Acaba el projecte de suport socioeducatiu que ha arribat a més d’11.500 alumnes de 230 centres

• A Catalunya hi ha 157.233 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu causades per la situació socioeconòmica de les seves famílies o pel fet d’haver arribat recentment al país. Només el 14% va rebre el curs passat algun tipus d’ajuda econòmica del Departament d’Educació per fer front a aquestes necessitats.
• L’emergència educativa per la pandèmia ha generat una pèrdua d’aprenentatges equivalent a entre 3 i 4 mesos d’escola.
• Les diferències de puntuació en les proves de competències entre l’alumnat escolaritzat en centres d’alta complexitat, i per tant més vulnerable, i aquell en centres de baixa complexitat arriba fins als 18 punts percentuals en algunes competències.
• La Fundació Bofill posa punt final aquest juny a un projecte de suport socioeducatiu que ha arribat a més d’11.500 alumnes en 230 centres educatius repartits en 4 territoris (Catalunya, Andalusia, Ceuta i Melilla). És el primer programa educatiu d’aquest abast que ha comptat amb una avaluació d’impacte (RCT). Els primers resultats mostren:
• El 83% dels infants participants ha incrementat el seu gust per la lectura, predictor principal per a la millora de la comprensió lectora.
• El 93% dels infants ha incrementat el seu gust per les matemàtiques.
• El 80% dels joves ha descobert què fa bé i què pot millorar i s’ha adonat de com els seus comportaments afecten el seu aprenentatge i la seva vida fora de l’aula.
• El 71% dels centres participants demana activament la continuïtat dels programes.
• Cal una política educativa que garanteixi programes de suport socioeducatiu imprescindibles per acompanyar especialment l’alumnat amb més dificultats. Les oportunitats d’èxit educatiu no poden dependre de la capacitat econòmica de les famílies.

A Catalunya hi ha 157.233 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) causades per la situació socioeconòmica de les seves famílies (NESE B) o pel fet d’haver arribat recentment al país (NESE C). D’aquests alumnes, només el 14% va rebre el curs passat algun tipus d’ajuda econòmica del Departament d’Educació per fer front a aquestes necessitats específiques que, de no ser correctament adreçades, son un clar predictor de l’abandonament educatiu, condemnant-los així al fracàs escolar i perpetuant la injustícia social.

És urgent garantir que aquests 157.233 alumnes tinguin accés a programes de suport educatiu de qualitat que reforcin les competències bàsiques especialment en un context postcovid en què s’han vist agreujades les desigualtats socials i territorials. A Catalunya es calcula que aquesta pèrdua d’aprenentatges per la pandèmia equival a entre 3 i 4 mesos d’escolarització i s’ha acarnissat especialment amb l’alumnat d'entorns desafavorits. A més, les proves de competències de 2019 ens indiquen diferències de fins a 26 punts en les puntuacions mitjanes de l’alumnat en funció del nivell socioeconòmic i el capital cultural de les seves famílies.

D’acord amb les dades de l’informe PISA, l’alumnat amb un alt estatus socioeconòmic tendeix a obtenir millors resultats en les proves de competències que no pas el d’un estatus baix. L’any 2018, l’alumnat amb un nivell socioeconòmic alt va assolir 81 punts de mitjana en competència matemàtica i 76 en competència científica, molt per sobre de l’alumnat amb un estatus socioeconòmic baix (una diferència equivalent a uns dos cursos escolars per sobre en el nivell d’aquestes competències).

En un escenari educatiu crític com l’actual, programes de suport educatiu orientats a l’acceleració de competències bàsiques i a la millora d’expectatives i de l’autoconfiança de l'alumnat són imprescindibles per acompanyar especialment aquells alumnes amb més dificultat i que més ho necessiten.

És inajornable activar reforços addicionals perquè cap alumne quedi enrere, en coordinació amb els centres educatius, els serveis externs i les entitats del tercer sector. Aquests reforços addicionals son crucials pels centres de màxima i alta complexitat, ja que les diferències entre l’alumnat escolaritzat en aquests centres, i per tant més vulnerable, i aquell en centres de baixa complexitat mostren una diferència de puntuació que arriba fins als 18 punts percentuals en algunes competències bàsiques i, en cap cas, és inferior als 8 punts diferencials (proves de competència a 4t d’ESO, 2020).

Sabem que les famílies inverteixen cada vegada més recursos en l’educació a l’ombra (shadow education) de tutories privades complementàries i d’activitats extraescolars que ajudin a revertir la bretxa d’aprenentatges dels seus fills i filles (288€ per alumne i any a Catalunya). Tanmateix, segueixen donant-se diferències en funció del poder adquisitiu: tot i que les famílies amb menys recursos destinen una bona proporció dels seus ingressos a programes de suport educatiu, la major part dels diners els inverteixen en recursos de reforç escolar per ajudar als seus fills i filles a recuperar competències bàsiques i evitar el fracàs escolar, mentre que les famílies més benestants destinen els recursos a programes que amplien i perfeccionen aprenentatges. Això fa que es mantinguin i accentuïn encara més les desigualtats socials (Educación en la sombra en España, ESADE 2022). La provisió privada d’un recurs bàsic per a compensar el desequilibri no fa altra cosa que perpetuar la injustícia social. Cal fer un pas ferm en la constitució d’una política pública de suport educatiu que apuntali l’èxit educatiu de tots els infants i joves, sense exclusió.

