No més alumnes “perduts”: la importància de l’orientació i l’acompanyament en l’àmbit educatiu

L’evidència és clara: una bona part dels alumnes que “es perden” en el seu procés d’escolarització no ho faria si disposessin d’uns bons serveis i recursos d’orientació i acompanyament. I “perdre’s” en l’educació pot voler dir des de tenir dificultats per encarar l’estudi o la tria de determinades matèries, a abandonar prematurament els estudis, ja sigui per resistència o desafecció escolar, o fruit d’eleccions mal fonamentades d’itineraris postobligatoris.

Justament l’objectiu de l’orientació en l’àmbit educatiu és que tots els joves, en aquest cas, el conjunt de l’alumnat, disposin dels coneixements, competències i eines necessàries per prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i, especialment, en els moments de transició entre etapes educatives o en el trànsit de l’educació al món professional.

Com dèiem, quan els recursos o els programes d’orientació funcionen, aconsegueixen impactes força significatius en les oportunitats educatives dels alumnes, especialment visibles en la reducció de l’abandonament escolar i, més particularment, en el progrés formatiu de l’alumnat menys afavorit. Efectivament, són els alumnes que més dificultats tenen per disposar d’un entorn orientador òptim en l’àmbit familiar (molt sovint alumnes amb famílies socialment i culturalment desafavorides) aquells que més poden beneficiar-se d’una bona política i una bona pràctica orientadora en l’àmbit educatiu.    

A Catalunya, els centres educatius desenvolupen diferents estratègies i programes d’orientació per als seus estudiants. Aquestes intervencions poden ser diverses, en funció de variables com:

• Objectiu prioritari: orientació acadèmica, professional o personal/social.
• Metodologia utilitzada: planificació individual (personalitzada), guies curriculars (pautes de caràcter grupal) o serveis focalitzats (per a alumnat amb dificultats acadèmiques, conductuals o socials).
• Perfil dels participants: edat i etapa educativa, nivell acadèmic, perfil sociodemogràfic, etc.
• Perfil dels responsables o conductors dels programes: professorat ordinari o tutors, especialistes del centre o personal extern (EAPs, entitats socials, tècnics municipals, etc.). 
• Abast del programa: estratègies i serveis específics del centre o programes dissenyats i implementats a nivell municipal.
• Moment o durada de la intervenció: actuació puntual o en moments concrets del cicle educatiu (p.ex. a quart d’ESO), o bé de caràcter permanent i al llarg de tot l’itinerari formatiu.

En el pla internacional, la variabilitat també es important: des de models d’orientació amb una aposta clara per l’acompanyament acadèmic en els moments de transició entre etapes (és el cas d’Àustria, França o Finlàndia), a estratègies d’acompanyament que s’inicien amb força ja a l’educació primària (Quebec). 

Què funciona millor? En quins contextos i per a quins col·lectius? Si acceptem la influència central que té l’orientació, l’assessorament i l’acompanyament en el progrés escolar dels alumnes, hauríem d’estar en disposició de respondre aquests interrogants. Si més no, d’intentar respondre’ls.

En el marc del projecte Què funciona en Educació, Sandra Escapa i Albert Julià han elaborat un informe, encara inèdit, que revisa i sintetitza les conclusions d’avaluacions internacionals sobre els impactes de la orientació educativa en les trajectòries acadèmiques dels estudiants. I els resultats són esperançadors. Per exemple, podríem avançar tres conclusions generals:

• Els programes d’orientació mostren tenir impactes significatius en la millora de dimensions vinculades amb les actituds cap a l’aprenentatge i l’adhesió escolar (principalment, millores conductuals) i amb l’àmbit socioemocional (per exemple, en indicadors d’autopercepció i autoestima). Alhora, són programes que aconsegueixen incrementar el coneixement que tenen els alumnes de les opcions disponibles d’estudis postobligatoris. Per contra, els impactes de l’orientació sobre el rendiment acadèmic acostumen a ser més aviat moderats.
• Pel que fa a la tipologia de programes, sembla demostrar-se que l’esquema amb un major impacte és aquell que incorpora intervencions d’orientació individual, de caràcter personalitzat, si bé entre l’alumnat amb més dificultats, el treball en grups reduïts es mostra especialment efectiu.
• Quant al perfil de participants, es conclou que són els col·lectius d’alumnes socialment més vulnerables els qui més es beneficien dels programes d’orientació, i que aquests programes poden ser tan efectius a la primària com a la secundària. 

Aquestes són algunes de les conclusions que es deriven dels estudis internacionals més rigorosos sobre la matèria. Però què ens aporten llegides des del nostre context més immediat? Quins aprenentatges n’extraiem? En altres paraules, sabent el que sabem, com podem fer per avançar cap a models i programes d’orientació educativa més efectius en el curt i en el llarg termini a casa nostra? Quins recursos professionals, organitzatius i materials es requereixen per fer-ho possible?

Aquestes qüestions, juntament amb les conclusions contingudes en l’informe de revisió d’evidències, seran discutides en un seminari de treball que tindrà lloc el proper dimecres 26 de setembre. Reunirem aquí a responsables de centres educatius, de l’administració, entitats del tercer sector, responsables de programes municipals i experts de l’àmbit universitari, que reflexionaran i plantejaran propostes sobre com fer viable l’extensió d’aquelles estratègies i intervencions més efectives en el nostre sistema educatiu. El seminari serà conduït per Sílvia Amblàs, directora de l’Institut DEP i experta en l’àmbit tractat.

Com ve sent pràctica habitual del projecte Què funciona, el següent pas serà sotmetre a debat públic les conclusions de l’estudi d’evidències i del seminari de treball. Això ho farem en un acte obert, on es programaran ponències i una taula rodona amb representació dels principals agents implicats en l’àmbit d’actuació que ens ocupa. Aquest acte tindrà lloc el proper 24 d’octubre de 2018, al Palau Robert (Barcelona). Per a més detalls sobre els seus continguts i inscripcions, podeu consultar aquí.

Us hi esperem!