Un "MIR" per al professorat? La inducció com a part de la formació i acreditació del docent

Miquel Martínez és catedràtic i membre del grup de recerca GREM de la Universitat de Barcelona. Ana Marín és investigadora i analista en pedagogia internacional. Ambdós han compartit tasques de coordinació del programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres de Catalunya MIF entre 2013 i 2018.

Els estudis demostren que la qualitat del mestre condiciona de manera molt significativa les oportunitats educatives dels alumnes. I s’ha fet també evident que una part transcendental de la qualitat docent depèn de com es forma el professorat novell en els primers moments d’incorporar-se al centre, en contextos de pràctica real de la professió. És el que es coneix com a inducció a la docència.

A diferència d’altres països com Anglaterra, Alemanya o Estònia, a Catalunya s’ha donat poca importància a la inducció del professorat novell. A més de les actituds i la vocació dels mestres, és important la preparació dels docents per a la missió de l'escola a la societat actual. Per això, el trànsit de la formació inicial a l’acreditació docent mitjançant la inducció és un dels principals reptes que tenim al davant.

Per què és important la inducció a la docència?

Perquè en el context actual apareixen nous reptes als quals han de saber fer front els docents. Reptes que demanen més formació en la pràctica i que no sempre es poden abordar en el període de formació inicial, per molt bo que aquest sigui.

Per això cal avançar cap a un model de formació inicial i de desenvolupament professional docent que integri el període de la formació inicial del professorat amb un període d'inducció com a novells en centres. Aquesta integració ha de permetre que els docents es formin i iniciïn la seva activitat professional participant més intensament en contextos de pràctiques de qualitat.

Perquè per molt present que estigui el component pràctic en la formació inicial docent, la inducció, mitjançant la residència en un centre, propicia una introducció més autèntica a la professió docent.

De la mateixa manera que hi ha aspectes de la formació més teòrica i de cultura professional que no es poden aconseguir sense espais i moments de reflexió i d'estudi, sabem d'aprenentatges que no es poden construir si no és a la pràctica.

El component pràctic té sentit fonamental al llarg de tot el procés formatiu dels futurs docents i, així es fa o s'hauria de fer, mitjançant diferents tipologies i amb més o menys intensitat en els diferents moments dels estudis. Però, en el període d'inducció, aquest component pràctic és encara més fonamental perquè fa que la introducció a la professió docent no sigui un procés desconegut. Disminueix el "shock" que suposa la posada en escena i permet un autèntic coneixement de la realitat, un acompanyament curós per ser autònom professionalment i una reducció d’incerteses davant l'escenari de l’aula, l’alumnat, les seves famílies i els col·legues.

Un període d'inducció disminueix el "shock" de la posada en escena i permet un autèntic coneixement de la realitat de l'aula.

Els programes d’inducció no han de suposar, en cap cas, una reducció de les pràctiques de la formació inicial, si bé poden ajudar a una revisió de les diferents tipologies de pràctiques al llarg dels estudis. I en tot cas, i per assegurar la qualitat i la realització satisfactòria del període d’inducció, és necessari disposar d’un marc de política comú i un marc de referència per a les competències docents per les diferents fases formatives.

Perquè els programes d'inducció i mentoria proporcionen un ajut insubstituïble als novells al permetre –si es sap aprofitar l'avinentesa- identificar els seus punts forts i també les febleses en coneixements, competències, actituds i valors que recomanin formació complementària.

És important que la formació prèvia a la inducció sigui bona, però no podem esperar, per molt bona que sigui, que prepari per a tots els desafiaments amb els quals s’enfrontaren en el seu primer treball com a docent. Els programes d’inducció comporten enfrontar-se a aquests reptes i també a aquelles qüestions emergents escolars i socials del moment. Per últim, però no menys important, també poden ser bons indicadors per a les universitats per la millora de la qualitat en la formació dels seus graduats.

Per exercir com a docent, a més de la formació acadèmica que combini teoria i pràctica, cal fer un període d'un any de formació com a resident en un centre.

Per això, considerem que per exercir com a docent en qualsevol centre, a més de la formació acadèmica que combini teoria i pràctica, calgui fer un període d'un any de formació com a resident en un centre. Cal que sigui un període de formació i d'avaluació formativa pel novell previ a la seva contractació laboral en un centre educatiu, la integració en la borsa d’interins i en definitiva a l’accés a la funció docent. En el cas que l’avaluació sigui desfavorable, seria oportú facilitar al participant propostes de formació complementàries per tal de millorar la seva qualitat com a docent.

Consideracions per a un bon sistema d’inducció

Un programa d’inducció pot plantejar-se a molts nivells, des de donar autonomia a les escoles per implementar el seu propi procés d’inducció fins a centrar-ho a escala estatal.

Atès que la professió docent en el nostre cas és una professió regulada, els programes d’inducció han de garantir la flexibilitat i mobilitat dels docents sense restriccions. I, per això, és necessari que el programa sigui compartit, formalitzat i reconegut per totes les comunitats i a nivell estatal, tot considerant els diferents ritmes i iniciatives per la seva implantació, les característiques i la idiosincràsia de cada comunitat.

Objectius de la inducció:

Un programa d’inducció pot tenir diverses funcionalitats, i inclús pot venir determinat pel moment d’implementació (Comissió Europea, 2010). Bàsicament:

• Si el programa d’inducció s'adreça a nous professors que han finalitzat la formació inicial del professorat, han obtingut la titulació oficial corresponent i també la corresponent llicència o permís per ensenyar, el propòsit del programa es centrarà en la millora de les competències dels docents.

• Si el programa d’inducció està dirigit al nou professorat que té el títol però encara no disposa d’una llicència per ensenyar, la inducció tindrà caràcter més acreditatiu per verificar les habilitats docents i la decisió sobre l’entrada a la professió.

