Reproduït en temps real el: 20 oct. 2015
Aquest webinar aborda com millorar la pràctica docent a partir de coneixements pràctics, l'aprenentatge continu i l'entrenament diari. Moderador: Joan Badia Pujol. Convidats: Núria Alart, Toni Badia, Ramon Barlam i David Vilalta. Més informació aquí.
El seminari web
Sovint s’afirma que la teoria de les ciències de l’educació no ajuden a transformar realment les pràctiques a l’aula, que és l’espai privilegiat on té lloc el nucli del procés d’ensenyament i aprenentatge. Tot i que no són els únics espais d’aprenentatge –sobretot avui dia-, l’aula i el centre educatiu continuen atraient el focus de l’atenció tant de teòrics, com de polítics de l’educació.
Però la millora dels processos educatius centrats a l’aula només s’ha mostrat efectiva quan els que hi intervenen –mestres, professors, auxiliars, alumnes...- expliquen o mostren realment què hi passa. I sobretot quan intercanvien experiències, recursos, dinàmiques... de gestió de l’aula. Però especialment quan aquests intercanvis van acompanyats de reflexió i de col·laboració per a l’ajuda mútua.
Doug Lemov, en una excel·lent conferència a Barcelona el passat mes d’abril de 2015, ens va assenyalar alguns punts que cal tenir en compte perquè tot docent pugui esdevenir un docent excel·lent: aprendre la competència docent orientada a l’aprenentatge; tenir en compte cada alumne individualment i el grup en conjunt; impulsar el treball col·laboratiu entre els estudiants; etc. La tesi de Lemov és que tothom pot esdevenir un docent excel·lent ja que hi ha una sèrie de coneixements pràctics que es poden modelar, aprendre i entrenar-s’hi per millorar-les.
En aquest seminari vàrem preguntar-nos sobre:
-Com podem fer explícit el coneixement implícit que tenen mestres i professors sobre les situacions d’aprenentatge?
-I com fonamentem aquest coneixement de mestres i professors de manera teòrica i el posem com a base de la formació del professorat del futur? Quin paper hi ha de jugar la recerca educativa?
-Per què les teories que es donen en la fase de formació (inicial o permanent) no ajuden prou el professorat a resoldre els problemes que es plantegen a l’aula o en la gestió dels centres educatius? Per tant, quina formació han de rebre els professors per ser realment efectius i resoldre els problemes d’aprenentatge que presenten els alumnes? Com es pot impulsar una competència docent basada en l’experiència i en la reflexió consegüent? Com es pot avaluar aquesta competència?
-Quin paper juga l’intercanvi d’experiències i els “consells entre iguals” en la formació del professorat i en la millora professional de mestres i professors? És suficient una formació del professorat basada només en l’intercanvi d’experiències? Com es podria “guiar” aquest intercanvi d’idees, a través de la reflexió, perquè fos realment la base del coneixement necessari per millorar professionalment en la gestió de l’aula i assolir un ensenyament efectiu?
Equip implicat
Contingut relacionat
