Els reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2022
Anuari 2022
CompletatL’Anuari dels reptes de l’educació a Catalunya es presenta com un instrument de priorització i mobilització de l’agenda política, que assenyala desafiaments i polítiques prioritàries, identifica palanques de canvi i proposa mesures concretes de transformació.
En particular, la selecció i l’enfocament dels reptes que s’aborden en aquest Anuari 2022 no podien ser aliens als impactes que la crisi de la Covid ha provocat en l’educació, i que han evidenciat els principals punts crítics i baules febles del sistema, però també un seguit oportunitats i espais de millora que necessàriament caldrà aprofitar en els propers anys.
D’aquesta manera, entre els capítols de l’Anuari s’aborden qüestions com ara quin professorat necessiten els centres d’alta complexitat, o quin és el valor afegit dels centres de noves oportunitats i com traslladar-lo al conjunt del sistema, alhora que s’hi inclouen contribucions més exploratòries sobre reptes que estan cridats a ser de gran rellevància en un futur immediat, entre d’altres: com podem capacitar als professionals de l'educació per una gestió inclusiva de la diversitat, o quin ha de ser el rol de l’educació en la promoció de la salut d’infants i joves.
Aina Tarabini, doctora en sociologia i professora de la UAB, és l’encarregada de dirigir aquest anuari, on hi participen dotze autores de prestigi, totes elles amb un objectiu comú de posar el coneixement més rigorós al servei de la millora de reptes molt concrets de millora de l’equitat i les oportunitats educatives al nostre país.
Consulta tots els anuaris a l’Estat de l’educació a Catalunya
Blog
Llegeix els articles relacionats
Publicacions
Video
No t’ho perdis
Quins són els reptes més importants dels sistemes educatius actualment? Louise Archer, University College de Londres. Anuari 2022
Quins són els reptes més importants dels sistemes educatius actualment? Diane Reay, Universitat de Cambridge. Anuari 2022
Quins són els reptes més importants dels sistemes educatius actualment? Agnès Van Zanten, CNRS, París. Anuari 2022
Posar la cura dels actors al centre de la política educativa. Conclusions Anuari 2022
Testimonis de mestres d’oportunitats: què necessiten els docents per educar en entorns de vulnerabilitat?
Mestres d’oportunitats: què necessiten els docents per educar en entorns de vulnerabilitat?
El Decret d'educació inclusiva: aportacions i limitacions per a garantir l'equitat educativa
El rol de la programació de l'oferta en la lluita contra la segregació escolar
Projectes
Projectes relacionats
-
Les col·laboracions recollides en aquest Anuari 2020, a càrrec de deu experts coordinats per César Coll i Bernat Albaigés, aborden alguns dels desafiaments educatius més punyents que compartim amb els països del nostre entorn. I ho fan partint de la realitat del sistema educatiu català, de les seves fortaleses i febleses.
-
El llistat de reptes d’aquest anuari 2018, dirigit per en Jordi Riera, ha estat construït mitjançant un procés deliberatiu i de treball en seminari d’experts. Cada repte és tractat en forma de capítol i liderat per un autor o autora experta en la matèria, amb la voluntat de combinar anàlisi, identificació de propostes i palanques de canvi.
-
Dirigit per en Bernat Albaigés i en Francesc Pedró, l’Anuari 2016 actualitza el sistema d’indicadors que mesuren l’èxit educatiu i els seus condicionants, a més de recollir aportacions expertes amb l’objectiu d’identificar les prioritats que han d’orientar la reinversió en educació, en un escenari de reactivació econòmica després de la crisi.
-
Dirigit per en Josep M. Vilalta, a partir d'un treball qualitatiu d'anàlisi i discussió en seminari, l’Anuari 2015 aprofundeix en temes clau com la innovació educativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la internacionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur o l’equitat i l’eficiència del sistema, entre d’altres.
-
L’Anuari de 2013, dirigit per Miquel Martínez i Bernat Albaigés, analitza la crisi econòmica, les reformes estructurals i els canvis al Govern de la Generalitat, fa un focus específic en la situació en què es troben els joves i analitza l’acció de govern entre 2010 i 2013 i les propostes de la controvertida LOMCE.
-
L'Anuari 2011, dirigit per Miquel Martínez i Bernat Albaigés, inclou tres novetats respecte les edicions anteriors: amplia la comprensió de l’èxit educatiu, s’inscriu en el debat internacional i proposa polítiques educatives fonamentades en la recerca. L'eix transversal que recorre aquesta edició de l'anuari és l'èxit educatiu.
-
Sota la direcció d’en Ferran Ferrer, aquest Anuari de l’educació analitza una de les èpoques més importants de la història de l’educació a Catalunya amb l’aprovació de la Llei d’Educació (LEC), la primera llei d’educació des de la restauració de la democràcia i l’autogovern a Catalunya.
