Europa aposta per la recerca i l’evidència científica com a base de les polítiques educatives

Convertir l’evidència en motor de les polítiques educatives és una prioritat europea. Utilitzar la recerca, i saber transmetre-la, és imprescindible per aconseguir els objectius polítics de l’equitat i l’excel·lència i fer front a reptes com la digitalització o els canvis demogràfics. D’altra banda, polítiques poc efectives o de curt termini poden implicar grans costos en una matèria complexa i canviant.

Utilitzar la recerca, i saber transmetre-la, és imprescindible per aconseguir els objectius polítics de l’equitat i l’excel·lència i fer front a reptes com la digitalització o els canvis demogràfics.

L’actual presidència belga de la Unió Europea ha convertit l’evidència en l’educació en un dels seus eixos estratègics, i el passat 6 de febrer va celebrar a Brussel·les la “Conference Evidence-informed Education: Policy and Practice”. 45 referents acadèmics internacionals han abordat la cultura de l’evidència en l’educació i la necessària funció intermediadora, de pont i de context a molts nivells per tal que assoleixi objectius i afavoreixi dinàmiques d’innovació i millores. Tot plegat en un àmbit molt depenent de decisions individuals -polítiques i pràctiques-, i en què la recerca ha d’actuar com a complement de l’experiència, els valors o les habilitats pròpies de la pràctica (promoure més l’“evidence-informed education” que l’“evidence-based education”).

45 referents acadèmics internacionals han abordat la cultura de l’evidència en l’educació i la necessària funció intermediadora

El cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, ha estat un dels participants de les jornades. Alegre ha explicat que en aquest procés l’estratègia més efectiva passa per generar confiances i focalitzar esforços en la promoció de polítiques públiques efectives, especialment en el context català, on les relacions entre evidència i educació es troben en un estadi encara primigeni. També ha destacat la independència, la legitimitat, el rigor, l’estabilitat, la coherència, la consistència, la credibilitat i la transparència d’una institució intermediària com a motors de confiança.

L’estratègia més efectiva passa per generar confiances i focalitzar esforços en la promoció de polítiques públiques efectives

Alegre també ha lamentat com l’infrafinançament públic limita les iniciatives de recerca, com la falta d’espais estables per compartir coneixement i com una influència desigual dels actors en la política i el debat públic (residual en l’àmbit de la recerca) condiciona la transmissió d’evidències. De fet, ha recollit que només un 5% dels grups creuen que la seva recerca es transfereix correctament a la societat i acaba tenint impacte. També ha apuntat que l’absència d’incentius perquè la investigació es comprometi amb un coneixement entenedor i pràctic, així com la manca d’un ecosistema que permeti contextualitzar l’evidència de la recerca, en dificulta la transmissió.

L’infrafinançament públic limita les iniciatives de recerca, com la falta d’espais estables per compartir coneixement, condiciona la transmissió d’evidències

Alhora, ha assenyalat diversos indicadors positius per al trànsit de la recerca, com la predisposició de mestres i escoles a acollir-la, els canvis en la definició nacional dels estàndards (amb la incorporació de l’impacte social, la transferència, la disseminació i la mobilització) o el Pla de Recerca Educativa de Catalunya.

Alegre ha presentat la trajectòria de la Fundació Bofill i l’impacte de recerques i programes recents al costat de l’organització flamenca Leer Punt, en un acte moderat per Nóra Révai, analista del projecte Innovative Teaching for Effective Learning de l’OCDE.

Per saber-ne més: 

• Recupera les ponències de la jornada "La recerca al servei de les oportunitats educatives"
• Mira el vídeo "Cal acompanyar la innovació educativa amb evidències"
• Escolta la ponència ‘Dentro y fuera del aula: aprendiendo a partir de la observación reflexiva para garantizar las oportunidades educativas de todo el alumnado’ de Carlos Magro i Fernando Trujillo