La falta de mesures específiques per als 410 centres segregats a Catalunya impedeix acabar amb la segregació escolar

5 anys del Pacte Contra la Segregació Escolar demostren que quan s'apliquen mesures pioneres, s’avança. També que el desplegament del Pacte és insuficient per fer front al perjudici acumulat dels centres més segregats.

Catalunya té 410 centres segregats que durant dècades han patit inacció per fer front a la seva situació. Sense una política immediata de matrícula viva zero, ampliar les dotacions pressupostàries que acompanyen la distribució equilibrada i un nou decret de concerts que corresponsabilitzi els centres per igual és impossible acabar amb la segregació escolar.

Catalunya ha fet esforços molt importants per revertir els desequilibris en la composició social de les seves escoles i instituts des de la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar, impulsat pel Síndic de Greuges fa cinc anys amb un ampli consens polític i social. El país partia d’uns dels nivells de segregació escolar més elevats de la Unió Europea i d’una manca crònica de polítiques per fer-hi front. El desplegament de mesures no podia esperar més i l’evolució mostra que quan un govern adopta les actuacions necessàries i pioneres per capgirar una problemàtica social com la segregació escolar, hi ha una millora.

Cinc anys després, la lluita contra la segregació escolar està en un moment d’inflexió. S’ha desplegat un paquet molt important de mesures d'ampli abast dirigides a diversificar socialment els centres no corresponsables. Les primeres grans polítiques han començat a donar resultats i actualment hi ha més centres educatius amb una composició social semblant a la del seu municipi. Aquesta millora es deu principalment a un canvi profund en les dinàmiques d’escolarització: ha començat a matricular-se alumnat vulnerable a instituts i escoles no corresponsables que fins ara només escolaritzaven alumnat més benestant.

No obstant això, els centres més segregats, amb més complexitat, continuen sense ser un focus principal d’acció política. Aquests centres, amb alts nivells de concentració d’alumnat vulnerable i que durant dècades han patit les conseqüències de la inacció contra la segregació escolar, no han rebut encara un tractament específic prioritari que compensi les dinàmiques segregadores que han fet créixer crònicament la seva complexitat.

És l'hora de fer un pas més en l'erradicació de la segregació escolar a Catalunya amb mesures focalitzades a protegir els 410 centres amb una situació més preocupant. S’ha demostrat que cinc anys d’aplicació de mesures genèriques de manera uniforme per a tothom no han estat suficients per capgirar la seva situació, i per tant cal abordar de manera específica i diferenciada la situació en aquestes escoles i instituts.

Amb la primera onada de mesures generals la composició d’aquests centres no s'ha diversificat suficientment i això comporta greuges importants. Mentre no augmentin la barreja social, serà difícil millorar les condicions d'aprenentatge del seu alumnat, que tindrà més risc de patir pitjors resultats i abandonament escolar, amb conseqüències per les seves oportunitats i benestar al llarg de la vida.

El Departament d'Educació ha posat el focus en la detecció i distribució de l'alumnat vulnerable, una mesura imprescindible que permet la barreja d'alumnat als centres més benestants. Paral·lelament, però, la majoria dels centres segregats continuen rebent un excés d’alumnat vulnerable que cronifica la seva situació.

El 17% dels centres educatius continua segregat, el mateix percentatge que fa vuit anys. Els centres amb més complexitat no han rebut totes les mesures necessàries per equilibrar la seva composició, tot i estar previstes al Pacte.

Catalunya continua tenint un 17% de les seves escoles i instituts amb una alta concentració d'alumnat vulnerable, una proporció que s’ha mantingut estable des de fa vuit anys. A cada preinscripció, molts d’aquests centres continuen rebent més alumnat vulnerable que la resta d’escoles i instituts del seu entorn, no se’ls protegeix de la matrícula viva i no son objecte de mesures d’atracció de famílies més benestants. La segregació escolar d’aquests centres supera la segregació residencial i, en la majoria de casos, tenen al costat altres centres més benestants amb menys alumnat vulnerable que el que els correspon segons el seu entorn.

Les mesures de protecció necessàries tenen efectes immediats, de manera que per cada curs escolar que no s'apliquen es perjudica una generació sencera.

El Departament d’Educació ha de prioritzar amb urgència la dessegregació dels centres amb més concentració d’alumnat vulnerable i posar en marxa aquestes mesures. Un paquet que ha d’activar-se en paral·lel a les mesures més generals de detecció i distribució de necessitats educatives desplegades fins ara i que cal reforçar i fer sostenibles en el temps:

1. Activar una política de “zero assignacions” de matrícula viva per a tots els centres segregats. S’ha d’assignar preferentment la matrícula viva als centres no corresponsables i garantir l’aplicació dels mecanismes necessaris per fer-ho.
2. Limitar les preinscripcions d’alumnat socialment vulnerable (NESCD) als infants i joves amb germans escolaritzats per evitar la incorporació de nous primogènits als centres segregats. Ha d’incloure a les instruccions de preinscripció aquesta ordre per evitar l’increment de la complexitat i preveure només les places necessàries NESCD pels germans en aquests centres.
3. Establir la proporció màxima de NESCD per centre a tots els municipis i nivells a partir del curs 24/25 i garantir la seva participación plena a tots els centres. Cal que els Serveis Territorials acompanyin els municipis per establir aquest llindar màxim i evitin noves assignacions NESCD en cap moment als nivells que el sobrepassin. Cal accelerar el desplegament pressupostari de les motxilles econòmiques, perquè la despesa prevista de 43M d'Euros deixarà sense cobertura tota la Primària i 4t d'ESO el curs 24/25.
4. Protocol·litzar i estendre la mesura de l’oferta singular per atraure famílies benestants cap als centres segregats. Calen canals per identificar les famílies susceptibles de participar en la mesura, circuits per mapejar els centres segregats que estan en un moment d’oportunitat, estratègies per establir vincles entre les escoles i les escoles bressol i acompanyament als centres educatius durant el procés.
5. Aprovar urgentment l’esborrany del decret de concerts per poder aplicar les mesures dessegregadores necessàries al conjunt de la xarxa escolar. Cal que una regulació en la línia de les directrius del Pacte contra la Segregació que permeti una governança efectiva de tots els centres educatius: planificació conjunta de l’oferta educativa i finançament en funció de la coresponsabilitat.

Si no es posen en marxa aquestes mesures, els centres segregats no rebran amb prou abast els beneficis del Pacte contra la Segregació Escolar i no es produirà el canvi d’statu quo necessari per potenciar l'ascensor social a l’escola i garantir la cohesió d’una Catalunya cada dia més diversa i desigual.

Descarrega't el dossier sencer, aquí.