Educació posposa l’aprovació d’un nou decret de concerts imprescindible per combatre la segregació escolar
22/02/2023
- L’actual decret de concerts, que aquesta setmana fa 30 anys de la seva aprovació, ha quedat obsolet i impedeix el desplegament d’algunes mesures contra la segregació escolar com la planificació ajustada de l’oferta educativa, que genera sobreoferta al conjunt de la xarxa escolar.
- L’ambigüitat de la regulació dels concerts pel que fa a les responsabilitats en l’aplicació de mesures genera molta disparitat en el sector concertat i perjudica els centres més corresponsables. El 53% dels centres concertats té una composició equilibrada amb el seu entorn, i el 44% ha reduït la ràtio per evitar la sobreoferta de places tant com ho va fer l’escola pública, tot i no tenir-ne obligació. Alhora, però, són precisament els centres concertats amb menys alumnat estranger els que han participat menys en l’aplicació d’aquesta mesura.
- L’escola pública no podrà assumir tot el pes de les mesures de reducció de l’oferta que seran inevitables en els pròxims cursos a causa de la davallada demogràfica. Si no s’avança cap a una planificació integrada i amb les mateixes responsabilitats dels centres públics i concertats, l’ajust de places per fer front a la segregació suposarà una reducció de l’oferta pública.
- L’endarreriment en l’aprovació del decret de concerts va impedir planificar l’oferta de places sota els mateixos criteris que el sector públic la darrera preinscripció. 2 de cada 10 places al sector concertat van quedar vacants la passada preinscripció, fet que va provocar sobreoferta al conjunt de la xarxa escolar i disfuncions en la distribució de l’alumnat.
- El sector concertat escolaritza només un 11% d’alumnat estranger, la meitat que la xarxa pública. Aquests desequilibris de composició social són presents a tots els municipis de Catalunya que tenen escoles concertades i públiques.
- La reserva de places per a alumnat vulnerable ha estat menys efectiva al sector concertat. L’escola concertada va començar P3 aquest curs 2022/2023 amb només un 10% d’alumnat identificat com a vulnerable socioeconòmicament, mentre que a la xarxa pública aquesta taxa és del 21%. 1 de cada 4 places per alumnat vulnerable van quedar vacants al sector concertat.
- Cal que el Departament d’Educació resolgui les subvencions per a l'alumnat NESE a l’inici de curs. Actualment, aquestes dotacions arriben molt avançat l’any i es generen greus dificultats econòmiques pels centres concertats amb nivells elevats de complexitat. Aquests 64 centres dels 730 complexos de Catalunya pateixen infrafinançament i retards en el cobrament. I és necessari que les dotacions per NESE es facin extensives a la resta de nivells, més enllà de P3 i 1r d’ESO.
- L’actual model de finançament penalitza precisament aquells centres concertats més complexos. Cal avançar urgentment cap a un sistema de finançament per fórmula que garanteixi la gratuïtat de l’educació a tots els centres finançats amb fons públics i que assigni els recursos segons complexitat social i educativa. Aquest sistema ha d’eliminar el copagament de les famílies a tots els centres del servei educatiu de Catalunya.
- L’elaboració d’un nou decret de concerts es va iniciar el 2019, en un context de consens a favor de lluitar contra la segregació escolar. Hi ha el risc de perdre l’oportunitat de dotar-nos d’una eina clau per desplegar el Pacte contra la Segregació Escolar. Acabar la legislatura actual sense un nou decret intensificarà les diferències de composició entre xarxes i dins del sector concertat.
Barcelona, 22 de febrer
La regulació del sector concertat és un element central a l’hora d’abordar les desigualtats en la distribució de l’alumnat, i és encara un repte pendent. El decret de concerts, vigent des de fa 30 anys i molt anterior a la Llei d’Educació (2009), avala una aplicació parcial i desigual de part de les mesures previstes en el Pacte contra la Segregació escolar per part dels centres educatius concertats. Aquest marc regulador ambigu i obsolet afavoreix que hi hagi desigualtats importants entre xarxes de titularitat i dins del sector concertat.
Catalunya, pionera en el desplegament de mesures per combatre la segregació escolar, no podrà avançar en la desegregació mentre el Departament d’Educació no pugui aplicar polítiques d’equitat al conjunt de centres finançats amb fons públics. Per això, l’actual decret de concerts de l’any 1993 suposa un fre que dificulta avançar en la reducció de la segregació escolar, un propòsit que compta amb un ampli consens social, polític i institucional.
L’actual decret de concerts de l’any 1993 suposa un fre que dificulta avançar en la reducció de la segregació escolar.
La urgència per l’homologació de la corresponsabilitat entre xarxes de titularitat va encapçalar l’agenda del Departament d’Educació fa quatre anys, quan va iniciar la tramitació d’un esborrany de decret de concerts. Aquest text havia de desenvolupar normativament els principis de coeducació i corresponsabilització a tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya, presents a la Llei d’Educació i refermats pel Pacte contra la Segregació Escolar. No obstant això, els tràmits per l’aprovació del nou reglament porten congelats des de 2020.
