Ara és el torn dels municipis: de bones intencions a mesures efectives contra la segregació escolar

La segregació escolar és un dels majors problemes del sistema educatiu ja que comporta conseqüències perjudicials per al desenvolupament dels estudiants, les seves condicions de vida futures i per a la cohesió social del territori. Aquesta afirmació se sustenta en una gran varietat d'estudis que s'han anat publicant al llarg de les dues últimes dècades.

La preocupació per la proliferació i consolidació de les anomenades "escoles gueto" ja no és únicament assumpte del món acadèmic, sinó que ha transcendit al debat públic i a primera plana de l'agenda política. La centralitat que ha pres la qüestió de la segregació a Catalunya es materialitza en l'aprovació del Pacte contra la Segregació Escolar, signat pel departament d'Educació, el Síndic de Greuges, els municipis i la comunitat educativa aquest mateix any. El projecte inclou una bateria de mesures per reduir la segregació escolar i la promesa d'una pròxima aprovació de decrets que afavoriran una escolarització més equilibrada.

Per tant, la qüestió ja està sobre el tauler i arriba el moment de buscar estratègies concretes per abordar-la. Tot i això, no es pot tractar de buscar protocols d'actuació inequívocs. S'ha d'entendre que la realitat de la segregació escolar no és uniforme, sinó que té marques pròpies a cada territori. 

L'heterogeneïtat de mapes socials i condicions organitzatives de cada municipi requereix un coneixement profund del terreny abans de receptar una solució. En aquest sentit, els ajuntaments tenen clares oportunitats d'actuació adaptant mesures generals amb evidència d'èxit als seus contextos locals, malgrat que fins ara la implicació dels governs municipals ha seguit desigual.

L'activació d'actuacions concretes que afavoreixin l'heterogeneïtat social als centres és fruit d'un procés. El primer pas és analitzar les dades d'escolarització, ja que no es poden proposar estratègies sense conèixer els trets individuals del municipi. La taxa de dissimilitud, el nombre de centres amb concentració d'alumnes en situació vulnerable, l'anàlisi de les ràtios per escoles, el nombre de centres de màxima complexitat o la composició de les adscripcions són alguns dels indicadors que permeten fer una foto de la situació i seleccionar les palanques de canvi adequades per aconseguir una composició més heterogènia a les escoles.

Un cop identificats els focus del problema, cal entendre les condicions organitzatives que marquen les regles del joc de l'escolarització. Les vies de matriculació dels alumnes són diferents a cada municipi i constitueixen un entramat complex que no sempre és transparent. Una distribució precisa i clara de les competències pel que fa a l'escolarització aplana el camí per a la posterior implementació de mesures contra la segregació.

D'altra banda, l'intercanvi d'informació entre els agents que participen en la matriculació és vital per afavorir un millor repartiment de l'alumnat i evitar la concentració d'alumnes amb dificultats en els mateixos centres.

Amb coneixement de les dades sobre segregació i l'estructura de la xarxa d'escolarització, el municipi ha de proposar i executar estratègies per combatre la segregació. Aquestes han de ser d'abast global (no limitar-se només a alguns alumnes o centres), efectives (proporcionar resultats tangibles) i planificades (respondre a una diagnosi i tenir un propòsit).

Alguns ajuntaments ja porten anys fent passos en la lluita contra la segregació escolar, però de moment són moviments aïllats que no s'han recollit de manera sistemàtica. Monitoritzar les actuacions dels municipis seria beneficiós per identificar bones pràctiques i àrees de millora en la lluita contra la segregació escolar. Aquest índex serviria a més per generar coneixements compartits i actuar com a font d'inspiració per a municipis que encara no han començat el seu camí en aquesta direcció.