El passat 2015, tant l'agenda Educació per Tothom (EPT) com els Objectius del Mil·lenni promoguts per les Nacions Unides arribaren a la seva data límit. Arran d'aquest final d'etapa, de de 2012 s'ha dut a terme un procés de revisió i actualització de l’agenda educativa global. Organitzacions internacionals, agències bilaterals i representants de la societat civil i el sector privat han participat en una sèrie de debats i consultes per establir les prioritats de l’anomenada agenda 2030.
En contrast amb la dualitat d'agendes (EPT/ONU) que havia caracteritzat l'etapa anterior, el debat post-2015 ha donat lloc a la formulació d'un únic conjunt d'objectius, integrats en els nous Objectius pel Desenvolupament Sostenible aprovats per les Nacions Unides el setembre de 2015. La Declaració d’Incheon resultant del Fòrum Mundial per l'Educació del maig de 2015, juntament amb el Marc per l'Acció aprovat per la UNESCO el novembre del mateix any, impliquen així una forma d'harmonització o convergència entre el moviment Educació per Tothom i l'agenda global de les Nacions Unides. Un segon canvi significatiu respecte l’escenari anterior ha estat l’acord generalitzat sobre la necessitat d'anar més enllà de les qüestions que havien centrat l'agenda educativa global (accés, educació primària o la igualtat de gènere). Dimensions com l'equitat en sentit ampli, la qualitat o els mitjans d'implementació han adquirit un paper central en els diferents espais de discussió i deliberació, donant lloc a una nova agenda generalment jutjada d'ambiciosa i comprensiva.
