Aules que bullen: canvi climàtic i salut de la infància i adolescència als centres educatius
25/06/2025
“Vacances, que ha arribat l’estiu!”. Durant dècades, la fi del curs escolar a Catalunya ha coincidit si fa no fa amb l’inici de l’estiu astronòmic (solstici) i el meteorològic (temperatures mitjanes més altes), al voltant del 19-22 de juny. Però ja no. En els darrers anys l’arribada de dies més calorosos s’ha situat entre finals de maig i principis de juny, i s’ha allargat de finals d’agost/principis de setembre fins a finals de setembre.
Tot plegat unes cinc setmanes més d’estiu que fa 40 anys. I “a l’estiu sempre ha fet calor”, però els dies de calor intensa (≥30ºC) s’han multiplicat per tres durant l’últim segle a diferents observatoris meteorològics de Catalunya, i la previsió per al 2050, si no hi fem res, és que es multipliquin per cinc (1). Amb el canvi climàtic s’esperen onades de calor més freqüents i més intenses, algunes durant el curs escolar, amb els nostres infants encara a les aules.
- Relacionat: L’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic i les solucions orientades als infants i als centres educatius
Els infants presenten una sèrie de característiques que els fan especialment vulnerables als efectes de l’estrès tèrmic i del canvi climàtic en general (2). Tenen una major superfície corporal en relació al pes respecte els adults i un sistema termo-regulador immadur, amb una taxa de sudoració més baixa i una adaptació més lenta a les altes temperatures; això els fa acumular calor més ràpidament, augmentant el risc de deshidratació i altres problemes de salut. La seva alçada reduïda els fa estar més a prop d’alguns contaminants que es concentren més a prop del terra, respiren més vegades per minut i més volum d’aire per quilo de pes, i disposen d’un sistema de detoxificació més immadur que amplifica l’exposició als contaminants de l’aire, un dels principals riscos per a la salut global que s’intensifica amb el canvi climàtic. I finalment els infants depenen de les decisions dels adults per poder disposar d’entorns frescos, amb ombra o d’hidratar-se regularment. A les eleccions en què cal prendre decisions sobre les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic els infants no hi tenen dret a vot. Tot plegat fa que la infància es trobi en una situació de màxima indefensió contra els efectes del canvi climàtic.
"La sequera acaba contribuint a la malnutrició, que debilita el sistema immunitari i accentua el cercle de pobresa-salut".
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el 88% de la càrrega de malalties i mortalitat relacionada amb el canvi climàtic recaurà en els menors de 5 anys (3), un impacte totalment desproporcionat si considerem que a nivell global només suposen al voltant del 8% de la població. L’exposició a calor excessiva s’ha relacionat amb alteracions del son, una major irritabilitat i pèrdua de rendiment cognitiu (4), amb el consegüent impacte en el rendiment acadèmic i l’aprenentatge que pot acabar determinant una situació d’inequitat i de menys oportunitats futures. L’increment de les temperatures augmenta la probabilitat de consultar a urgències per febre (5) o altres patologies com gastroenteritis o cop de calor. La contaminació de l’aire, sovint provocada pels mateixos emissors responsables del canvi climàtic, actua de manera sinèrgica, augmentant la concentració d’alguns contaminants com l’ozó troposfèric i alterant els períodes de pol·linització, empitjorant els casos d’infants amb patologies pneumoal·lèrgiques com l’asma. Els ingressos hospitalaris per crisi asmàtica augmenten significativament quan considerem l’efecte conjunt de calor intensa i contaminació de l’aire (6). L’expansió geogràfica de vectors com mosquits o paparres per uns hiverns més càlids fa que a Catalunya ja tinguem casos autòctons de dengue en infants (7), malalties fins ara considerades tropicals. Els esdeveniments climàtics extrems es fan més freqüents i més intensos. Les inundacions afavoreixen episodis de malalties contagioses com gastroenteritis, dels quals els lactants en són els més vulnerables. La vivència d’aquests fenòmens extrems i d’altres com incendis poden tenir seqüeles en la salut mental a curt i llarg termini (8). La sequera i altres fenòmens poden produir una situació d’inseguretat alimentària, alterant cadenes de distribució, elevant els preus, reduint l’accessibilitat, i finalment contribuint a una malnutrició. Aquesta darrera debilita el sistema immunitari encara en maduració i acaba accentuant el cercle de pobresa-salut. I fins i tot abans de néixer, l’exposició a calor durant l’embaràs s’ha relacionat amb un impacte en el creixement fetal i un augment de problemes prenatals com baix pes al naixement o part prematur.
