I després del Hack The School, què?

Què va passar després de que els 30 centres vinculats a la Crida definissin les seves propostes per la millora dels espais educatius? En quin grau els canvis proposats es duen a terme? Són els espais de co-creació amb la comunitat i sobre un tema concret com els espais educatius una veritable palanca de canvi en el debat pedagògic del centre educatiu? Més enllà de la reflexió i definició de solucions al voltant del vincle entre els espais escolars i aprenentatge, la crida va ser una espurna per reflexionar sobre altres temes rellevants per al centre? Fins on arriba la participació de la comunitat educativa?

Uns mesos després de la finalització de la Crida Hack The School valorem amb els participants quin ha estat l’impacte del procés participatiu que s’ha dut a terme en els seus centres. 

Hack The School va llançar a la comunitat educativa el repte de repensar els seus espais escolars a partir d’un procés de co-creació i d’una conversa profunda sobre quin tipus d’interaccions humanes i formes d’organitzar els processos pedagògics volien per als seus centres, amb la col·laboració del ArquinFAD (Associació Interdisciplinària de Disseny de l’Espai del FAD) i del Departament d'Ensenyament.

Dels 176 centres educatius que es van presentar a la crida, 30 van ser els triats per participar del projecte. Més de 70 professionals de l’arquitectura i del disseny van enviar les seves candidatures per acompanyar als centres durant el desenvolupament del projecte. A més els centres també van comptar amb una guia amb d’orientacions, visites a experiències, espais de capacitació etc. (Podeu conèixer el procés en aquest vídeo).

A continuació, destaquem alguns dels impactes que s’han detectat.

Pràcticament totes les veus ens diuen que han realitzat els canvis, total o parcialment que es van definir durant el procés reflexiu . En algunes ocasions, el període de transformació dels espais s'ha plantejat com un camí llarg, per desenvolupar en tres o quatre cursos. Altres centres continuen implicant a famílies i alumant en la concreció de propostes de canvi adaptades a les seves necessitats. En aquest cas el ritme és més lent i alhora més participatiu . Però alguns no han pogut realitzar tots els canvis per qüestions econòmiques.

En gran mesura, els centres educatius afirmen que Hack The School ha estat una oportunitat per debatre sobre la relació entre els espais i les metodologies pedagògiques més innovadores. També ens diuen que han debatut sobre els espais i el temps per la millora de l'aprenentatge.   

Pel que fa els actors i la seva implicació veiem que més de la meitat de les veus constaten que han consolidat un grup per treballar altres aspectes i que la crida ha estat clau per incorporar altres veus de la comunitat educativa que abans no participaven en el debat pedagògic.

En relació al treball amb les famílies, aquest ha estat variable: fins a un 40% considera que ha treballat poc o gens amb les famílies, mentre que un 25% considera que ho ha fet  molt. Algunes experiències destaquen especialment el paper de les famílies en la realització de les accions per fer realitat la solució realitzada (remodelar el pati, pintar el passadís, buidar la biblioteca, etc.).

Finalment, es destaca el valor del suport que han donat els professionals de l’arquitectura i el disseny considerant-lo com una font d’aprenentatge imprescindible. 

Així doncs, sembla que efectivament la Crida pot ser una bona palanca de canvi per despertar altres maneres de treballar més cooperatives, innovadores i obertes a la comunitat.