Un estiu més de desigualtats: 6 de cada 10 infants i adolescents de les famílies amb menys recursos no gaudiran d'activitats educatives

25/06/2024

Tot i la tendència ascendent de l'estiu passat, un any més vora el 60% del infants i joves de famílies de baix nivell socioeconòmic no faran cap activitat de lleure d'estiu educativa durant les vacances escolars.
L’accés i la participació està condicionada clarament pel nivell socioeconòmic de les famílies, una evidència que l’estiu és un espai d’inequitat educativa que contribueix a eixamplar la bretxa educativa i agreujant la desigualtat.
- Els infants i joves de famílies amb un nivell socioeconòmic alt tenen una participació del 72%, els de nivell baix la tenen només del 41%, segons les dades de l’Enquesta de participació a activitats d’estiu 2022 elaborada per l’Aliança Educació 360.
Augmenta la xifra d'infants a Catalunya que es troben en situació de pobresa o exclusió, que aquest any arriba al 32,5% i que limita significativament les oportunitats de desenvolupament educatiu i personal.
Garantir dues setmanes de casal a tots els infants en situació de vulnerabilitat que viuen a Catalunya tindria un cost de 44,5 milions d'euros.
És urgent que l’estiu deixi de ser un factor d’augment de les desigualtats educatives. Per això, l’Aliança Educació 360 demana al futur Govern una política de país que garanteixi el dret a l’educació durant l’estiu i articuli mesures a nivell local especialment adreçades al 30% de les famílies en situació de pobresa.

S’acaba el curs escolar i les vacances estan a tocar. Enguany, l’aturada és d’onze setmanes, 79 dies. Onze setmanes en què les famílies s’han de fer càrrec de la conciliació, la cura i l’ocupació del temps dels infants i adolescents.

Les vacances d’estiu són, per una part dels infants i adolescents que participa d’activitats motivadores i enriquidores, un temps d'oportunitats, gaudi, aprenentatge i descoberta. En canvi, pels infants i adolescents que no hi participen, l’estiu esdevé un temps de desvinculació i pèrdua d’aprenentatges, equivalent a 2 o 3 mesos d’escolarització. Unes conseqüències que afecten majoritàriament a infants i adolescents de grups socialment més vulnerables, descompensant el nivell educatiu i augmentant la bretxa educativa entre grups socials.

El lleure educatiu i els casals d’estiu tenen un valor educatiu importantíssim i un efecte determinant en les trajectòries formatives i personals dels infants i adolescents. Aquestes activitats esdevenen una oportunitat extraordinària per experimentar, sentir, compartir i aprendre. Són propostes molt consolidades, amb molta tradició al nostre país i que compten amb un ampli reconeixement social.

A més, per als infants i adolescents de famílies que segueixen treballant o que no tenen l’oportunitat de viatjar, els casals d’estiu i les activitats de lleure són l’única experiència que tenen per sentir-se realment de vacances: anar a la piscina, descobrir l’entorn proper de forma lúdica, créixer i viure noves aventures de colònies o campaments, fer jocs de nit, anar de ruta, fer excursions a la natura o remullar-se amb amics i amigues amb jocs d’aigua són vivències significatives per al benestar i el desenvolupament integral de la infància i l’adolescència.

Tot i així, un any més, al voltant del 60% dels infants i adolescents de famílies amb pocs recursos econòmics no faran cap activitat educativa durant les onze setmanes que duren les vacances escolars perquè les seves famílies no s’ho poden permetre. La manca d’equitat en l’accés i la participació a les activitats d’estiu augmenta les desigualtats educatives.

Per això, és urgent que l’estiu passi a ser un temps de lleure educatiu estimulant i de qualitat per a tots els infants i adolescents.

Més participació en les activitats d’estiu, però segueix condicionada pel nivell socioeconòmic de les famílies

L’Informe anual sobre els drets de l'infant, de la Síndica de Greuges, confirma la tendència ascendent de participació en les activitats de lleure d’estiu l’any 2023, amb nivells superiors als d’abans de la pandèmia. Tanmateix, l’Enquesta de participació a activitats d’estiu 2022, elaborada per l’Aliança Educació 360, ja va alertar de les enormes desigualtats que hi ha en les oportunitats educatives d’estiu.

L’accés i la participació està condicionada clarament pel nivell socioeconòmic de les famílies, havent una diferència de 31 punts percentuals en la participació entre nivells socioeconòmics. Les famílies de nivell socioeconòmic alt accedeixen d’una manera majoritària (72%) a activitats d’estiu i les famílies de nivell socioeconòmic baix ho fan només en un 41%. Aquesta és una evidència clara de les desigualtats en l’accés a les oportunitats educatives existents fora del sistema escolar. A més, posa de manifest la importància de les activitats d’estiu com un àmbit on cal actuar si volem combatre les desigualtats educatives existents.