"El rendiment acadèmic cau a les escoles amb més dies de calor intensa".
Segons dades presentades a l’Anuari 2024 sobre L’estat de l’educació a Catalunya, el 15,8 % dels infants de 3 a 12 anys i el 14,2 % dels adolescents de 13 a 16 anys de l’Àrea Metropolitana de Barcelona viuen en zones amb alta vulnerabilitat a la calor. La xifra no sols és un indicador de risc sanitari sinó també un senyal d’alarma educativa, perquè el rendiment acadèmic cau a les escoles amb més dies de calor intensa (9); és a dir, la calor erosiona oportunitats d’aprenentatge i amplia desigualtats socials (10). El desenvolupament de l’Índex de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic (IVAC) per E. Domene, M. García-Sierra i M. Satorras ressalta els centres educatius de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que es troben en zones més vulnerables i proporciona una base per aplicar mesures d’adaptació adequades. El canvi climàtic impacta a tots els infants, però eines com l’IVAC ens ajuden a identificar grups encara més vulnerables a la infància, en especial aquells amb pocs recursos i manca d’infraestructures resilients als efectes del canvi climàtic. I en un futur té potencial per convertir-se en un indicador útil per a tot el país. Fins i tot a llocs tradicionalment més frescos com la Garrotxa ja hem observat un augment de les consultes a urgències relacionades amb la calor (11). El repte és global, però les solucions sovint són locals, especialment a l’àmbit de l’adaptació.
La renaturalització dels patis escolars no només contribueix a mitigar l’efecte illa de calor urbana i oferir espais d’ombra vegetals (12), sinó que és una oportunitat per a la biodiversitat local i la reconnexió amb el medi natural. La guia “Salut i Natura. Guia per a promoure el binomi salut i natura en la infància, adolescència i joventut” és una bona prova del potencial en salut i educació d’aquest contacte amb la natura. Disposem de múltiples casos d’èxit de renaturalizació de patis a diversos municipis de Catalunya en diferents graus d’execució: Manresa, Reus, Palafolls, Cornellà de Llobregat, Girona, Sant Boi de Llobregat, Tàrrega o Sant Cugat del Vallès, per esmentar-ne només alguns. A Barcelona, el projecte de Refugis climàtics als patis escolars va relacionar-se amb una reducció de la sensació de calor i una millora del benestar en els infants tant al pati com en algunes zones interiors de l’edifici de l’escola, ha incrementat la diversitat d’oportunitats de joc al pati i la millora de les relacions igualitàries, amb una valoració positiva tant del professorat com de la comunitat que ha pogut fer-ne ús fora de l’horari escolar (13).
Però no només els patis, les rodalies dels centres educatius necessiten també una transformació en aquesta línia de revegetar i pacificar els entorns escolars, substituir espai dedicat al trànsit de vehicles motoritzats i contaminants per espais de lleure, d’ombra, d’espera, de joc i que estimulin la mobilitat activa a peu o en bicicleta per als desplaçaments de la comunitat fins a l’escola. La pacificació dels entorns escolars els converteix en espais més saludables, més inclusius, amb menor contaminació de l’aire, amb un augment de l’activitat física i de les relacions socials, i amb una reducció del pas de vehicles que contribueixen a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (14).
Per això Domene, García-Sierra i Satorras proposen en aquest capítol de l’Anuari 2024 de la Fundació Bofill (15):
- La transformació dels patis escolars en refugis climàtics.
- La rehabilitació dels centres educatius per millorar-ne el confort tèrmic.
- La transformació dels entorns escolars i dels espais públics en zones resilients.
- La ciència ciutadana amb infants davant la crisi climàtica.