• Per últim, si el programa d’inducció s’adreça al professorat que no està qualificat ni té llicència per ensenyar, la divisió entre la formació inicial i la inducció es fa borrosa i el programa en sí pot resultar ser una prolongació de la formació.

L’actual regulació de la formació inicial docent –nivell de grau per als mestres i màster de curta durada pel professorat- situa el període d’inducció amb posterioritat a la titulació de grau o de màster i amb una durada d’un curs. Si l’estructura de la formació inicial fos de 180 crèdits de grau i 120 de màster per a tot docent, tal i com hem proposat en diferents ocasions, el període d’inducció podria consistir en el darrer any del màster amb un accés depenent del nombre de places en funció de les necessitats del sistema educatiu, un valor equivalent a 60 crèdits i desenvolupat en col·laboració entre administració i universitats.

Independentment del moment d’implementació, tot període d’inducció ha d’enriquir el desenvolupament professional del futur docent donant suport a tres dimensions:

• En la dimensió personal, ha de donar suport al novell per desenvolupar la seva identitat com a docent i superar les situacions de dificultats en les quals es troba els primers mesos i anys, quan minva la confiança i s’incrementa l’ansietat i l’estrès.

• En la dimensió professional ha de desenvolupar les competències del novell. Aquest suport ha d’anar focalitzat en el desenvolupament d’habilitats per saber regular la convivència i la dinàmica a l’aula i aprofundir en el coneixement dels continguts objecte de la seva docència i de les estratègies d’aprenentatge i ensenyament.

• Finalment, en la dimensió social, el programa d’inducció ha de permetre crear i donar suport al novell per formar part de la comunitat escolar i professional en un entorn d’aprenentatge col·laboratiu al centre i entre els grups d’interès del sistema educatiu com ara les famílies i la comunitat propera.

Sistema d’avaluació i mentoria

Atès que un dels principals objectius d’un programa d’inducció és la millora de les competències i habilitats dels docents, així com propiciar un coneixement pràctic més complet i més saber escolar que el que es pot aprendre i viure a les pràctiques de la titulació, és necessari comptar amb un sistema precís i rigorós d’avaluació que ho garanteixi.

La inducció no pot consistir en un període de més pràctiques, sinó que ha de ser un període d’acompanyament ric en experiència i reflexió sobre la pràctica.

L’avaluació ha d’estar present en tot el període i ha d’integrar autoavaluació, avaluació interna i avaluació externa. I ha de propiciar que l’avaluació sigui viscuda com una pràctica habitual i necessària al llarg del desenvolupament professional. En aquest sentit, cal comptar amb plans de mentoria de centre i ser especialment curosos en la selecció i formació de mentors i mentores.

La inducció no pot consistir en un període de més pràctiques, com les ja fetes i necessàries en la formació inicial, sinó que ha de ser un període d’acompanyament ric en experiència i reflexió sobre la pràctica, molt ben acompanyat.

En aquest sentit, cal que el pla de mentoria estigui garantit pels centres formadors de novells com una dimensió del seu Projecte Educatiu de Centre, i amb mentors i mentores formats adientment per la seva tasca. Una tasca que cal reconèixer econòmicament, però sobretot laboralment en temps per dedicar-se a planificar, preparar i fer les tasques de mentoria pertinents.

Per a la tasca de mentors, convé comptar amb docents amb experiència reconeguda i no s’hauria d’oblidar al professorat i mestres jubilats.

Per a aquesta tasca convé comptar amb docents amb experiència reconeguda, implicats en Moviments de Renovació Pedagògica. A més, no s’hauria d’oblidar al professorat i mestres en estat de jubilació, així com prestar especial atenció al perfil, actituds i aptituds de les persones que desenvolupin les tasques de mentoria.

Cal considerar que la funció de mentoria no és simplement acollir i acompanyar, ni tampoc ensinistrar, i que la seva fita no és l’avaluació final i l’acreditació del docent. Ans al contrari, cal entendre la mentoria com a un conjunt d’accions que un docent amb més experiència desenvolupa envers un novell.

Aquestes accions han de generar una xarxa de relacions que generi confiança en el novell, oferint-li moments i temps per a la reflexió sobre la seva pràctica, així com referències per part del mentor i retroalimentació per poder propiciar la millora com a professional. Saber viure bé aquesta tensió entre acompanyar, estimular la millora del novell, corregir i oferir retroalimentació sobre llur quefer és clau en la funció de mentoria i en el benestar del novell.

Per acabar: vinculació amb les altres fases del desenvolupament professional

La implementació d’un programa d’inducció no pot ser una fase independent i inconnexa a la resta d’elements que formen part del desenvolupament professional docent, sinó que ha de ser una fase més del contínuum que vincula la formació prèvia, l’entrada a la professió i la formació contínua.

Això implica mantenir una estreta i directa relació amb les institucions competents i responsables de les altres fases per aconseguir que les transicions siguin més fluides i, alhora, es pugui enriquir i millorar el procés en conjunt amb les retroalimentacions entre les diferents fases. La implicació, el compromís i el treball col·laboratiu entre tots els participants implicats és clau en l’assoliment d’aquesta vinculació.

Aquest període d’inducció cal que es tingui en compte en la selecció i valoració dels exercicis de mèrits i/o oposicions que siguin vigents i, per això, cal que sigui avaluat i remunerat adientment.

Vols saber-ne més?

• Llegeix el capítol de l'Anuari 2018 De la formació inicial a la professió docent: la inducció a la docència
  
• Mira el vídeo Garantir la qualitat del professorat novell: la inducció - Miquel Martínez i Ana Marín
  

Foto: Martí Petit // Ajuntament de Barcelona