Debat d’Educació amb Steven Hodas , ex-director Executiu de l'Oficina d'Innovació de la ciutat de Nova York que de 2012 a 2014 va liderar, entre d’altres, el projecte iZone (http://izonenyc.org/) adreçat a donar suport a les escoles públiques en l’ús de la innovació i la tecnologia per resoldre els principals problemes d’aprenentatge, orientant-se a la personalització. L'iZone es basa en crear comunitat entre les escoles i els desenvolupadors tecnològics.
Acte organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del MACBA. http://www.debats.cat, #debatseducacio
Síntesi d'idees
Antecedents:
El 2010, el Departament d'Educació de Nova York va posar en marxa l'iZone, un projecte orientat a donar suport a les escoles públiques en l'ús de la innovació i la tecnologia per a resoldre els principals problemes d'aprenentatge, amb una orientació a les solucions personalitzades.
Durant l'any 2012 es va sumar al projecte Steven Hodas, com a director executiu de l'oficina d'innovació del Departament d'Educació de Nova York. Hodas es va encarregar d'enriquir el programa desenvolupant una potent estratègia per teixir vincles entre les escoles i el mercat de desenvolupadors tecnològics que treballen per aportar innovació en l'àmbit educatiu.
L'objectiu de l'iZone és cobrir millor les necessitats, motivacions i virtuts de cada un dels infants, i no simplement de l'estudiant comú. No es tracta de trobar una solució per a totes les escoles, sinó de treballar amb la comunitat per determinar les millors idees, tecnologia i eines per a cada estudiant, mestre i escola, i fer-ho d'una manera ràpida.
Quina és la metodologia de l'iZone?
- Els problemes els defineixen directament les persones implicades: professors, alumnes, famílies, etc. Segons Hodas, «si la solució ha de ser útil, hem de parlar amb les persones per a qui la solució ha de ser útil».
- A les empreses que han de desenvolupar els prototips per solucionar els problemes se'ls deixa llibertat perquè abordin els problemes com creguin convenient. Així, doncs, les empreses han d'aportar els seus coneixements i la seva creativitat per proposar les eines més adequades.
- Es treballa de manera col·laborativa i cooperativa. La comunitat educativa treballa directament amb els desenvolupadors (els desenvolupadors entren a les aules). Aquest fet aporta confiança, ja que la comunitat educativa accepta millor les solucions en les quals ha treballat directament. Es trenca amb l'escepticisme que provoquen les solucions o productes que venen imposats des de fora.
- Es relativitzen els errors. Cal estar disposats a equivocar-se. Si la solució no funciona, la descartem i treballem per fer-ne una de nova.
Quins són els factors d'èxit del model iZone?
- Es treballa per aconseguir solucions personalitzades que s'adaptin als problemes de cada centre i dels seus alumnes en un moment concret.
- Les actuacions són ràpides gràcies al fet que se segueix un model ràpid d'avaluació per determinar l'eficiència dels productes a l'hora de donar resposta a les necessitats.
- Les escoles i les empreses que treballen a l'iZone adquireixen prestigi perquè s'arriba a solucions significatives. Unes tres-centes escoles formen part de l'iZone: són una comunitat gran i sòlida que s'ha convertit en exemple per a altres.
Amb quines barreres ens podem trobar per a desenvolupar estratègies d'aquest tipus?
- Tradicionalment les escoles no són centres d'innovació. Estan estructurades per desenvolupar unes polítiques educatives que venen imposades. A més, els professors, en moltes ocasions, estan poc inclinats als canvis. D'altra banda, molts pares actuen de manera conservadora perquè no els agrada que experimentin amb els fills.
- Com podem connectar la comunitat educativa amb el mercat tecnològic?
- Per als desenvolupadors és una gran oportunitat poder entrar a les aules i descobrir de primera mà com són els usuaris dels programes que han de dissenyar i implementar.
- Pel que fa al professorat, l'iZone ha demostrat que també és un al·icient per a ells i que els ajuda a crear comunitat per compartir dubtes, problemes i possibles solucions.
- D'altra banda, les eines desenvolupades per l'iZone han significat una millora per a la feina diària dels professors.
És possible reproduir aquest model? Ens podem trobar amb impediments segons els diferents contextos culturals i socials?
Per a Steven Hodas, l'iZone és un model que es pot aplicar en qualsevol situació perquè sempre es treballa per cobrir les necessitats d'una escola determinada. El ponent considera clau que hi hagi un lideratge valent i que tota la comunitat hi estigui implicada.
