Necessitem més escoles bressol?

El debat entorn l’atenció i cura dels 0 als 3 anys s’ha centrat en el dèficit d’escoles bressol. La conseqüència ha estat una extensió molt important de la provisió d’aquest servei públic en els darrers 15 anys. Tot i això, aquest augment s’ha fet en funció de la demanda i ha generat un mapa final amb molts desequilibris: mentre que a Santa Coloma de Gramenet hi ha una cobertura del 21%, a Esplugues del Llobregat arriba al 61%.

Això posa de relleu que el criteri general ha estat donar servei a municipis en els que els progenitors estan més presents al mercat laboral i el necessiten, per conciliació de la vida laboral i familiar. Però, si atenem a criteris d’igualtat, en els que el desenvolupament primerenc dels infants pot alleugerir les seves diferències d’origen, el mapa actual de les escoles bressol no cobreix suficientment les zones que més les necessiten.

D’altra banda, malgrat l’extensió de les escoles bressol, aquesta opció és minoritària ja que un 56% dels infants no en fan ús. Per a aquestes famílies, l’existència de serveis alternatius és pràcticament inexistent.

Jaume Blasco, investigador, ha fet una radiografia precisa de l’evolució, extensió i cobertura de l’escola bressol a Catalunya, aportant dades que fins ara no es coneixien. En l’informe De l’escola bressol a les polítiques per a la primera infància, es plantegen també quins són els debats més rellevants per fer d’aquestes polítiques un instrument igualador. I en el dossier de premsa que es va presentar als mitjans, hi trobareu tant un resum de l’informe complet, com un seguit de propostes concretes d’actuació.