Garantir el lleure educatiu a l’estiu per trencar el cicle de vulnerabilitat

A Catalunya, 1 de cada 3 infants es troba en situació de pobresa o exclusió segons l’Enquesta de condicions de vida. En total, 442.300 nens i nenes que tenen limitades les seves oportunitats de desenvolupament a causa de la pobresa.

Les barreres econòmiques són les més determinants per la no participació entre les famílies de baix nivell socioeconòmic (n’és el motiu del 50% dels casos). Tanmateix, segons l’Enquesta de participació a activitats d’estiu 2022, només un 11% de les famílies amb fills o filles que han participat en casals d'estiu afirmen que han rebut algun tipus d'ajuda econòmica per accedir-hi, una xifra clarament insuficient.

Sabem, així mateix, que el factor econòmic no és l’únic impediment. Cal també un treball d’orientació i prescripció d’activitats d’estiu que impliqui als centres educatius i altres agents del territori, com educadors de les entitats socioeducatives i serveis socials. Més si tenim en compte que l’escola o l’institut i les entitats on es realitzen les activitats són els principals canals a través dels quals les famílies obtenen informació sobre l’oferta.

Reconeixent els beneficis d’aquestes activitats, per trencar el cicle de vulnerabilitat és imprescindible garantir els drets de la infància, incloent el dret al lleure i a la participació en activitats educatives fora del temps lectiu. Per això és imprescindible prioritzar els infants i adolescents en situació de vulnerabilitat, assegurant igualtat d’oportunitats per un desenvolupament educatiu, social i personal ple, també a l’estiu.

Caldrien 44,5 milions d'euros per garantir dues setmanes de casal als infants en situació de vulnerabilitat

Les famílies fan un gran esforç econòmic per assumir les despeses de les activitats d’estiu dels infants i adolescents. Segons la mitjana de preus entre 2018 i 2023, el cost de dues setmanes de casal d’estiu amb menjador per a infant s’estima al voltant de 198€. Una despesa que han d'assumir les famílies i que moltes no es poden permetre.

En aquest context, són essencials les polítiques d’accessibilitat econòmica que han anat realitzant i desplegant les administracions locals.

A Catalunya, hi ha 223.425 nens i nenes en situació de pobresa moderada (viuen en llars amb ingressos per sota del 60% de la mitjana estatal del 2020). En total, per garantir que aquests infants poden accedir i participar caldrien 44,5 milions d’euros per finançar el 100% de dues setmanes de casal d’estiu (la meitat si es cobrissin només els infants en situació de pobresa severa, que són 111.889 nens i nenes que viuen en llars amb menys del 40% de la mitjana d’ingressos de l’Estat l’any 2020).

Al document Escenaris de finançament de casals d’estiu trobareu el càlcul del cost de finançament del casal d’estiu per a famílies amb dificultats econòmiques (segons diferents indicadors), per municipis.

L’estiu, assignatura pendent en les polítiques educatives per combatre les desigualtats

Aquest curs la necessitat d’afrontar les desigualtats educatives més enllà de l’escola ha irromput amb força en el debat educatiu. El Parlament de Catalunya, amb una gran majoria, va reclamar al Govern garantir extraescolars universals a tot el país i la Generalitat, per la seva banda, va assumir aquest compromís com a part de les mesures per millorar el sistema educatiu arran dels resultats de les proves PISA. També l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2024-2030 incorpora la universalització i gratuïtat del lleure educatiu com a mesura prioritària.

Tot i aquest pas endavant, l’estiu segueix sent l’assignatura pendent i ha estat el gran absent en el debat educatiu d’aquest any. És urgent impulsar i generalitzar una política pública de país, que involucri ajuntaments i Generalitat, per assegurar que cap infant no es quedi sense lleure educatiu a l’estiu perquè la seva família no s’ho pot permetre.

Això implica passar de l’accessibilitat econòmica mitjançant ajuts puntuals que depenen dels recursos desiguals de l’administració local a una política pública que consideri les activitats d’estiu com un servei públic i universal a l’abast de tots els infants per combatre les desigualtats educatives.

Aquesta política s’hauria de construir sobre cinc pilars bàsics: 1) ampliar i equilibrar l’oferta d’activitats d’estiu; 2) estructurar i dotar la corresponsabilitat entre agents en les actuacions d’estiu; 3) augmentar les beques i la gratuïtat d'accés a les activitats; 4) sostenir un sistema d’acompanyament i orientació; i, 5) ampliar i adequar els mecanismes per garantir la qualitat de les activitats d’estiu.

Alhora, els ajuntaments poden impulsar mesures locals que els ajuntaments i altres administracions ja poden dur a terme per ampliar les oportunitats educatives dels infants i adolescents de baix nivell socioeconòmic durant els estius, amb una oferta municipal equilibrada, variada i accessible que compleixi amb uns criteris de qualitat, inclusió i equitat. Mesures que garanteixin la implicació dels centres educatius i el treball col·laboratiu amb les entitats socioeducatives afavoreix la participació i l’accés dels infants de col·lectiu socialment més vulnerables.

Per saber-ne més: