La baixada demogràfica agreujarà la segregació escolar si el Departament no actua amb contundència

Un risc per a la segregació: tot i la baixada de ràtios, sobraran l’11% de les places a P3, especialment als centres concertats i als públics de màxima complexitat

• La davallada de la natalitat ha propiciat una sobreoferta de places escolars creixent en la darrera dècada. Aquesta sobreoferta és un dels principals obstacles en la lluita contra la segregació escolar: genera vacants en alguns centres i això afavoreix que les famílies vagin a escoles fora de la seva zona i dificulta que els centres representin la composició del seu entorn.
• La baixada generalitzada de les ràtios a 20 alumnes feta pel Departament d’Educació és un primer pas positiu que ha permès reduir l’oferta en un 11% les places respecte del curs passat i millorarà la qualitat educativa.
• La davallada continuada de la demografia fa que aquesta mesura no sigui suficient per evitar la sobreoferta i caldrà combinar-la amb un tancament selectiu de grups que reforci la xarxa pública i prioritzi la supressió de línies que generen segregació escolar.
• Des de fa molts cursos, la majoria de les places vacants s’acumulen a l’escola concertada (21% al curs 2021-2022) i als centres públics de màxima complexitat (17% al 2021-2022). Aquests centres vulnerables, a més, reben la majoria de l’alumnat de matrícula viva per disponibilitat d’espai i per manca d’aplicació de criteris de distribució desegregadors, i això incrementa la segregació escolar.
• La reducció desigual de ràtios entre centres públics i concertats ha fet créixer el pes de l’escola concertada a 50 municipis: només el 40% dels centres concertats ha reduït la ràtio tant com ho han fet els centres públics. De fet, la concertada ha baixat les ràtios igual que la pública només en el 26% dels municipis on té presència.
• És imprescindible que el Departament d’Educació aprovi un nou decret de concerts que ordeni la programació conjunta de l’oferta educativa als centres públics i concertats o s’acabarà agreujant la segregació escolar.
• Cal que el Departament fixi un límit mínim i màxim d'alumnes per grup i uns criteris de tancament de línies. Aquests criteris han de vetllar per l'escolarització de proximitat, la bona gestió de l'aula, un aprofitament eficient dels recursos i un enfortiment de la xarxa pública.

Barcelona, 5 de maig de 2022

La programació de l’oferta de places escolars és un dels àmbits amb més incidència sobre la segregació escolar. Actualment, el nombre de places ofertes a la preinscripció no s’ajusta al nombre d’infants esperats a P3, i aquesta situació genera sobreoferta educativa.

L’excés de places a les escoles facilita la mobilitat de famílies fora de la seva zona escolar i debilita la demanda dels centres més complexos, que acumulen la majoria de vacants i reben més alumnat vulnerable al llarg del curs. Aquestes dinàmiques estan al darrere dels elevats índexs de segregació escolar que té Catalunya des de fa molts anys.

El Pacte contra la Segregació Escolar adverteix de la importància de programar una oferta ajustada a la demanda per evitar la sobreoferta i moviments de famílies d’unes zones cap a d’altres, però les dades mostren que un 13% de l’alumnat del segon cicle d’Educació Infantil marxa cada dia del seu municipi de residència per anar a una escola d’una altra localitat. La sobreoferta educativa facilita aquesta dinàmica de fugida, que es produeix principalment cap a l’escola concertada perquè generalment té menys complexitat i més places vacants: el 63% dels alumnes del segon cicle d’Infantil que no van a l’escola al municipi on resideixen estan matriculats a un centre concertat.

Descarrega el dossier La sobreoferta educativa a Catalunya – 2022

La mobilitat de les famílies més capitalitzades fora dels seus barris i municipis deixa vacants a les escoles de l’entorn i una concentració d’alumnat més vulnerable que tria freqüentment centres de proximitat. Així es construeix una segregació escolar superior a la segregació residencial, és a dir, una manca de correspondència de la composició social del barri amb la de les seves escoles. Així mateix, la manca d’ajust entre l’oferta i la demanda a la preinscripció genera tensions entre els centres escolars, que poden activar estratègies competitives per atreure les famílies i no perdre grups i professorat.

La passada preinscripció, dues de cada deu places a P3 van quedar vacants a Catalunya, una sobreoferta que va comportar efectes negatius per la distribució de l’alumnat i la cohesió social. La reducció de la ràtio 20 alumnes per grup aplicada per primer cop aquesta preinscripció és una primera resposta a la caiguda sostinguda de la natalitat i a la multiplicació de places buides al llarg de l’última dècada, però no soluciona el problema: hi ha una previsió de l’11% de vacants en acabar el procés. Aquesta mesura no és, doncs, una solució, sinó un pedaç davant una situació molt complexa i greu que necessita també l’aplicació de mesures estructurals i més contundents.

