competències emocionals del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona) que explica Bisquerra (2016) i amb el que es treballen 5 blocs de competències emocionals :
- Consciència emocional: És la capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i les dels altres.
- Regulació emocional: Capacitat de gestionar les emocions de manera més adequada. Cal prendre consciència de la relació que hi ha entre emoció, cognició i comportament.
- Autonomia emocional: Conjunt de característiques i elements relacionats amb l’autogestió personal.
- Competència social: Capacitat per mantenir bones relacions amb les altres persones.
- Habilitats de vida i benestar: Capacitat per adoptar comportaments assertius i responsables per afrontar satisfactòriament reptes diaris. Ens permeten organitzar la nostra vida de manera sana i equilibrada,facilitant-nos experiències de satisfacció o benestar. Una vegada escollit o escollits el o els programes, l'equip directiu juntament amb l'equip docent i en coherència amb el projecte educatiu de centre, haurà de concretar de quina manera els aplica:
a) Orientació ocasional. Aprofitar totes les oportunitats espontànies o planificades per tractar continguts d’educació emocional.
b) Els programes en paral·lel. Pràctiques relacionades amb l’educació emocional al marge de l’horari i de les assignatures curriculars formals.
c) Assignatures optatives triades per l’alumnat.
d) Assignatures de síntesi (que alguns centres opten per introduir). Aquestes s’imparteixen per un període breu en el qual es tracta d’integrar els continguts de les diverses matèries dintre d’una unitat temàtica.
e) El pla d’acció tutorial. Aquesta programació té un cert avantatge, ja que és obligatòria i es dirigeix a tot el grup classe.
f) Els objectius o eixos transversals integrats en les diverses matèries acadèmiques i en tots els nivells.
g) La integració curricular interdisciplinària. En aquest cas es requereix del treball en equip per part del professorat amb la finalitat de sincronitzar els continguts.
h) Programes focalitzats especialitzats. Grup reduït.
b. La valoració de l’estat relacional de les persones
Les escoles són un espai de socialització secundari cabdal per al desenvolupament de les persones. Més encara, recentment s’ha estat posant l’accent en els programes de convivència per positivar relacions en un marc cívic i democràtic. A la represa, les relacions interpersonals entre iguals poden haver-se mutat, bloquejar-se, desenvolupat nous rols, descobrir noves facetes dels altres, etc. Cal també fer-ne una valoració atesa la naturalesa social dels aprenentatges.
L’acceptació del conflicte com a part de la vida en societat desenvolupa la competència social de l’individu, basada en el diàleg respectuós i enriquidor.
Cada vegada trobem més Projectes educatius que valoren la importància de l'estat relacional de les persones i el recullen com un tret d'identitat que singularitza el centre. Els Projectes de convivència, molts d'ells recentment renovats i publicats als webs dels centres, recullen aquets trets.
A tall d'exemple, en citen alguns trets extrets de Projectes de convivència de centre reals:
- Confiança i complicitat en les relacions amb la família, són fonamentals en l’educació de l'alumnat.
- Responsabilitat compartida d’educar en la cooperació, l'ajuda mútua i la construcció de la convivència.
- Participació, implicació i compromís de tota la comunitat escolar.
- Mediació escolar i cultura del respecte i del diàleg com a eina bàsica en la gestió del conflicte.
- Cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.
Suggerim que els centres puguin determinar, d'acord amb el Projecte educatiu propi, quins aspectes de la relació entre les persones posaran en pràctica perquè l'alumnat tingui les condicions per poder aprendre. L'aprenentatge, sabem per les aportacions de la neurociència, que és produeix en la interacció social, de manera que en l’organització de l’aprenentatge ho hauríem de tenir en compte, ja que aconseguim millors resultats no únicament en els aprenentatges curriculars sinó també a nivell conductual i afectiu. Així doncs, es molt recomanable que els centres concretin quines estratègies o programes volen adoptar.
1- Escollir algun dels programes facilitat pel Departament d'educació [3]. Destaquem especialment , el bloc que conté les eines, estratègies i models.
- Cartes de necessitats i d'emocions.
- Programa de competència social. Educació primària, secundària i materials de formació.
- Caixes de convivència.Educació infantil i primària, ESO i guies didàctiques
- Programa A Mida.
- Projecte Filosofia 3/18.
- Tutoria entre iguals.
- KitsCaixa Valors.
- Web Núria Alart.
2. A partir dels recursos que ja conté el Projecte de convivència del centre destaquem en el context actual, cal tenir molt presents alguns aspectes com:
- L'acollida de l'alumnat en els aspectes emocionals i socials
- L'acció tutorial en les estratègies i actuacions per al desenvolupament de l’educació socioemocional.
- L'acollida del professorat per contribuir al seu benestar del docent.
- La comunicació i cooperació amb les famílies com una oportunitat de creixement conjunt.
Una vegada escollit o escollits el o els programes, l'equip directiu juntament amb l'equip docent i en coherència amb el PEC, haurà de concretar de quina manera els aplica: per això us suggerim les recomanacions que hem donat per als programes d'educació emocional.
Continua llegint la segona part de l'article
[1] http://xtec.gencat.cat/ca/comu...
[2] Educació emocional com a eina d’inclusió social, Carme Montemar, EAP Alt Maresme