Relacionat: Descarrega el dossier de premsa complet
La recerca internacional demostra que els models de provisió mixta, com el català, tendeixen a augmentar les desigualtats i la segregació escolar, i és per això que requereixen una regulació clara i eficaç. L’esborrany del decret de concerts pendent d’aprovació permet avançar en aquesta direcció en aspectes especialment claus com l’obligació d’escolaritzar alumnat vulnerable, el control sobre el cobrament de quotes i la planificació de l’oferta conjuntament amb la xarxa pública i amb les mateixes obligacions.
Tot i que el nou decret de concerts va començar a tramitar-se ja en la passada legislatura, l'esborrany no ha prosperat des del 2020. L'aprovació del decret de concerts estava prevista pel segon trimestre del 2019 al Pla Normatiu 2019-2020, però aquesta fita no es va assolir. Al següent Pla Normatiu de la Generalitat 2021-2023 hi havia el compromís d'aprovar el decret de concerts abans del juny de 2023. No obstant això, la seva tramitació va patir un nou endarreriment aquest estiu, quan en una revisió del Pla Normatiu es va eliminar la previsió d’aprovar l'esborrany abans del mes de juny.
La xarxa concertada està fragmentada pel que fa a la corresponsabilitat en el desplegament de mesures contra la segregació escolar. El 44% de les escoles concertades va aplicar una reducció de ràtio a 20 alumnes per grup a P3 la passada preinscripció, tal com va fer l’escola pública, tot i no tenirne obligació normativa. L’altre 56% dels centres concertats no va adoptar la mesura exigida pel Departament d’Educació o ho va fer de manera parcial, amb ràtios superiors a 20. La implementació voluntària de la reducció al sector concertat va dificultar la limitació de la sobreoferta de places, perjudicial per a la segregació escolar, i va evidenciar les diferències dins del sector concertat.
En els últims deu anys, Catalunya ha passat d’un context de demanda creixent als nivells inicials, a un de caiguda demogràfica, pel que les necessitats d’escolarització han canviat. Aquesta tendència deixa cada vegada més places vacants a la preinscripció, que s’acumulen principalment als centres més complexos. És per això que, per evitar la infrademanda als centres més vulnerables i la seva complexificació, cal retallar l’oferta al conjunt de centres educatius amb baixades de ràtios, i eliminar aquells grups excedents als centres amb moltes línies que no s’omplen a la preinscripció.
L’ajust de l’oferta es va aplicar com a mandat a l’escola pública, però les contradiccions de la normativa sobre concerts van permetre que l’escola concertada pogués triar voluntàriament si reduir o no el nombre de places ofertes a la preinscripció. La participació de l’escola concertada en la reducció de la ràtio va ser fruit de decisions individuals i de negociacions particulars entre el Departament d’Educació, els ajuntaments i les escoles concertades. El seu resultat va respondre a les sensibilitats, voluntats i opcions de sostenibilitat econòmica de cada centre educatiu. L’artesania en les negociacions va generar una bretxa de corresponsabilitat dins de la mateixa xarxa concertada.
Com a resultat, i tot i la voluntarietat en l’aplicació de la mesura, el 73% dels centres concertats dels municipis de més de 10.000 habitants van fer alguna reducció de la ràtio a l’oferta inicial la passada preinscripció. No obstant això, la baixada no ha estat igual que la que ha fet l’escola pública en la majoria dels casos. Només el 44% dels centres finançats per fons públics de titularitat privada han sortit amb la mateixa ràtio que la resta de centres del seu municipi o zona educativa (en cas d’aquells municipis grans que programen l’oferta de manera segmentada).
Respecte a la tipologia de centre concertat que ha aplicat la mesura amb més contundència, són les escoles petites, d’una o dues línies, les que van estar més predisposades a reduir la ràtio tant com l’escola pública (un 49% dels casos), mentre que entre les escoles més grans, de tres o més línies, la taxa de centres amb una reducció igual que la pública va ser només del 39%. Veiem també que el 69% de les escoles concertades amb altes taxes d’alumnat estranger van reduir la ràtio per grup a 20, igual que la pública. En canvi, només el 35% dels centres no corresponsables ho va fer; aquells amb un menor volum d’alumnat estranger són també els que menys esforç han fet per ajustar les ràtios.
L’aplicació parcial de la reducció de ràtio va comportar, en definitiva, un major exercici de corresponsabilitat per part de l’escola pública i de les escoles concertades més complexes, que van adoptar la mesura amb un major abast. En cas de mantenir-se aquesta dualitat en el futur, l'escola pública no podrà assumir tot el pes de les mesures de reducció de l’oferta, que seran ineludibles els cursos vinents a causa de la davallada demogràfica, sense veure’s empobrida. Per altra banda, Catalunya no podrà tampoc assumir les conseqüències de no ajustar l'oferta i sense incrementar la segregació que això comporta.