I si tinguéssim uns horaris escolars com els d’Alemanya?

• Les Ganztagsschulen (escoles a jornada completa) han passat de la transferència de coneixements a l’adquisició de competències per al segle XXI
• Amb la reforma dels horaris, a Alemanya han aconseguit millorar el rendiment educatiu, reduir les desigualtats i afavorir la conciliació familiar
• A Catalunya els horaris escolars necessiten canvis per arribar a ser més saludables, més equitatius i de més qualitat educativa

A Catalunya fa anys que s’està debatent sobre com han de ser els horaris escolars i sobre si és millor mantenir la jornada partida tradicional o instaurar l’horari continu matinal. Experiències com les d’Alemanya mostren que hi ha altres opcions possibles, i ara aquestes experiències d’altres països estan recollides a Educació a l’hora la proposta d’horaris escolars promoguda per la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Durant molts anys, Alemanya ha estat una de les principals referències de jornada escolar contínua matinal. Això, però, va començar a canviar a principis dels 2000. En resposta als mals resultats en el primer estudi PISA, Alemanya va començar una reforma per substituir progressivament la jornada escolar matinal pel model d’escoles a temps complet (Ganztagsschulen) amb l’objectiu de millorar els resultats educatius, l’equitat i el benestar de l’alumnat. En aquests anys, el percentatge de centres educatius de primària i secundària obligatòria a temps complet ha passat del 16% l’any 2002 al 69% el 2017.

Superar el xoc amb una reforma ambiciosa i capgirant els horaris escolars

Els resultats d‘Alemanya en la primera edició de l’estudi de PISA van evidenciar que el sistema educatiu del país tenia molts dèficits: entre un 15% i un 20% dels adolescents no assolien les competències necessàries per continuar els estudis, i hi havia taxes altes d‘abandonament escolar i de repetició de curs i pocs alumnes amb bons resultats educatius. El més rellevant, però, era que el rendiment escolar estava fortament condicionat per l’origen social de l’alumnat. 

El xoc PISA va provocar un enorme debat social i polític que va desembocar en una reforma educativa profunda que incloïa capgirar els horaris escolars. Va ser una iniciativa ambiciosa que el govern alemany va impulsar l’any 2003 amb un programa d’inversió de 4.000 milions d’euros per promoure les escoles a temps complet. 

Condicions mínimes d’una escola a temps complet: oferta educativa àmplia, menjador i coordinació lectiva-no lectiva

Les escoles a temps complet alemanyes compleixen tres condicions mínimes: 

• A més de l’horari lectiu, ofereixen, com a mínim tres dies a la setmana, activitats addicionals. Cobreixen almenys 7-8 hores d’activitats lectives i no lectives per dia, que es distribueixen entre el matí i les primeres hores de la tarda.
• Ofereixen diàriament servei de menjador.
• L’oferta d’activitats no lectives es vincula amb la de les lectives dins el mateix projecte pedagògic, està organitzada i supervisada per la direcció de l’escola i la porta a terme un equip multidisciplinari format per docents i altres educadors.

Aquestes condicions mínimes han permès canviar el concepte d’escola. A més de promoure l’aprenentatge dels infants i adolescents, aquest concepte nou també els acompanya en el seu desenvolupament personal, la seva cura, el seu benestar físic i mental i la seva inclusió social. Així, es posa a l’abast de tothom una oferta àmplia i diversificada d’activitats. 

Una oportunitat per modernitzar l’educació 

L’aposta per les Ganztagsschulen ha servit per resoldre els reptes educatius que Alemanya tenia al davant i, alhora, aprofitar el canvi per modernitzar l’educació: 

• Obrir les escoles a la comunitat i a l’entorn, i així diversificar els llocs i recursos d’aprenentatge; obrir-se al teixit social, cultural i empresarial de l’entorn, i generar aliances i partenariats. Un ecosistema d’aprenentatge amb una oferta pedagògica àmplia i diversificada com a clau per ampliar les oportunitats educatives de l’alumnat.
• Aconseguir més cohesió i inclusió de l’alumnat: oferir més varietat d’experiències i metodologies educatives que promouen la interacció entre el mateix alumnat i amb diferents perfils d’educadors, i que reforcen els vincles amb l’entorn social.
• Donar suport i atenció individualitzada a cada noi i noia, personalitzant-li l’itinerari educatiu d’acord amb els seus interessos, motivacions i necessitats. 
• Passar de la transferència de coneixements a l’adquisició de competències per al segle XXI, i concebre l’escola com a espai d’aprenentatge i de vida que cerca millorar la qualitat de l’experiència educativa per a tot l’alumnat.  

Els resultats de la reforma han estat positius i en aquests anys han aconseguit millorar el rendiment educatiu, reduir les desigualtats i afavorir la conciliació familiar.

Com s’aconsegueix un canvi d’aquesta magnitud? 

La doctora Heike Kahl, directora de la Fundació alemanya per a la Infància i la Joventut (Deutschen Kinder und Jugendstiftung) i una de les principals figures en el desenvolupament de les Ganztagsschulen, apunta tres condicions principals:

• Recursos materials (espais, personal, material) per a l'expansió de les Ganztagsschulen (a través de la inversió del govern estatal, dels governs regionals i dels ajuntaments). 
• Transferència de know-how i suport tècnic a les Ganztagsschulen emergents sobre temes legals, cooperació, cultura pedagògica, organització del temps i ritmificació. 
• Transferència de know-how i suport tècnic a les administracions d’educació dels estats federats perquè puguin dirigir i orientar sobre formes organitzatives, criteris de qualitat, bones pràctiques de referència i recursos de suport per a les escoles. 

Els processos de transferència s’han complementat amb el foment de xarxes d’intercanvi de coneixements i de pràctiques entre centres, administració i professionals, utilitzant l’aprenentatge en xarxa i col·laboratiu per acompanyar la  transformació dels projectes educatius.

I a Catalunya, quin horitzó tenim? 

A Alemanya, la reforma dels horaris educatius els ha permès avançar cap a una major igualtat d’oportunitats educatives, oferir suport individualitzat a infants i adolescents i innovar en l’organització dels temps educatius per fer possible una educació millor. 

Aquests són uns reptes molt semblants als que tenim a Catalunya, amb uns horaris escolars que requereixen canvis per arribar a ser més saludables, més equitatius i de més qualitat educativa. 

En aquesta línia, el projecte Educació a l’hora és una proposta per caminar cap a un model educatiu propi del segle XXI, orientat a millorar i ampliar les oportunitats educatives, reduir les desigualtats, diversificar les estratègies d’aprenentatge i, alhora, adaptar l’escola a la nova realitat educativa i social.

Per conèixer més a fons l’experiència d’Alemanya, el 22 de gener vam fer una jornada en què va participar la doctora Heike Kahl. Podeu veure el vídeo de l’acte i també, per a més informació, consultar aquest document, que descriu els motius, les característiques i els resultats d’una de les principals reformes educatives de les darreres dècades a Europa.

Els centres educatius, municipis i entitats que estigueu interessats a conèixer i debatre sobre la proposta d’ Educació a l’hora també ens podeu escriure a debats@educacioalhora.cat.