-
L’Anuari 2006 és un informe objectiu i plural que proporciona una radiografia sobre els punts forts i febles del sistema educatiu català. Sota la direcció d’en Ferran Ferrer i en Bernat Albaigés, compta amb la contribució de diversos especialistes i amb les aportacions de bona part dels exconsellers i exconselleres d'aquell moment.
Coordinació
Coordinadors del projecte
-
Miquel Àngel Alegre
Cap de projectes
Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a analista a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), coordinant avaluacions de polítiques i programes educatius, socials i laborals. Amb anterioritat, va ser investigador Ramón y Cajal i director …
Veure’n més
-
Laura Morató
Coordinadora de projectes
Coordinadora de projectes FormacióVaig fer Sociologia a la Universitat de Barcelona (UB) i tinc el Diploma d'Estudis Avançats en Sociologia per la mateixa universitat, també sóc experta en mètodes avançats d'estadística aplicada per la UNED i postgrau en docència universitària per la UB.Exper…
Veure’n més
Equip
Equip del projecte
-
Aina Tarabini-Castellani
Directora de l'Anuari 2022
Professora titular de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i sots-directora del centre de recerca GEPS-UAB. És especialista en l’estudi de les desigualtats educatives. Formació Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Experiència Ha liderat nombrosos projec…
Veure’n més
-
Montserrat Blanes
Directora de l'Institut Bonanova FP Sanitària. Ha estat directora de la Fundació Barcelona FP i directora d’organització i gestió de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona).
Veure’n més
-
Queralt Capsada-Munsech
Doctora en Sociologia per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professora lectora (Assistant Professor) en Sociologia de l’Educació al Departament d’Educació de la University of Glasgow (UK). Prèviament havia treballat com a recercadora al Departament de Sociologia de Durham Univers…
Veure’n més
-
Marta Casas
Antropòloga especialitzada en Gestió de la Diversitat i la Con-vivència, Educació Intercultural i Educació Inclusiva. Actualment treballa de professora a l’INS Antoni Pous i Argila de Manlleu i coordina El Teler de Música (Fundació L’Arc).
Veure’n més
-
Digna Couso
Llicenciada en Física i doctora en Didàctica de les Ciències. Professora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB i Directora del Centre de Recerca per a l'Educació Científica i Matemàtica (CRECIM).
Veure’n més
-
Marta Curran
Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, professora i investigadora de Sociologia de l’Educació de la UCM i el GEPS-UAB.
Veure’n més
-
Clara Fontdevila
Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Bar-celona. Actualment és investigadora en Política educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i la University of Glasgow. Ha col·laborat com a investigadora i consultora amb diferents organizacions com Education International, UNES…
Veure’n més
-
Judith Jacovkis
Doctora en Sociologia per la UAB. Pertanyo al grup de recerca Esbrina - Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis; i membre del Grup de Recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials.
Veure’n més
-
Paula Lozano
Graduada en Mestra d’Educació Primària per la Universitat de Barcelona (UB). Màster en Investigació i Canvi Educatiu (UB). Professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB i membre del grup de recerca Esbrina.
Veure’n més
-
Raquel Miño
Doctora en Educació i Societat per la Universitat de Barcelona. Professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB i membre del grup de recerca Esbrina.Ha participat en diversos projectes d’investigació i innovació educativa de caràcter nacional i internacional, sobre temàtiq…
Veure’n més
-
Laia Narciso
Doctora en Antropologia Social i Cultural. Professora al Departa-ment d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora del Grup EMIGRA, Centre d'Estudis sobre Migracions. La seva recerca ha focalitzat en l’estudi de la desigualtat educativa i social de la po…
Veure’n més
-
Neus Sanmartí
Doctora en Ciències Químiques i especialista en Didàctica de les Ciències. Professora emèrita del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB. Ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenen…
Veure’n més
-
María Segurola
Cap del projecte DeSegregAcció
Graduada en Periodisme (Universidad CEU San Pablo) i màster en Polítiques Públiques i Socials (Johns Hopkins University i Universitat Pompeu Fabra). Compta amb experiència com a periodista a mitjans informatius i al món de la comunicació corporativa. La seva trajectòria professional s’ha desenvol…
Veure’n més
-
Eulàlia Sot
Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Teràpia Familiar Sistèmica pel Centre de Teràpia Familiar de Bar-celona. Actualment treballa a la Subdirecció General d’Addiccions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Actualment és psicòloga re…
Veure’n més
-
Núria Vallès-Peris
Sociòloga, doctora especialitzada en Estudis de la Ciència i la Tecnologia. Actualment és investigadora a l’Intelligent Data Science and Artificial Research Center de la UPC i al Barcelona Science and Technology Studies Group de la UAB. Investigadora postdoctoral Margarita Salas de la UAB a l’In…
Veure’n més