En aquesta línia diverses iniciatives com la d’Entorns escolars segurs i saludables proposa mesures similars i exemples de bones pràctiques a seguir, i el seu impuls va portar a l’aprovació de la Proposició No de Llei per la conversió dels entorns escolars en àrees de protecció de la salut de la infància que la Comissió de Seguretat Vial del Congrés dels Diputats va aprovar l’any 2022. Més recentment, el Grup de Treball de la Societat Catalana de Pediatria portava el Decàleg per uns entorns escolars segurs i saludables al Parlament de Catalunya per instar que el compromís es faci patent a cada escola de Catalunya.
En definitiva, per la salut de la infància, pel seu aprenentatge i èxit educatiu, i per unes oportunitats de futur equitatives, necessitem entorns escolars més segurs i saludables adaptats al canvi climàtic que ja és aquí.
Bibliografia:
1. Altava-Ortiz V, Barrera-Escoda A. Escenaris climàtics regionalitzats a Catalunya (ESCAT-2020). Projeccions estadístiques regionalitzades a 1 km de resolució espacial (1971-2050). Barcelona: Servei Meteològic de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya; 2020 p. 169.
2. Campillo i López F, Cárceles-Álvarez A, Ortega-García JA. Integrando el cambio climático en la práctica clínica en pediatría. En: Victoria Jumilla F, editor. Cambio climático en la Región de Murcia Evaluación basada en indicadores Trabajos del Observatorio Regional del Cambio Climático. Murcia: Consejería de Agua, Agricultura y Medio Ambiente de la Región de Murcia; 2015. p. 65-72.
3. Zhang Y, Bi P, Hiller JE. Climate change and disability-adjusted life years. J Environ Health. octubre 2007;70(3):32-6.
4. Ahdoot S, Baum CR, Cataletto MB, Hogan P, Wu CB, Bernstein A, et al. Climate Change and Children’s Health: Building a Healthy Future for Every Child. Pediatrics. 1 març 2024;153(3):e2023065505.
5. Molina Gutiérrez MÁ, Tortajada Hernández B, Díez-Picazo Garot C, Camacho Gil M, Bellido Gómez M, Campillo López F. Heat waves and pediatric emergency department febrile-related visits. Glob Pediatr. 1 setembre 2024;9:100178.
6. Xu Z, Etzel R a, Su H, Huang C, Guo Y, Tong S. Impact of ambient temperature on children’s health: a systematic review. Environ Res. agost 2012;117:120-31.
7. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). 2024 [citat 22 juny 2025]. Actualització final de la investigació del brot dengue autòcton. Disponible a: http://salutpublica.gencat.cat...
8. Comité de Salud Medioambiental. Impacto de las inundaciones en la salud de la infancia y adolescencia: un enfoque ambiental y comunitario. Madrid: Asociación Española de Pediatría; 2020.
9. Park RJ, Behrer AP, Goodman J. Learning is inhibited by heat exposure, both internationally and within the United States. Nat Hum Behav. gener 2021;5(1):19-27.
10. Bell ML, Gasparrini A, Benjamin GC. Climate Change, Extreme Heat, and Health. N Engl J Med. 15 maig 2024;390(19):1793-801.
12. Lanza K, Alcazar M, Hoelscher DM, Kohl HW. Effects of trees, gardens, and nature trails on heat index and child health: design and methods of the Green Schoolyards Project. BMC Public Health. 2021;21(1):1-12.
13. Puyol Y, Continente X, Sanz-Mas M, Brugeras S, Artazcoz L, López MJ. Avaluació del projecte Refugis climàtics a les escoles. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2024.
14. Ubalde-López M, Honey-Rosés J, Núñez-Tobajas Z, García-Malo T, Abiétar D, Daher C, et al. Informe final de l’avaluació d’impacte als entorns escolars pacificats a la ciutat de Barcelona pel programa Protegim les Escoles. Període, 2021-2023. ISGlobal, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat de Barcelona (ICTA-UAB); 2023 des.
15. Domene E, García-Sierra M, Satorras M. L’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic i les solucions orientades als infants i als centres educatius. En: Anuari 2024 L’estat de l’educació a Catalunya. 1a ed. Barcelona: Fundació Bofill.
