Un professorat ben preparat, un professorat de qualitat, és una garantia d’èxit per al sistema i el progrés educatiu dels seus alumnes.
Una part molt important de la qualitat docent es juga en la formació inicial i en el sistemes d’inducció a la professió. Però les societats, els entorns educatius i els contextos d’aprenentatge evolucionen ràpidament i, per tant, la formació permanent esdevé una peça fonamental del desenvolupament professional dels docents i un recurs clau de garantia de la seva qualitat.
La formació permanent del professorat pot ser ben diversa en forma i continguts. A Catalunya, s’ofereixen cursos i activitats sobre àrees didàctiques específiques, sobre competències transversals, aspectes teòrics. La durada i l’horari, la metodologia (magistral, online, grupal, coaching...) o l’esquema de provisió (Departament d’Educació, ICEs, ajuntaments, empreses) d’aquestes activitats pot ser també divers. I ho és també el paper que pot tenir el mateix centre i els seus equips docents i directius com a agents de formació i desenvolupament professional.
Si acceptem la influència central que la formació permanent del professorat té sobre l’actualització i millora de les seves competències i, a partir d’aquí, sobre les oportunitats educatives dels alumnes, hauríem d’estar en disposició de conèixer si aquests programes efectivament funcionen. O més concretament, quin tipus d’esquemes i programacions funciona millor i per a qui. I, sobretot, reflexionar sobre com podem avançar a casa nostra cap a un model i uns programes de formació permanent de qualitat.
Amb l’objectiu de reflexionar sobre aquestes qüestions, el 15 de maig de 2019 es va reunir al Palau Macaya un grup de 32 professionals i experts vinculats a la temàtica (veure llistat al final d’aquest document). El seminari va partir de l’informe de revisió d’evidències elaborat per Núria Comas (analista d’Ivàlua). Aquest informe revisa i sintetitza les conclusions d’avaluacions internacionals sobre els impactes de la formació permanent en les competències docents i en els resultats educatius dels alumnes. A partir de la presentació d’evidències, es va aterrar el tema a la realitat del context català de la mà de Jaume Ametller (director del Departament de Didàctiques Específiques de la Universitat de Girona).