La Laia Narciso, coautora de l'Anuari 2022, ens explica el plantejament i les principals propostes del seu capítol "Els agrupaments escolars: impactes sobre les oportunitats educatives dels i les joves".
La creixent complexitat sociocultural existent a Europa i la ràpida transformació de la composició escolar per origen de l’alumnat han introduït canvis en el sistema educatiu i en l’organització escolar
interna dels centres que han conduit a implementar noves estratègies, mesures i pràctiques de suport educatiu que responen a diversos models, més selectius o inclusius.
A Catalunya, treballs previs assenyalen que sota un model normatiu inclusiu trobem pràctiques d’agrupament de l’alumnat diverses, i sovint allunyades de les recomanacions que apunten evitar les formes d’agrupament homogeni per capacitat, com estratègia poc eficaç per a la millora global del rendiment i especialment perjudicial per al benestar i la vinculació escolar de l’alumnat en situació de major risc o vulnerabilitat educativa.
Tant la complexitat de la qüestió, que es vincula directament al repte de l’eficàcia i l’equitat educativa, com la varietat de situacions en el context català fan que sigui pertinent esclarir les tipologies, l’abast i l’impacte de les formes de distribució de l’alumnat.
Mesures:
1. A nivell de sistema i de política educativa:
Preservar i promoure un model educatiu comprensiu i democràtic que garanteixi una experiència escolar en condicions d’equitat.
a) Mantenir models normatius que donin prioritat a formes d’agrupament heterogeni i a les mesures universals.
b) Evitar itineraris rígids de forma primerenca.
c) Fomentar vies de continuïtat educativa, sense barreres entre itineraris.
d) Evitar l’ambigüitat normativa i blindar la possibilitat d’establir grups de nivell homogeni rígids entre grups-classe.
e) Revisar el currículum per superar una perspectiva etnocèntrica, androcèntrica i classista, per a un aprenentatge accessible per a tot l’alumnat.
f) Recopilar i publicar dades oficials sobre els tipus d’agrupaments.
g) Dotar l’educació pública dels recursos necessaris per evitar lògiques selectives.
h) Impulsar la recerca per disposar de dades més precises dels models i dels tipus d’organització escolar, així com dels seus impactes, i incentivar-ne la difusió.
i) Incentivar la producció i el reconeixement dels equips docents que impulsen projectes basats en el principi de comprensivitat.
2. A nivell de centre:
Consolidar la idea que tot l’alumnat té potencial per a un aprofitament màxim del procés d’ensenyament-aprenentatge.
a) Oferir formació continuada del professorat.
b) Promoure espais de reflexivitat entre el claustre, de revisió de la cultura escolar, desmantellant la perspectiva del dèficit sobre determinat alumnat.
c) Promoció d’un bon clima escolar, que reconegui, de forma real i simbòlica, del valor de la diversitat sociocultural.
d) Difondre i implementar metodologies cooperatives a l’aula i altres formes d’agrupaments heterogenis.
e) Prioritzar la implementació de mesures de suport universal i preventives per sobre de les addicionals compensatòries.
f) Garantir estàndards curriculars elevats per a tot l’alumnat.
g) Implementar de forma flexible i temporal les mesures de suport addicional amb agrupaments homogenis, incloses a la normativa.
h) Desplegar les mesures i suports de reforç educatiu de manera no segregada.
i) Garantir un suport lingüístic continuat i coherent amb el model inclusiu per a l’alumnat d’origen estranger.
j) Incorporar processos d’assessorament i acompanyament externs davant possibles resistències al canvi per part de la comunitat educativa.