Com ha de ser una política per a les escoles d’alta complexitat?

Per l’èxit dels centres desafavorits: Com ha de ser una política per a les escoles d’alta complexitat?

L’atenció als centres de major vulnerabilitat és un repte primordial en la política educativa per tal de pal·liar els efectes de les desigualtats socials i de condicions d’aprenentatge. Més encara, l’evidència demostra que la manera més efectiva i sostenible d’incrementar la qualitat del sistema educatiu passa per millorar els resultats dels alumnes i centres més desafavorits. 

L’existència de centres socialment molt desafavorits (d’alta complexitat) és una problemàtica de primer nivell a casa nostra: els centres de major complexitat representen un 16% a secundària i un 17% i a primària. 

Alhora, l’alta complexitat es concentra de manera clara en la xarxa pública: un 85% dels centres de secundària d’alta complexitat són públics, percentatge que s’eleva al 91% a infantil i primària. 

La influència que té el nivell de complexitat dels centres en els seus resultats educatius és ben clara. Per exemple: les diferències entre la mitjana de resultats dels centres d’alta i baixa complexitat arriben a ser de 1,6 punts sobre 10 en matemàtiques i de 1,2 en català a l’ESO.

A Catalunya no disposem d’un model o d’una estratègia global d’atenció als centres desafavorits, sinó d’actuacions i plans puntuals i amb recursos insuficients. Si volem fer dels centres vulnerables espais d’èxit i autèntiques oportunitats educatives, cal una política decidida i global en aquest terreny, que es fixi en l’evidència internacional i que compti els recursos i el lideratge necessari.

Com podem avançar cap a una política d’aquestes característiques? Quins elements i actuacions l’haurien de configurar? Quines condicions polítiques, institucionals, tècniques, de recursos... l’haurien de fer possible i sostenible? Quin ha de ser el paper dels diferents agents (administració educativa, món local, tercer sector, centres educatius...)?

La finalitat del debat que aquí anunciem és donar resposta a aquests interrogants. L’acte comptarà amb els següents continguts:

Benvinguda i presentació: Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i Jordi Riera, director de l’Anuari de reptes de l’educació 2018.

Ponència “L’atenció als centres desafavorits: anàlisi i propostes”, a càrrec de Xavier Bonal (autor del capítol sobre el tema del mateix Anuari).

Taula rodona “Com fem possible una política en favor dels centres desafavorits a Catalunya?”, amb la participació de:

• Carles Martínez, Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació.

• Teresa Sambola, Coordinadora de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona.

• Alfons Espinosa, Director de l’Escola Drassanes.

Aquest acte forma part del Cicle L’educació a Catalunya: les apostes necessàries, on debatem sobre les prioritats educatives del nostre país. Aquest cicle es nodreix de les contribucions dels anuaris de la Fundació Jaume Bofill. #perqueapostem