Setembre 2020: Estació d'enllaç - Part 2

La incertesa de l'inici del nou curs el setembre del 2020 fa necessària, més que mai, que tinguem identificat d'on partim, les oportunitats i amenaces de l'entorn, així com les fortaleses i debilitats internes, sense perdre de vista que tot el que fem ha de tenir com a eix central les persones del centre, especialment l'alumnat. En concret, considerem que convindria posar el focus en 4 àmbits:

a- La valoració de l'estat emocional de les persones

b- La valoració de l'estat relacional de les persones

c- La valoració de l’organització dels centres educatius per fer front als escenaris canviants

d- L’avaluació dels assoliments competencials dels alumnes

Llegeix la primera part de l'article

c. La valoració de l’organització dels centres educatius per fer front als escenaris canviants

Els processos de centre com la coordinació, els lideratges, l’acció tutorial, el desenvolupament organitzatiu o la utilització dels recursos són elements clau que s’han vist alterats de manera notable respecte dels estàndards que cada centre disposava per adaptar-se a la situació de tancament escolar.

Un dels aspectes que en aquest retorn ha de tenir un lloc destacat, és determinar quin és el perfil digital del centre i en quin punt ens trobem per seguir avançant.

Cada vegada trobem més Projectes educatius que valoren la importància de la competència digital del seu alumnat i la recullen com un tret d'identitat que singularitza el centre. A tall d'exemple, en citen alguns trets extrets de Projectes de centres reals:

-Integrem les tecnologies de la informació i la comunicació de manera natural en el currículum dels estudiants a través dels entorns virtuals d’aprenentatge.

-Apostem per dotar els alumnes de la competència digital per poder esdevenir part important en la societat del futur.

-Potenciem les habilitats pròpies del segle XXI, com saber treballar amb eines col·laboratives, eines digitals i eines audiovisuals.

-Entenem l’ús de les TAC com una eina al servei de l’empoderament, la participació i l’aprenentatge.

-Posem la tecnologia al servei de l’aprenentatge amb nombroses possibilitats per millorar-lo connectant l’aula amb el món.

Suggerim que, específicament, els centres puguin determinar quin és el seu perfil digital.

1- L'any 2013 el Departament d’Educació va crear una aplicació informàtica [4] per ajudar els centres a crear el seu Pla TAC de Centre. Un dels apartats de l’aplicació permet elaborar una diagnosi de conjunt del centre. Aquesta diagnosi s’estructura en cinc aspectes: a) Estratègia, lideratge i gestió ; b) Usos curriculars ; c) Competència digital docent ; d) Seguiment avaluació i millora, i, e) Infraestructures i serveis digitals.

L’aplicació d'aquesta eina permet realitzar una diagnosi de l’àmbit d’aula, de centre o entorn, a partir d’una sèrie d’enunciats, que s’han de valorar amb una de les opcions següents: Complet/Molt, Avançat/Bastant, Inicial/Poc i Inexistent/Gens. Un cop acabada la diagnosi, es genera un informe valoracions dels punts forts i punts febles i propostes d’actuacions.

2- Així mateix la tesi doctoral de l’inspector d'educació Jordi Serarols Boada, de l'any 2019, proposa un model propi anomenat MADIGESC [5], de Maduresa DIGital ESColar per valorar la competència digital, a partir de 3 models existents: el model del Pla TAC del Departament d'Educació, del model NAACE d'una associació professional de directius, docents i consultors de Gran Bretanya, I, del model NCTE que prové d'una administració educativa europea, en concret d'Irlanda. Segons l'autor, el MADIESC serveix com a eina d’avaluació diagnòstica, és a dir, assenyala el nivell de maduresa digital en què es troba un centre i, de l’altra, indica el recorregut que ha de permetre al centre d’avançar des del moment de l’autoavaluació fins a assolir l’estadi més alt de maduresa digital. MADIGESC està organitzat en 4 dimensions i cadascuna d'elles té diversos elements.

• Infraestructures: Connectivitat ; Equipaments ; Recursos digitals educatius ; Suport tècnic ; Sistemes de gestió de l’aprenentatge ; Sistemes de gestió de continguts, i, Seguretat.

• Usos curriculars: Competència digital ; Usos de les TIC ; Metodologies de treball ; Activitats d’aprenentatge ; Gestió d’aula ; Avaluació de l’alumnat; Inclusió i atenció a la diversitat, i, Relació amb l’entorn.

• Professorat: Competència digital docent ; Formació permanent ; Seguretat i confiança ; Sistemes de suport ; Usos docents, i, Gestió de l’aprenentatge.

• Organització i gestió: Visió ; Lideratge; Innovació ; Planificació i organització ; Mecanismes de seguiment i avaluació ; Ús de dades ; Comunicació, i, Cultura digital.

Un dels valors que al nostre entendre aporta MADIGESC és que per a cadascun dels elements que conformen les dimensions elabora una rúbrica en què es descriuen quatre nivells d’assoliment: nivell inicial, nivell competent, nivell consolidat i nivell madur. La descripció de cada nivell per a cada element del model serveix de base d’orientació per traçar el full de ruta perquè el centre pugui progressar en el seu grau de maduresa digital.

Una vegada elaborada la diagnosi de la maduresa digital del centre, a través de qualsevol de les dues eines que hem citat o qualsevol altra, l'equip directiu conjuntament amb l'equip docent haurà de concretar de quina manera potenciar els punts forts i quines propostes es fan per superar els punts febles.

Als models de diagnosi que hem comentat caldrà afegir, sempre, però més encara en la circumstància que hem viscut i estem vivint en aquest moment, la veu de l’alumnat en molts aspectes. A tall d’exemple en citem algunes percepcions de l’alumnat que hauríem d’identificar:

- els avantatges i les dificultats en l’ús de les eines digitals.

- els aprenentatges fets i no planificats, que els poden ajudar en començar el curs.

- els que se n’han sortit millor i els que han tingut més dificultats ¡, quines n’han estat les causes.

- el que no els ha motivat, que no han treballat, que no han entès, etc.

- les activitats més ben valorades relació a: el tipus d’activitat, la comprensió del que els demanava el professor, la suficiència de temps per fer-la, els recursos que els han ajudat a realitzar-la, l’ajuda que els han proporcionat les activitats d’autoavaluació, les correccions que els han retornat , les converses amb els professors, etc.

d. L’avaluació dels assoliments competencials dels alumnes

És a dir, verificar una síntesi dels aprenentatges realitzats en les diferents competències (lingüístiques, matemàtiques, digitals, aprendre a aprendre,...), dedicant atenció a conèixer la percepció subjectiva del que l’alumnat creu haver après o les llacunes que creu tenir. Probablement, amb especial incidència en l’alumnat que iniciarà en el darrer curs de cada una de les etapes obligatòries (sisè de primària i tercer d’ESO).

Es necessitarà una pluralitat de tècniques i instruments d’avaluació (entrevistes, grups de discussió, qüestionaris, proves, etc.) i, segurament, no caldrà que tots els àmbits d’avaluació i de valoració siguin exhaustius i amb una profunditat màxima. S’hauran de prioritzar, en cada context, els aspectes més adequats i recaptar-ne una informació valuosa que orienti la presa de decisions per continuar una signatura possiblement sotmesa a turbulències.

[4] http://xtec.gencat.cat/ca/cent...

[5] Tesi doctoral Dr. Jordi Serarols Boada: La implentació de les TIC en els centres d’ensenyament de secundaria de Catalunya.Propostes d’organització i gestió a partir d’estudis de cas. UOC (2019). Es pot consultar a: https://www.tdx.cat/handle/108...