Els programes de suport educatiu no poden ser un luxe que depengui de les capacitats econòmiques de les famílies. Cal garantir-ne l’accés per a tots els infants que ho necessitin. Projectes com el que ara finalitza la Fundació Bofill, finançat amb fons europeus, han arribat a més d’11.500 alumnes en 230 centres educatius d’alta i màxima complexitat repartits en 4 territoris (Catalunya, Andalusia, Ceuta i Melilla) poden ser part de la solució. Treballant 3 competències claus per a l’èxit educatiu a través de 3 iniciatives: Lecxit (comprensió lectora), Math Tutoring (competències matemàtiques) i Pentabilities (habilitats socioemocionals) a través de la tutoria i la mentoria intensiva, mètodes que la recerca educativa (Education Endowment Foundation: one-on-one tuition i Education Endowment Foundation: small group tuition) mostren com a més efectius per a equilibrar les desigualtats educatives.

A més a més, és el primer projecte educatiu que s’avalua a través d’una avaluació d’impacte RCT (randomized control trial) que permetrà conèixer l’impacte de cada programa comparant l’efecte en l’alumnat participant i el no participant. L’objectiu és incorporar programes educatius efectius, basats en evidències, a la política pública.

A l’espera de les dades d’avaluació finals, ja podem extreure algunes conclusions preliminars. Per exemple, el 83% dels infants participants a Lecxit, el programa de comprensió lectora, ha incrementat el seu gust per la lectura, predictor principal per a la millora de la comprensió lectora. De fet, el 87% de les famílies participants en el programa afirma que el seu fill o filla entén millor el que llegeix després de la participació al Lecxit. Respecte a la competència matemàtica, el 93% dels infants participants a Math Tutoring, ha incrementat el seu gust per les matemàtiques. Pel que fa a les habilitats socioemocionals, treballades a través del programa Pentabilities, el 80% dels alumnes participants expressa que el programa l’ha ajudat a descobrir què fa bé i què pot millorar, així com a adonar-se de com els seus comportaments afecten el seu aprenentatge i la seva vida fora de l’aula.

Els centres educatius participants coincideixen en la necessitat de programes de suport educatiu com els que ha dut a terme la Fundació Bofill aquest curs 2022-2023: el 71% dels centres participants demana activament la continuïtat dels programes com a part de les polítiques públiques de suport educatiu del nostre país.

Són determinants polítiques de suport educatiu que no tinguin exclusivament una orientació compensatòria on predominin els deures escolars, sinó que millorin competències bàsiques i ampliïn i enriqueixin les oportunitats d’aprenentatge, especialment per l’alumnat que més ho necessita. Per garantir-ho cal treballar en aquestes grans línies:

• Invertir recursos en els centres educatius, especialment d’alta i màxima complexitat, perquè puguin oferir suport educatiu dins i fora de l’horari lectiu, detectant les necessitats de l’alumnat i reforçant la tutoria i l’atenció personalitzada.
• Potenciar el suport educatiu en l’entorn municipal a través d’equipaments i entitats locals, coordinant els diferents agents, inclosos els centres educatius, i assegurant un bon repartiment territorial, dimensionant la cobertura, i garantint una oferta diversificada.
• Homologar i certificar les activitats i les entitats de suport educatiu per a garantir-ne la qualitat i l’adaptació a les necessitats de l’alumnat.
• Vetllar per la implicació de les famílies, sobretot les més vulnerables, aportant eines i espais per contribuir al procés d’aprenentatge dels seus fills i filles.
• Establir un sistema de tarificació social que inclogui la gratuïtat per a les famílies amb menys recursos.
• Promoure sistemes d’avaluació de les iniciatives i els resultats aconseguits per a garantir la qualitat i l’impacte de les actuacions.

Son molts els equips municipals que ja estan treballant en aquesta línia, amb moltes iniciatives d’èxit que poden orientar a aquells que encara no han abordat aquesta necessitat. És possible crear oportunitats educatives equitatives que corregeixin les desigualtats socials i garanteixin l’èxit educatiu de tots els infants i joves sense exclusió.

Cal una política educativa en clau de país amb un compromís ferm per l’equitat que garanteixi els programes de suport socioeducatiu imprescindibles per acompanyar l’alumnat amb més dificultats. Les oportunitats d’èxit educatiu no poden dependre de la capacitat econòmica de les famílies.

Si vols saber-ne més sobre Suport Educatiu:

• ENTREVISTA Lídia Climent: “Els programes de suport educatiu poden reduir eficientment les desigualtats educatives”
• ENTREVISTA Caterina Calsamiglia: “L’avaluació de programes educatius és clau per saber-ne l’impacte i garantir unes bones pràctiques educatives” 
• SUPORT EDUCATIU. Acompanyament per accelerar oportunitats
• VÍDEO. Gràcies per haver fet possible Suport Educatiu