Laura Morató

L’educació venç la pobresa proposa deu polítiques educatives per trencar el cercle viciós que fa que un infant pobre acabi esdevenint un adult pobre. Polítiques que van des de l’educació en la petita infància o l’acompanyament parental fins a programes per a la continuïtat educativa (beques, orientació, suport), passant per les activitats extraescolar i d’estiu.

L’Anuari 2024 de la Fundació Bofill analitza els principals indicadors educatius en clau evolutiva i en comparativa internacional. L’anàlisi i l’aposta política que fa, va més enllà del d’anuaris anteriors, tot involucrant visions i accions d’àmbits que no són únicament escolars.

Des de 2005, l’Anuari de l'educació de la Fundació Bofill diagnostica els principals indicadors i tendències educatives a Catalunya i ofereix reflexions i propostes per a la seva millora. Aquesta publicació ha esdevingut de referència i cada edició és un reflex rigorós de l’actualitat educativa.

L’economia de les famílies condiciona en gran mesura els resultats i les trajectòries educatives dels seus fills i filles. Cal combatre aquesta bretxa d’oportunitats entre famílies riques i pobres i el millor instrument de què disposa la política pública per fer-ho és per mitjà d’un autèntic sistema de beques a l’estudi.

El anuario Los retos de la educación en Cataluña se presenta como un instrumento de priorización y movilización de la agenda política que señala desafíos y políticas prioritarias, identifica palancas de cambio y propone medidas concretas de transformación.

La financiación de los centros educativos es la base que sostiene el sistema escolar. Es lo que determina cuántos y qué recursos (humanos, monetarios, materiales, formativos...) llegan a las escuelas e institutos para que estos puedan ofrecer oportunidades educativas a sus alumnos.

Cataluña tiene un reto pendiente en el aprovechamiento de la investigación para liderar el sistema educativo y responder a los retos vinculados con la educación. ¡Apostamos por la investigación para mejorar la educación del país!

Un espacio de encuentro entre docentes e investigadores en educación para poner en juego evidencias y prácticas sobre varias dimensiones relacionadas con el vínculo educativo.

Las colaboraciones recogidas en este Anuario 2020, a cargo de diez expertos coordinados por César Coll y Bernat Albaigés, abordan algunos de los desafíos educativos más desgarradores que compartimos con los países de nuestro entorno. Y lo hacen partiendo de la realidad del sistema educativo catalán, de sus fortalezas y debilidades.

¿Por qué abrir la educación? Contra las desigualdades educativas. Debido a la crisis del coronavirus, este año los niños y jóvenes pueden estar seis meses sin escuela, sumando el verano al último trimestre de este curso 2019-20, que será de enseñanza telemática, y es probable que niños y jóvenes no vuelvan a pisar las aulas hasta el próximo curso.

Des de la Fundació Jaume Bofill, es va fer una crida a participar en l’#ÀgoraDeDrets dedicada al dret a l’educació per a què comunitat educativa, experts, activistes, càrrecs i tècnics de l'Administració Pública poguessin contribuir amb les seves reflexions i propostes al Pla de Drets Humans de C…

Com seran les famílies amb fills, d’aquí a 5-10 anys? Quines pautes de vida tenen els pares i mares avui que ens poden explicar com seran en un futur? Quines són les tendències familiars que impactaran en l’educació en la propera dècada? Aquestes són algunes de les preguntes que es volen respondre …

L'alta mobilitat social entre pares i fills del període 1955-2005 així com el paper clau de l'educació per afavorir el moviment de classes contrasta amb les dades 2003-2009, a on s'evidencia el fre a la mobilitat social, l'empobriment i la vulnerabilització.

Un projecte que vol copsar prioritats i percepcions, valoracions i sensibilitats sobre l’educació del país. 

Volem elaborar una diagnosi sobre les polítiques de petita infància a Catalunya, que permeti entendre quins són els debats i com s'estan plantejant, a quina necessitat present i futura responen els serveis, quins són els actors principals i quines les evidències científiques disponibles.

El proyecto ¿Qué funciona en educación? se propone revisar las evidencias generadas por la investigación rigurosa alrededor de las intervenciones y políticas que mejoran los aprendizajes, con el fin de informar el diseño de las políticas educativas.

Quina aportació pot fer la reflexió i la pràctica pedagògica a la solució dels problemes que les dades PISA posen sobre la taula? Quines accions poden implementar-se a l’aula i al centre educatiu per a millorar la qualitat dels aprenentatges?

Dades obertes per a la recerca en educació vol generar coneixement sobre les bases de dades que serien útils per a la recerca, la manera d’accedir-hi i l’opinió de la comunitat investigadora sobre les dades obertes.

El Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) és una enquesta longitudinal que des del 2001 i fins el 2012 permet una mirada única sobre la realitat de Catalunya. 

L'objectiu de la recerca és revisar el sistema de beques de suport a la formació o altres modalitats de finançament individual actual i explorar models provats amb èxit per proposar modalitats alternatives més ajustades a la necessitats actuals.

La recerca “L’impacte de la formació d'adults en les trajectòries laborals” s’emmarca en el projecte de recerca internacional Education as a Lifelong Process –Comparing Educational Trajectories in Modern Societies (eduLIFE) que parteix d’una visió longitudinal sobre les trajectòries educatives i té previst estudiar entre el 2012 i el 2015, l'educació infantil, l'educació secundària i terciària, la transició de l'escola al treball, i l'aprenentatge d'adults.

A la recerca "Educació i estabilitat laboral a Catalunya. Mobilitat entre ocupació estable, inestable i no ocupació, 2002-2012" s'analitza la mobilitat dels individus entre tres estats de relació amb l'ocupació, en funció del grau d’estabilitat: absència de vincle, vincle inestable i vincle estable amb el mercat de treball.

Crisi, trajectòries socials i educació és la tercera d'una línia de recerca continuada sobre educació i mobilitat social a Catalunya, a partir de les dades del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD).

Educació i mobilitat social a Catalunya és la primera d'una línia de recerca sobre educació i mobilitat social a Catalunya, a partir de les dades del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD).

Treball conjunt amb els centres escolars per a la millora de les relacions i el vincle entre família i escola, partint de la hipòtesi que el vincle família?escola ben treballat reverteix en la millora del resultats de l'alumnat.

Nova investigació amb les dades del Panel de Desigualtats a Catalunya (PaD) per respondre preguntes com: El nostre nivell educatiu afecta amb qui ens relacionem i de quines amistats ens envoltem? Podem establir relacions entre nivells educatius i cohesió social?

"Via Universitària" és una enquesta en línia als estudiants universitaris per tal de conèixer qui són, com és el seu pas per la universitat i què n’esperen.

El cicle de conferències "El valor social de la recerca" ha estat una de les vies per celebrar els 10 anys de l'enquesta Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) juntament amb la publicació i difusió dels principals resultats del PaD en el seus primers 10 anys de vida.