Llegeix l'article Sobreoferta educativa i segregació escolar: riscos i oportunitats

Quan hi ha sobreoferta, les vacants no queden repartides per igual entre les escoles, la majoria es concentren als centres públics de màxima complexitat i, especialment, als centres concertats. Tot i el creixent augment de les vacants al sector privat, que ja arriben a un 21% de les places ofertes, aquesta preinscripció la reducció de ràtio no s’hi ha aplicat amb prou contundència al total de la xarxa escolar.

Mentre que gairebé la totalitat de la xarxa pública ha assumit la baixada de ràtios, la reducció a la concertada ha estat fruit de negociacions individuals, més o menys exitoses, que han permès que part del sector no s’hagi sumat a la baixada de ràtio municipal. La disparitat en els criteris d’aplicació de la mesura ha comportat que, tot i l’obertura de nous grups al sector públic, les escoles públiques hagin perdut volum d’oferta respecte a l’escola concertada.

La diferència en l’aplicació de la reducció adverteix d’un risc: l’escola pública no pot assumir tot el pes de les mesures de reducció de l’oferta que seran ineludibles els propers cursos. Si no s’avança cap a una planificació conjunta dels llocs escolars dels centres públics i concertats, l’ajust de places per fer front a la segregació suposarà una reducció de l’oferta pública, incrementant el pes de la concertada al conjunt del sistema. Per això, cal que el Departament d’Educació implementi mesures estratègiques i rotundes per evitar els perills de la sobreoferta.

L’administració ha de fer servir eines disponibles com la reducció conjunta de les ràtios a tota la xarxa, el tancament selectiu de grups que enforteixi la xarxa pública i els centres diversos, la programació asimètrica de l’oferta entre zones i la planificació supramunicipal, i crear-ne de noves per prevenir els efectes que la programació escolar té sobre la segregació escolar. És imprescindible aplicar de manera immediata les polítiques necessàries per pal·liar els efectes negatius que la sobreoferta tindrà sobre les escoles i l’alumnat en aquesta preinscripció.

Però Educació també ha de començar a treballar sense demora en l’elaboració d’un pla a mig i llarg termini per governar l’escolarització i donar resposta a la magnitud de la davallada demogràfica. Entre els anys 2012 i 2032, Catalunya haurà perdut gairebé 23.000 alumnes a P3, segons les previsions demogràfiques d’Idescat. Les projeccions anuncien que la davallada continuarà els propers anys, i per això aquest canvi demogràfic ha d’implicar per part de les administracions una anàlisi profunda sobre quins seran els criteris de programació de l’oferta, quins impactes es volen aconseguir i com pot ajudar a generar unes escoles més equilibrades amb el seu entorn.

Per assegurar una oferta que doni resposta ajustada a les necessitats d’escolarització, s’ha d’incloure el sector concertat en la programació i assegurar que els grups en actiu no provoquen sobreoferta ni desequilibris en la distribució de l’alumnat. Així mateix, caldrà que el Departament d’Educació garanteixi una aplicació valenta de les eines de les quals disposa més enllà de la reducció de ràtios i elabori una sèrie de criteris i pautes per tancar grups quan la previsió d’alumnat així ho demani. D’aquesta manera, ha d’assegurar que la pressa d’aquestes decisions complicades no recau exclusivament sobre el món local i especialment sobre l’escola pública i es fa sota criteris de distribució equilibrada.

Les decisions relatives a la programació de l’oferta que es prenguin o s’evitin en els propers mesos condicionaran el comportament de la demanda de les pròxims preinscripcions, la distribució de l’alumnat, l’ús eficient dels recursos disponibles i les oportunitats educatives de milers d’infants. Tenim, doncs, una oportunitat d’aprofitar els canvis demogràfics per reduir la segregació escolar i tenir una xarxa escolar més equilibrada. Però és important que els Serveis Territorials i els municipis disposin d’un full de ruta clar que respecti els principis del Pacte contra la Segregació escolar.

El dossier La sobreoferta educativa a Catalunya – 2022, elaborat per la Fundació Bofill, analitza les darreres dades disponibles sobre l’oferta educativa a Catalunya i centra l'anàlisi en els municipis de més de 10.000 habitants, un total de 123 localitats. Ho fa a partir de dades públiques del Departament d’Educació, que es poden consultar a Dades Obertes i a les actes de les taules de planificació municipals. Aquesta anàlisi permet posar sobre la taula la magnitud de la sobreoferta educativa, la seva evolució i un ventall de propostes de política pública en el curt i mig termini per corregir-la.