4 accions que ha de posar en marxa un Ajuntament per evitar un increment de l’abandonament escolar

Laura Mencía és consultora de política educativa local.

Tibem les xarxes locals per assegurar les transicions educatives

Els ajuntaments tenim un rol cabdal en la mobilització d’agents i recursos locals en el context d’aquesta crisi. I en aquesta tasca, un dels reptes més difícils de resoldre és el de saber quines necessitats s’han d’atendre primer, quines prioritats van al davant.

El confinament ha fet més visibles situacions de vulnerabilitat de moltes persones i llars i condicions de vida molt precàries i amb greus mancances: pobresa, aïllament i soledat, assetjaments i violències, diversitats no acceptades i problemàtiques no ateses. En el pla educatiu, aquestes mancances comporten una repercussió molt gran en la pèrdua d’oportunitats educatives que, en cas de consolidar-se, poden repercutir en manca d’oportunitats de futur per a les persones joves en procés de formació. D’altra banda, s’ha fet també més evident la necessitat de l’escola: no només perquè allibera pares i mares per al treball productiu sinó també perquè ofereix accés a oportunitats educatives a persones que no en tindrien gaires. (Un altre debat seria com podem millorar la gestió educativa per generar una equitat social real; hi ha molt de marge de millora.)

Per tot plegat, és necessari posar la lluita contra l’abandonament escolar prematur entre les prioritats de les polítiques educatives locals. Hem d’evitar que aquesta crisi, amb el tancament d’escoles i instituts i la paralització generalitzada de serveis i recursos, l’agreugi. A més, no és un problema només de l’escola o l’institut o dels professionals de la docència. Els ens locals tenim recursos, tenim voluntat política, tenim la perspectiva local i la mirada comunitària i de xarxa per poder actuar.

Cal, doncs, que des dels ajuntaments tibem les xarxes locals de professionals, serveis i recursos socioeducatius per acollir els que es despengin i necessitin noves oportunitats i perquè tant joves com professionals se sentin assegurats, confiats i segueixin endavant per la corda de les transicions educatives.

I, en concret, què podem fer?

D’una banda, els ajuntaments que ja tinguin una Estratègia Local contra l’Abandonament Escolar Prematur, que la mantinguin ben activada i no deixin que la inèrcia d’aquesta crisi l’aturi. Cal mantenir vius tots els mecanismes de prevenció, intervenció i compensació que funcionaven abans. En especial, posar els esforços en l’acompanyament directe i els vincles dels serveis i professionals socioeducatius amb les persones joves.

D’altra banda, els ajuntament sense Estratègia Local contra l’Abandonament Escolar Prematur, és fonamental activar la xarxa local de serveis i professionals socioeducatius i posar-la al servei de les persones joves amb major risc d’abandonament escolar prematur.

I com fer-ho?

1. Detectar el risc amb la major precisió possible.

Adreçar-nos a les direccions dels centres d’educació secundària per a oferir-los suport socioeducatiu de proximitat a l’alumnat amb major risc que no pugui ser atès pels professionals dels centres educatius.

Però com detectar-los?

No ens hem de quedar en atendre l’alumnat que pateixi manca de connectivitat o d’aparells tecnològics perquè puguin fer el seguiment de tasques escolars a distància, sinó també i sobretot cal detectar i atendre aquelles situacions on hi hagi una evident manca d’acompanyament en l’escolaritat, d’orientació en la transició educativa i d’accessibilitat als recursos educatius de l’entorn.

Per això cal fer especial atenció a:

• Alumant que graduarà l’ESO però que no continuarà estudiant.
• Alumnat amb adaptació curricular i/o amb pla de suport individualitzat.
• Alumnat que hagi començat una formació post-obligatòria però que no l’acabi (Batxillerat, Cicles de Grau Mig).
• Alumnat receptor d’ajuts a l’escolarització, amb seguiment de la Comissió Social, Serveis Socials Bàsics, EAP, amb dictàmens i situacions diverses ja certificades o detectades.
• Alumnat en formació de segona oportunitat (PFI, Escoles Adults, etc.)
• Alumnat amb indicadors de vulnerabilitat social (recullen diferents dimensions: salut, vincles, situació emocional, situació familiar, procedència, etc.)
• Alumnat que no respon a les crides i tasques escolars en línia (“el nou absentisme”)
• Alumnat amb el que pot ser difícil contactar si s’hi sumen factors de risc: o bé el que no està empadronat al municipi però sí escolaritzat, o bé el que està escolaritzat a fora del municipi on resideix.

2. Activar els referents socioeducatius municipals.

Un cop detectat l’alumnat amb major risc d’abandonament i que, a més, no estigui rebent un seguiment o acompanyament socioeducatiu personalitzat ni de casa ni de l’institut ni d’altres serveis, caldrà contactar-lo i adreçar-lo a algun dels professionals o serveis locals existents adreçats a adolescents i joves, que estan fent actualment atenció en línia i telefònica a distància.

Quins professionals són? Educadors/ores socials, dinamitzadors/ores juvenils, orientadors/ores, informadors/ores, de les àrees municipals d’educació, joventut, ocupació, infància, serveis socials, diversitat, dels centres oberts, dels espais joves, dels serveis locals d’ocupació, dels punts d’informació juvenil, dispositius locals de transició escola-treball, escoles d’adults, serveis de joventut, adolescència, infància, espais formatius ocupacionals, centres cívics, etc.

3. Generar pro-activament vincles amb les persones joves.

Els i les professionals que actuen com a referents socioeducatius d’adolescents i joves ja tenen els seus mecanismes d’acollida, comunicació i atenció a joves, però en aquests casos, no hem d’esperar que siguin els i les joves que ens contactin sinó que cal ser pro-actius i buscar la creació d’un vincle personalitzat amb les persones joves que creiem que cal fer-ne un seguiment o acompanyament.

Caldrà activar i formar en aquest grup de professionals habilitats d’escolta activa, d’acompanyament emocional i mostrar-se disponibles i propers. Es poden elaborar i consensuar unes pautes o criteris d’atenció i acompanyament compartits entre professionals, en xarxa.

4. Orientar i derivar cap a la xarxa local i comarcal de serveis especialitzats.

Per acompanyar de manera pro-activa les transicions educatives, cal que els i les referents socioeducatius coneguin el panorama local i comarcal de serveis especialitzats de formació, informació i orientació, això com l’oferta educativa post-obligatòria, de segona oportunitat, de formació professional i ocupacional.

El treball en xarxa entre tots aquests serveis serà un plus en l’atenció que rebran els i les joves a qui atenguem.

Per saber-ne més:

Els ajuntaments que es plantegin un abordatge més global que consultin la Guia de política educativa local 05: Estratègies municipals contra l’abandonament escolar prematur. Diputació de Barcelona.